Edu365.cat

La Terra es regeix per ritmes, per cadències que es repeteixen invariablement; triga, per exemple, un any a orbitar el Sol i un dia a fer una girada completa, sobre l'eix de rotació. Igualment, hi ha processos fisiològics (son, pressió arterial, temperatura corporal...) dels éssers vivents que presenten una periodicitat concreta, uns ritmes propis. Aquests ritmes, dits biològics, permeten l'adaptació al medi; són, per dir-ho d'alguna manera, mecanismes de supervivència.

Els ritmes biològics tenen un origen genètic i són de natura endògena, val a dir: es manifesten independentment dels condicionaments externs, i és per això que hom parla de rellotge biològic. El cicle son-vigília, per exemple, es manté encara que no tinguem una referència temporal (la llum natural) que ens indiqui si és de dia o de nit.

Els ritmes biològics es classifiquen en circadiaris, d'una freqüència aproximada de vint-i-quatre hores (cicle son-vigília); ultradiaris, d'una freqüència superior a la diària (batec cardíac, cadència respiratòria); i infradiaris, que es presenten a intervals més llargs (estacionals, cicle menstrual).

De tot plegat. se n'ocupa la cronobiologia, que s'interessa sobretot pels ritmes circadiaris i per la influència que tenen en la conducta i en la biologia humanes. Vegem, tot seguit, algunes de les conclusions a què ha arribat aquesta disciplina científica, seguint un reportatge publicat no fa gaire per la revista de la Universitat de Barcelona (UB).