Edu365.cat

Del 26 de setembre a l'1 d'octubre s'escaurà a Barcelona el II Festival de Cinema Polític, en què es projectaran un seguit de llargs-metratges i curts-metratges, amb una atenció especial al cinema polonès (Polònia és el país convidat d'enguany), i es retrà homenatge al director cinematogràfic hongarès, István Szabó, que hi serà present. La celebració d'aquest festival, pioner mundial pel tema, ens dóna peu a ocupar-nos del cinema polític, que il·lustrarem amb uns quants exemples.

De primer, convé de dir que l'expressió 'cinema polític' té una accepció força àmplia, com el mot 'política'. Podríem dir que designa el conjunt de produccions cinematogràfiques que s'ocupen del govern, dels afers públics, tant dels contemporanis com dels que, sense ésser-ho, es relacionen d'una manera o altra amb l'actualitat. Així mateix, el cinema polític comprèn els films que toquen temes socials amb implicacions polítiques (ex. El retrat de les condicions de vida de la gent en un país determinat).

Ara, hi ha qui assevera que el cinema té sempre un component polític. Aquesta afirmació vol fer notar que les produccions cinematogràfiques no són neutres, ans responen a les idees del director. Més encara, ha passat i passa que films pretesament apolítics amaguen una intenció política clara: miren d'allunyar l'atenció sobre els problemes reals, cosa ben perceptible en països amb règims autoritaris o dictatorials.