Edu365.cat

De fa temps, l'Iran centra força l'actualitat internacional, sobretot aquestes últimes setmanes. La treva subsegüent a l'afer dels soldats britànics (alliberats el 4 d'abril, dotze dies després d'haver estat capturats sota l'acusació d'haver penetrat en aigües iranianes), no va durar ni una setmana: dilluns l'Iran anunciava que ja produïa combustible nuclear a escala industrial.

L'anunci ha merescut la condemna de la comunitat internacional, que veu amb preocupació el desenvolupament del programa nuclear iranià, per més que, segons els experts, l'Iran deu haver exagerat la seva capacitat (si les dades que va fer públiques fossin certes, en menys d'un any disposaria de prou material per a poder fabricar la bomba atòmica). Per això hom demana prudència i de resoldre la crisi per la via diplomàtica, igual que l'afer irano-britànic.

Recordem que, a la primeria del 2006, l'Iran, país d'una gran importància en la política de l'Orient Mitjà, va reprendre el programa nuclear, suspès des del 2003. Aquesta decisió ha fet que el Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) hagi acabat imposant-li sancions, l'última el 24 de març (resolució 1747), i que n'hi pugui imposar més, si d'ací al 24 de maig no suspèn el programa d'enriquiment d'urani. Això no ha dissuadit pas el president iranià, el controvertit Mahmud Ahmadinejad, que al·lega que el programa nuclear sols persegueix fins pacífics.

La represa del programa nuclear ha tibat encara més les relacions entre el règim iranià i el govern dels Estats Units, que el 2002 va incloure l'Iran en l'anomenat 'eix del mal'. Els Estats Units són partidaris d'una línia de duresa, tant que hom ha especulat sobre la possibilitat d'un atac nord-americà.