|
|
|
> Prat de la Riba i el catalanisme > La Mancomunitat de Catalunya > L'obra de govern dilluns, 16 d'octubre de 2006
Avui, 16 d'octubre, comencen els actes commemoratius del centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), institució acadèmica fundada el 1907 per Enric Prat de la Riba, que té per fi la recerca científica i cultural, i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalana.
L'acte inaugural es farà al Palau de la Música Catalana, amb un concert de l'Orfeó Català i una conferència del científic Joan Massagué, punts de partença d'una commemoració que s'allargarà durant quinze mesos, fins el desembre del 2007. Entre més coses, l'esdeveniment vol fer conèixer la tasca duta a terme pel IEC aquests cent anys; analitzar el procés de modernització científica i artística a tot el país durant la passada centúria; debatre el paper que han de tenir les acadèmies el segle XXI; afermar el compromís de la institució en la defensa, desenvolupament i difusió de la llengua i la cultura catalanes, i acostar-la a la gent. A tal fi, s'han projectat un gavadal d'activitats: exposicions, simposis, conferències, concerts... De totes aquestes, les més primerenques retran homenatge a una efemèride igualment centenària: el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, cosa gens casual, atesa la importància d'aquest congrés en la fundació del IEC. Això dit, a les ratlles següents ens centrarem en la figura d'Enric Prat de la Riba (1870-1917), fundador del IEC (entitat que ja vam tocar en una notícia anterior), personalitat capdavantera del catalanisme i impulsor de la Mancomunitat, la primera passa vers la recuperació de l'autogovern de Catalunya.
Prat de la Riba i el catalanisme
+ 'La nacionalitat catalana' tingué gran influència a Catalunya i a tot el país.
El catalanisme és un ideari que propugna el reconeixement polític del país. El primer teòric d'aquest ideari fou Valentí Almirall, que el definí des d'una perspectiva progressista a 'Lo catalanisme' (1886). Ara, el catalanisme d'Almirall no reeixí políticament, però sí el catalanisme d'arrel conservadora, que cristal·litzà en la fundació de la Lliga Regionalista (1901), partit representant de la burgesia industrial, que dominà la política catalana durant el primer quart del segle XX. Aquesta força política tingué de màxim dirigent Prat de la Riba, autor d'una obra de gran influx, a Catalunya i a tot el país: 'La nacionalitat catalana' (1906), en què definia Catalunya com una nació.
La Mancomunitat de Catalunya
+ Retrat d'Enric Prat de la Riba.
Al cap d’un any, el 1907, Prat de la Riba era elegit president de la Diputació de Barcelona, càrrec des d'on maldà per atènyer la unió de les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El resultat fou l'establiment, el 1914, de la Mancomunitat de Catalunya, la primera institució d'autogovern des dels decrets de Nova Planta (1707-1716), que havien arranat la sobirania del país. Al davant de la Mancomunitat, Prat endegà una acció de govern encaminada a modernitzar i europeïtzar Catalunya, de conformitat amb els designis del noucentisme, el moviment cultural aleshores preponderant. Per a dur a terme aquest designi, aplegà els homes i dones més ben preparats, independentment de llurs idees, de si eren de dreta o d'esquerra.
L'obra de govern
+ La Mancomunitat consolidà el paper del IEC.
I el cas és que, a despit d'uns recursos molt migrats, la Mancomunitat de Catalunya acomplí una gran obra de govern. Consignem-ne algunes de les fites més remarcables: nou impuls a la Biblioteca de Catalunya i fundació de biblioteques populars; enfortiment de l'Escola Industrial de Barcelona, amb vista a la formació de tècnics de qualitat; creació d'escoles d'estiu per a mestres; extensió de les xarxes viària, telefònica i elèctrica; promoció de museus i recerques arqueològiques; i, naturalment, consolidació de l'Institut d'Estudis Catalans, que assumí els plantejaments lingüístics proposats per Pompeu Fabra, creador de les regles del català modern.
|
Investiga
> Esbós biogràfic d'aquest polític vallesà.
> Remarca sobre les iniciatives portades a terme per la Mancomunitat de Catalunya.
I també...
- Decret que permeté la creació d'aquest organisme.
- Nota relativa a l'Institut d'Estudis Catalans.
- Quines cinc seccions comprèn, aquesta entitat? I quina comesa tenen?
- Idees generals del noucentisme.
- Espais significatius del Palau de la Generalitat, restaurat en temps de la Mancomunitat.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |