|
|
|
> Un poc d'història > Les Illes i el català > L'arxipèlag de les Balears dilluns, 26 de febrer de 2007
El dia 21 de gener el Senat espanyol va donar el vist-i-plau al nou estatut d'autonomia de les Illes, amb què posava fi al procés de reforma del text, que, d'aquesta manera, entrarà en vigor abans de les eleccions al Parlament balear, previstes per al maig.
El nou text estatutari, pactat entre el Partit Popular i el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB), no té el suport ni del Partit Socialista de Mallorca (PSM)-Entesa Nacionalista ni d'Esquerra Unida-els Verds, descontents amb el finançament i amb l'estatut atorgat a la llengua catalana; un text que, endemés, tampoc no ha incorporat les esmenes presentades al Senat pel l'Entesa Catalana de Progrés (Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya-Verds) ni per Izquierda Unida. L'estatut a banda, a mitjan novembre del 2006 el PSM-Entesa Nacionalista i Esquerra Unida-els Verds van constituir el Bloc per Mallorca amb vista a les eleccions municipals i parlamentàries de la primavera. Obert a la incorporació de més forces polítiques (ERC s'hi pot acabar sumant) i amb vocació nacional, progressista i ecologista, el Bloc aspira a combatre el bipartidisme PP-PSIB i a sumar esforços per propiciar un canvi de govern, ara en mans del PP. Feta aquesta remarca d'actualitat, tot seguit farem quatre pinzellades de la realitat històrica, cultural i geogràfica de les Illes.
Un poc d'història
+ Jaume I en la conquesta de Mallorca.
A la primera meitat del segle XIII (dècades 1230-1240) el país s'eixamplà territorialment amb les conquestes de Mallorca i de València pel rei Jaume I el Conqueridor. A la mort d'aquest (1276), es constituí el regne de Mallorca, posteriorment incorporat a la corona catalano-aragonesa, una estructura política confederal vigent fins a la primeria del segle XVIII, quan fou abolida pels decrets de Nova Planta que seguiren a la derrota de la guerra Successió (1702-1716). Les institucions balears no foren restablertes fins després de la dictadura franquista (1939-1975), igual que passà al País Valencià i a Catalunya (el 1932, en temps de la Segona República, aquest territori havia recuperat l'autogovern, anorreat de bell nou per la dictadura). El mes de febrer del 1983 s'aprovà l'estatut d'autonomia de les Illes, reemplaçat pel que les corts espanyoles acaben d'aprovar.
Les Illes i el català
+ Ramon Llull nasqué a Mallorca el 1232.
Introduït arran de la conquesta del rei En Jaume (Mallorca fou repoblada, sobretot, amb gent de l'Empordà i del Rosselló), el català és la llengua pròpia de les Illes. El 1232, tres anys després de l'expedició militar, nasqué a Mallorca (possiblement al si d'una família pertanyent a la noblesa catalana arribada amb la host del monarca) Ramon Llull, considerat el primer gran escriptor de la llengua catalana i el cappare del català literari. Avui el català és oficial a les Illes, però el nou estatut no l'equipara a l'espanyol, igualment oficial, puix que no diu res del deure de saber-lo.
L'arxipèlag de les BalearsSituat a ponent de la Mediterrània, l'arxipèlag balear és format per un conjunt d'illes i d'illots. A Mallorca, l'illa més gran, hi ha la capital, Ciutat de Mallorca, amb un terme municipal que inclou, també, l'arxipèlag de Cabrera. Antigament, el mot 'Balears' designava únicament les illes de Mallorca i Menorca, la més oriental de totes, i no fou fins al temps dels romans que s'estengué a les Pitiüses. Amb molts lligams històrics i geogràfics, les Pitiüses són integrades per les illes d'Eivissa (Pitiüsa Major) i Formentera (Pitiüsa Menor) i per uns quants illots: s'Espalmador, sa Conillera, es Vedrà, s'Espardell, Tagomago...
|
Investiga
> Personatges il·lustres mallorquins o lligats a Mallorca.
> Auca d'en Ramon Llull: mallorquí universal i filòsof genial.
> Menorca, reserva de la biosfera.
> Apunt històric i cultural d'aquesta illa.
I també...
- La cultura talaiòtica de Mallorca i Menorca.
- Els municipis de les Pitiüses, d'un a un.
- 'La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil...'
- El joc de les comarques dels Països Catalans.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |