Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
'Quan plovien bombes'

> Cap a la guerra total

> Barcelona sota les bombes

> Els refugis


dimarts, 13 de febrer de 2007
El 13 de febrer de 1937, fa tot just setanta anys, el vaixell de guerra italià Eugenio di Savoia bombardejava Barcelona i hi feia divuit morts. Era el primer bombardeig dels molts que hagué de sofrir durant la guerra del 1936-1939 la capital catalana, la primera gran ciutat europea víctima de bombardeigs sistemàtics.

Coincidint amb l'aniversari, la regidoria Ciutat del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona ha preparat l'exposició 'Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la guerra civil', que, oberta avui mateix, es podrà visitar al Museu d'Història de Catalunya (MHC) fins el 13 de maig.

L'exposició fa memòria dels bombardeigs sobre Barcelona i ret homenatge a les víctimes i a la resistència ciutadana. Quatre són els àmbits temàtics que la integren: 'Trànsits', que contrasta la vida quotidiana de la Barcelona actual amb el subsòl que amaga, una xarxa de més de 1.450 quilòmetres; 'La ciutat sota les bombes', que ensenya les conseqüències dels atacs; 'Propaganda i contra-propaganda: veritats i mentides', que fa avinent la importància del factor propagandístic durant la guerra; i 'Teixint la supervivència', que descriu la reacció ciutadana a la barbàrie.

Cap a la guerra total


+ Cartell del Comissariat de Propaganda de la Generalitat republicana.
Un dels objectius de l'exposició és d'explicar les raons dels bombardeigs sistemàtics, disposats pels militars facciosos contra la població civil. La resposta és dramàticament senzilla: per a afeblir-la psicològicament, desmoralitzar-la de la manera més cruenta. Ja no es tractava sols de combatre al camp de batalla, sinó, també, d'anar a una guerra total que no distingia entre el front i la rereguarda, entre els combatents armats i la població indefensa. L'objectiu era la victòria a qualsevol preu. Aquesta nova estratègia (fins llavors la guerra sols havia implicat directament els exèrcits) es reproduí a gran escala, al cap de poc temps, a la Segona Guerra Mundial, la més mortífera de la història.

Barcelona sota les bombes


+ Barcelona rebé 1.903 impactes de bomba.
Aquesta fou la lògica perversa aplicada per les aviacions franquista, italiana i alemanya: els sediciosos franquistes reberen l'ajut dels règims feixistes italià i alemany. Durant prop de dos anys, del 13 de febrer de 1937 al 24 de gener de 1939 (dos dies abans de l'entrada a la ciutat de les tropes franquistes), Barcelona rebé 385 atacs i 1.903 impactes de bomba, infligits per l'aviació italiana, amb base a Mallorca. El pitjor s'esdevingué el març del 1938, quan l'aviació italiana bombardejà tres dies seguits la ciutat, amb el resultat de més d'un miler de morts. Aquell any havia començat tràgicament: el dia de Cap d'Any un atac al centre històric féu no pas menys de seixanta morts i, a les acaballes de gener, un altre atac en féu més de dos-cents, la majoria infants, a l'església de Sant Felip Neri. El nombre total de víctimes mortals dels bombardeigs, no precisat del tot, oscil·la entre 2.500 i 3.000.

Els refugis


+ Refugi del passatge Simó (Sagrada Família).
Naturalment, l'ofensiva indiscriminada obligà la ciutat a organitzar la resistència, a minimitzar els efectes de les bombes. Les autoritats republicanes i l'esforç ciutadà es traduïren en la construcció d'una immensa trama de refugis antiaeris: més de 1.300!, una mostra de la capacitat humana de resistència. A partir dels refugis s'afermà la solidaritat i el civisme de la població, aixoplugada, literalment, sota terra. L'exposició del MHC s'acosta a aquests refugis (tapiats després de l'entrada de les tropes franquistes el 1939); se n'han fotografiat tres i, a més a més, les activitats paral·leles a la mostra inclouen la possibilitat de visitar-ne algun.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • El títol de l'exposició del MHC s'ha tret d'una referència a l'escriptor Joan Oliver (Pere Quart) continguda en una lletra de Mercè Rodoreda a Cèsar August Jordana: 'Digueu a l'estimat i manta volta assats fúnebre però sempre civilitzat, encara que deixadot, amic Oliver, que una vegada li vaig demanar un vers. (Era quan plovien bombes). I encara l'espero. (El temps que el deuré esperar!).'
  • Barcelona a banda, les bombes castigaren moltes altres ciutats del país: Alacant, Figueres, Portbou, València...; a Catalunya foren molt mortífers els bombardeigs de Granollers i Lleida.
  • 'Atenció catalans, hi ha perill de bombardeig, aneu als vostres refugis amb calma i serenitat. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres'. Aquest era el missatge radiofònic que prevenia la població.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

HEMEROTECA

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

> El refugi 307 del carrer Nou de la Rambla.
> Quines paraules va pronunciar, d'homenatge a Barcelona, el primer ministre britànic Winston Churchill, símbol de la lluita contra el nazisme?
> L'entrada de les tropes franquistes en una Lleida assolada.
> Cartells republicans de la guerra.
I també...
Portada | Europa Press | El Punt | La premsa | Especials | Diari de l'escola | LesFinances.info | Editorials | Mail obert | Els blocs | Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua