|
|
|
> Orígens: custòdia dels llocs sants > Poder > La fi dimarts, 21 de novembre de 2006
El títol '700 anys després. Els cavallers del Temple o la vigència d'un mite' correspon a l'exposició sobre l'orde religioso-militar del Temple, que es pot visitar en un indret eminentment templer: l'imponent castell de Peníscola, sobre mar, que senyoreja aquesta vila del Baix Maestrat.
Oberta del 13 de novembre de 2006 al 8 de gener de 2007 i organitzada conjuntament per l'Obra Social Caixa Sabadell i la Diputació de Castelló de la Plana, l'exposició ocupa l'Estable de la fortificació medieval i té per finalitat de projectar llum sobre els orígens, expansió i desfeta dels templers, un dels ordes medievals més importants, d'una manera rigorosa i entenedora, oimés que aquest període històric es presenta a vegades amb una aurèola de misteri, de llegenda. El fet és molt notable en el cas dels templers, d'estructura elitista i tancada, amb gran influència i de fi sobtada (i tràgica, en alguns casos). L'exposició, itinerant, no és pas la primera que s'obre al públic. Per exemple, el 2004 ja es va obrir en un altre lloc igualment lligat a la història dels templers: el castell de Miravet (Ribera d'Ebre).
Orígens: custòdia dels llocs sants
+ L'orde del Temple s'establí a Jerusalem, devers l'antic temple de Salomó.
L'orde del Temple fou fundat el 1118, no gaires anys després de la primera croada (expedició de cristians que pretenia expulsar els musulmans de Terra Santa). Un grup de nou cavallers francesos, capdavantejats per Hugues de Payens, decidí d'establir-se a Jerusalem amb la comesa de protegir els pelegrins que acudien als llocs sants de la tradició cristiana. Reconeguts al cap de deu anys pel concili de Troyes, i dotats d'una regla pròpia (que hom atribueix a Sant Bernat de Claravall, gran difusor de l'orde del Císter), els templers eren a la vegada monjos i soldats, frares i cavallers que es distingien per l'hàbit, blanc amb una creu vermella.
PoderEls templers s'estengueren ben aviat per l'occident europeu. Les donacions, el negoci de la banca (que ja havien dut a terme a Palestina), la sàvia administració dels dominis, engruixits en canvi de prendre part en expedicions militars dels monarques europeus..., tot plegat convertí l'orde en una potència econòmica i territorial de primera magnitud (heus ací l'origen de la llegenda del tresor dels templers). També a casa nostra, on tingueren un paper molt important en l'expansió i la consolidació territorials en la lluita contra els sarraïns, sobretot a partir de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona del 1131 al 1152. Els castells de Gardeny (Lleida), Miravet, Montsó i Peníscola donen fe del poder que assoliren.
La fi
+ Vista del castell de Peníscola.
Però, és clar, la riquesa i el poder dels templers suscitaren la malfiança dels altres ordes militars, de la noblesa i, àdhuc, dels sobirans. A França, el 1307, el rei Felip IV els acusà d'heretgia i pressionà el papa Climent V perquè en dictés la dissolució, feta pública el 1312. Al cap de dos anys, a París, l'últim gran mestre (el cap de l'orde), Jacques de Molay, era condemnat a la foguera. Al país, els rei Jaume II de Catalunya-Aragó ordenà la detenció dels templers, que oposaren una forta resistència als castells de Miravet i Montsó, però que fou abatuda els anys 1308 i 1309, respectivament.
|
Investiga
I també...
- Vídeo del castell d'aquesta població.
- El castell de Peníscola, refugi del papa Benet XIII.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |