Edu365.cat

De fa dies que dues infrastructures d'importància cabdal per al país omplen les portades dels mitjans de comunicació: la xarxa ferroviària de rodalia de RENFE a Barcelona, molt deficient, amb avaries repetides que afecten milers d'usuaris; i l'aeroport de Barcelona, en procés d'ampliació, objecte d'una polèmica centrada en el model de gestió. És d'aquesta polèmica, d'abast polític, que ens ocuparem a les ratlles següents.

De primer, convé de dir, tanmateix, que les infrastructures són vitals per al desenvolupament socioeconòmic d'un país, oimés en una economia mundialitzada com la present. És natural, doncs, que la societat catalana aspiri a convertir l'aeroport de Barcelona (situat al municipi del Prat del Llobregat) en un centre aeri de primer nivell, amb vols internacionals i transoceànics, de conformitat amb les necessitats de la ciutat i del conjunt del país i amb les possibilitats de la nova terminal aeroportuària, que és previst d'enllestir a final d'any.

Ara la gestió de l'aeroport barceloní és en mans de Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (AENA), ens públic adscrit al Ministeri de Foment espanyol. El fet obeeix a un model de gestió aeroportuària centralista que no s'aplica a cap país europeu, llevat de Romania.

Doncs bé, dijous de la setmana passada, en una visita a les obres de la nova terminal, el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir que l'aeroport de Barcelona seria un nus de comunicacions internacionals, però sense esmentar els vols transoceànics (que defineixen els grans aeroports); també va dir que el govern de la Generalitat de Catalunya participaria en la gestió de l'aeroport, però sense concretar ni quan ni de quina manera. Aquesta manca de concreció va suscitar les crítiques, en grau divers, de tots els partits polítics catalans, tret del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).