VilaWeb - Diari escola: Murs del món

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

diumenge, 2 de febrer de 2025

> Símbols inoperants

> Cisjordània i la frontera Estats Units-Mèxic

> Més exemples

dimarts, 10 d'octubre de 2006

Murs, places fortes, torres, estacades... En tota la història l'home ha anat bastint construccions de tota mena amb propòsits defensius o amenaçadors, algunes de les quals han arribat als nostres dies per recordar-nos conflictes, guerres, malfiances i temences del temps passat.

En tenim un exemple prou il·lustratiu en la Gran Muralla de la Xina, de més de sis mil quilòmetres de longitud, una de les fortificacions més imponents que mai s'hagin fet, edificada per etapes (ss III aC-XVII) i destinada a protegir aquest país de les incursions dels nòmades de l'Àsia central.

En temps antic, l'Imperi Romà s'eixamplà fins a les ribes dels rius Danubi i Rin, on construí un conjunt de torres i fortaleses. Més a septentrió, als confins entre els actuals països d'Anglaterra i Escòcia, es poden veure encara les restes del mur d'Adrià, construït en temps d'aquest emperador romà.

Més ençà, a l'edat mitjana, proliferaren els castells, símbols del poder dels senyors feudals; també les muralles, aterrades per l'escomesa industrial dels segles XVIII i XIX, però que a l'edat mitjana escudaren prou bé els habitants de la ciutat.

Ara, l'aterrament d'uns murs ha anat seguit de l'aixecament d'uns altres. El 1961 va erigir-se el de Berlín, que durant prop de trenta anys dividí aquesta ciutat, Alemanya i el món sencer en dos blocs antagònics: el comunista i el capitalista.

Símbols inoperants

+ El mur de Berlín fou enderrocat el 9 de novembre de 1989.

N'hi ha, d'aquests elements defensius, que es conserven prou bé, formen part del patrimoni mundial de la humanitat i són visitats per una multitud de turistes. Però, comptat i debatut, no són sinó testimonis de la incapacitat de resoldre els conflictes i els envits per la via del diàleg, del pacte, de l'acord. Són, d'alguna manera, símbols d'un fracàs col·lectiu, oimés si pensem que gairebé mai no tenen l'efecte volgut. La història en va plena, de murs arranats.

Cisjordània i la frontera Estats Units-Mèxic

+ El senat dels EUA ha aprovat la construcció d'un mur a la frontera d'aquest país amb Mèxic.

Tot i amb això, de murs, se'n continuen fent. Fa quatre anys llargs se'n va començar a edificar un que separa Israel del territori palestí autònom de Cisjordània, molt controvertit, criticat per la comunitat internacional i símbol dramàtic de l'etern conflicte palestino-israelià. El pla israelià preveu la construcció d'una barrera de separació de més de sis-cents quilòmetres, amb una part important ja feta. A l'altre cap de món, a la frontera entre els Estats Units i Mèxic, hi ha previst de construir-hi un altre mur, d'uns mil cent vint-i-cinc quilòmetres per a posar fre a la immigració il·legal. La mesura, aprovada no fa gaire pel senat dels Estats Units, espera el vist-i-plau del president George Bush, que acaba de signar una llei que destina fons a la construcció d'una tanca fronterera.

Més exemples

+ Nicòsia és l'única capital europea dividida.

I encara n'hi ha força més, de barreres. Per exemple, Xipre és un país dividit per la dita línia verda, que separa les comunitats grega i turca, cosa ben perceptible a la capital, Nicòsia. Igual passa al Sàhara Occidental, partit de septentrió a migjorn per un mur dreçat pel Marroc els anys 1980. Aquest país n'ocupa la part més rica, a ponent, mentre que l'altra part és sota control del Front Polisario, moviment saharià fundat el 1973 amb el propòsit d'independitzar el Sàhara Occidental.

MATERIALS

Separation Barrier
Format:Web
Article de la Wikipedia sobre murs de separació.
List of walls
Format:Web
Llista de murs, antics i moderns, també aplegats per la Wikipedia.
Guide to the West Bank Barrier
Format:Web
Guia de la BBC sobre el mur de Cisjordània.
Les migracions humanes
Format:Web
Dossier didàctic sobre el fenomen migratori. Adreçat a escolars d'ESO.
Hadrian's Wall
Format:Web
Informa d'aquesta fortificació bastida el segle II.
The Great Wall of China
Format:Web
Vistes panoràmiques d'aquesta monumental construcció defensiva.

QUE HO SABIES?

La Mediterrània no és un mur de pedra, però les aigües d'aquesta mar separen dos móns: un de ric i un de pobre, com exemplifiquen les tanques de les ciutats de Ceuta i Melilla, en terra africana i sota sobirania espanyola.
I, això no obstant, la Mediterrània ha estat un pont entre civilitzacions, un gresol de cultures.
Hi ha qui creu que la idea de construir un mur fronterer entre els EUA i Mèxic té un component electoralista: el 7 de novembre hi haurà eleccions legislatives als EUA.