|
|
|
> Reivindicació i compromís > Poetes musicats > Cançons dimarts, 20 de març de 2007
Aquest cap de setmana el cantant i compositor Lluís Llach, una de les veus més populars i reivindicatives de la cançó catalana, posarà punt final a la seva carrera musical amb dos concerts a la seva vila nadiua: Verges (Baix Empordà). Els recitals clouran, així mateix, la ronda de 'i', el seu últim treball discogràfic, editat el 2006; el primer es farà divendres (les entrades es posaran a la venda demà mateix), i el segon, dissabte, amb les entrades exhaurides de fa dies.
De primer, sols era previst de fer un únic concert de comiat: dissabte, als afores de Verges, en un envelat amb cabuda per a cinc mil espectadors. Ara, en vist que les entrades es van exhaurir en mitja hora i atesa la gran demanda per a assistir-hi, Llach s'ha avingut a fer una segona actuació a Verges mateix. Recordem que la setmana passada es va impulsar una campanya via internet (encara oberta) perquè fes un últim concert al Camp Nou, l'estadi del FC Barcelona, amb gairebé cent mil seients. La recaptació que s'obtingui de tots dos concerts anirà a parar a les organitzacions Salvem l'Empordà i Metges Sense Fronteres. El fet s'adiu amb el compromís social, polític i cívic de Llach, com testimonia el documental, d'estrena recent, 'Llach, la revolta permanent', centrat en els tràgics fets que van moure el cantant a compondre 'Campanades a morts', l'any 1976: la irrupció de la policia en una assemblea de treballadors de Vitòria (País Basc), amb el resultat de cinc morts i una centena llarga de ferits. Diguem, finalment, que l'adéu musical de Llach, anunciat el febrer del 2006, s'escaurà just quaranta anys després de la seva primera actuació, tinguda a Terrassa (Vallès Oc.) el 22 de març de 1967; serà un adéu definitiu en un sentit estrictament professional (no editarà cap nou disc), per bé que no ha descartat de fer concerts amb el piano, encara que no gaires ni durant gaire temps.
Reivindicació i compromísEn efecte, la carrera musical del cantant empordanès és indissociable del combat per les llibertats, la denúncia de les injustícies socials i el compromís amb la llengua, la cultura i la nació catalanes, tant durant els foscs i cruels temps de la dictadura franquista com després de l'adveniment de la democràcia. El 1967 s'afegí als Setze Jutges, grup de cantants que maldava per normalitzar el català dins la música moderna. El seu determini, les seves preses de posició, el feren objecte dels atacs franquistes (li fou prohibit de fer concerts), cosa que el mogué a prendre el camí de l'exili: el 1970 partí en direcció a París, on començà el reconeixement internacional de la seva música.
Poetes musicats
+ El cantant col·laborà activament amb el poeta i amic Miquel Martí i Pol
Lluís Llach ha combinat la cançó de protesta amb temes de to més íntim, més personal, amb text propi o de poetes del país i de fora; ha musicat, per exemple, poemes de Joan Salvat-Papasseit ('La casa que vull'), Josep M. de Sagarra ('Vinyes verdes vora el mar...'), Pere Quart ('Corrandes d'exili'), Màrius Torres ('Cançó a Mahalta'), Joan Fuster ('Criatura dolcíssima') i Konstandinos Kavafis ('Ítaca'). Un apart mereix la seva col·laboració amb el poeta i amic Miquel Martí i Pol, que fruità en recopilacions com 'Un pont de mar blava', 'Porrera' i en la cantata 'Germanies 2007'.
Cançons
+ Llach ha compost cançons que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu català.
Durant les quatre dècades de dedicació musical, Llach ha compost cançons que han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu català. N'és el cas més paradigmàtic 'L'estaca', un cant a la llibertat que ha transcendit les nostres fronteres. Peces igualment cèlebres són 'El bandoler', 'Cal que neixin flors a cada instant', 'La gallineta', 'I si canto trist', 'Que tinguem sort', 'Campanades a morts', 'Laura', 'Companys, no és això', 'Venim del nord, venim del sud', 'Vida', 'País petit'...
|
Investiga
I també...
- 'Campanades a morts fan un crit per la guerra...'
- 'Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg...'
- La primera entrevista amb Lluís Llach, el 1967 al setmanari Presència.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |