|
|
|
> Misteri fascinant > La nova teoria > Meravella antiga i nova dimarts, 10 d'abril de 2007
Les piràmides constitueixen la petja arquitectònica més monumental de l'antiga civilització egípcia. Construccions funeràries, destinades a acollir les restes mortals dels faraons, les piràmides més cèlebres són les de Kheops, Kefren i Micerí, que es drecen imponents a Gizeh, a tocar del Caire, la capital d'Egipte.
Les piràmides de Gizeh duen el nom del faraó que manà de bastir-les. La més grossa i la més antiga és la de Kheops, o Gran Piràmide, immensa mola pètria de 138 metres d'alçària (146, originàriament) i 230 de costat. Total: 53.000 metres quadrats de superfície. Ateses les dimensions i la gran perfecció geomètrica de la Gran Piràmide, hom s'ha demanat sempre com s'ho van fer, els egipcis, fa quatre mil cinc-cents anys, per alçar-la, quan encara no es coneixien ni les eines de ferro, ni les rodes, ni les politges; quin mètode van seguir per a bastir una estructura de 2,3 milions de blocs de pedra, alguns dels quals de més de seixanta tones. L'arquitecte francès Jean-Pierre Houdin creu haver-ne tret l'entrellat. Després de vuit anys d'estudi, Houdin ha proposat una teoria que aporta una novetat fonamental: la piràmide devia ésser bastida de dins cap enfora, i no pas a la inversa, com proposen les altres teories. Aquesta revolucionària idea va ésser presentada no fa gaires dies a París, amb imatges en tres dimensions elaborades per la companyia Dassault Systèmes.
Misteri fascinantEl misteri de la piràmide Kheops ha fascinat gent de tots els temps. L'historiador grec Heròdot (480-420 aC), home de gran curiositat que visità Egipte devers el 450 aC, ens diu que, en la construcció d'aquest temple funerari, hi havien treballat cent mil homes durant una vintena d'anys. Segons Heròdot, tingut pel pare de la història, les pedres es van anar col·locant amb màquines situades al costat mateix de l'estructura. A banda, hom destaca dues teories desenvolupades més modernament, totes dues basades en l'ús de rampes externes: l'una propugna la utilització d'una gran rampa frontal; l'altra, la d'una rampa helicoïdal.
La nova teoria
+ Les piràmides de Gizeh.
Jean-Pierre Houdin comparteix la idea d'una gran rampa frontal, però sols fins als 43 metres d'alçada; a partir d'aquí, la piràmide es devia bastir fins al cim des de dins mateix, mercès a una rampa interna helicoïdal, amb un pendent del 7%, que passava vora les parets exteriors i era construïda des de la base del temple; d'aquesta manera, la piràmide es podia haver aixecat en vint anys, com havia dit Heròdot, però amb molts menys treballadors: quatre mil.
Meravella antiga i nova
+ La fundació New 7 Wonders s'ha proposat de renovar la llista de meravelles del món.
Les piràmides de Gizeh eren a la llista de meravelles del món, set obres arquitectòniques i escultòriques tingudes pels antics com les més grans creacions artístiques de la humanitat. Més i tot: les piràmides egípcies són la meravella del món més antiga i l'única que ha sobreviscut al pas del temps. Per això, la fundació Suïssa New 7 Wonders s'ha proposat de renovar la selecta llista a partir d'una iniciativa participativa que convida tothom a votar l'obra d'art predilecta. El conjunt monumental de Gizeh figura entre les vint-i-una candidates finals, de les quals eixiran les set noves meravelles, que s'anunciaran el 7 de juliol vinent.
|
Investiga
> Cronologia de l'antic Egipte.
> L'envit de saber les dimensions de la Gran Piràmide.
> El complex arquitectònic de Kheops.
I també...
- Vista panoràmica des del capdamunt de la piràmide.
- Imatges digitals del model de construcció proposat per Jean-Pierre Houdin.
- Qui les va construir, les piràmides?
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |