Edu365.cat

Durant segles l'home ha anat bastint murs amb propòsits adés defensius, adés amenaçadors, i encara en basteix avui, oblidant que la història s'ha encarregat d'arranar-los. Una cosa ben diferent es pot dir dels túnels, construïts amb la idea de franquejar fronteres naturals, d'escurçar distàncies i d'acostar pobles i territoris.

Oberts, com veurem tot seguit, des d'antic, els túnels han proliferat moltíssim aquests dos últims segles, requerits pel desenvolupament industrial, que portà, de primer, el ferrocarril i, després, l'automòbil. Actualment se'n continuen obrint molts, de túnels, però hom demana que siguin segurs i d'un impacte ambiental tan minso com sigui possible.

En alguns territoris la construcció de túnels ha tingut una importància històrica remarcable. És el cas, per exemple, de la Vall d'Aran, de llengua i cultura occitanes. Bé que lligada des de la baixa edat mitjana a Catalunya, la Vall d'Aran es regí durant segles amb institucions pròpies (que també té ara), gràcies, en part, a l'aïllament geogràfic.

Per superar aquest aïllament el 1924 va començar a construir-se la carretera del port de la Bonaigua, la primera via de comunicació moderna entre la Vall d'Aran i la resta del territori. Però la neu la feia intransitable els mesos d'hivern. Finalment, el 1948, entrà en funcionament el túnel de Viella, de més de 5.000 metres de llargada.

Recordem que aquest mes de febrer va esfondrar-se la bocana septentrional d'aquest túnel. Bé que reobert al trànsit al cap de pocs dies, el fet atià la polèmica sobre la durada de les obres del nou túnel, que hauria d'obrir a les darreries d'aquest 2007.