Edu365.cat

La història del periodisme és claferta de noms de gran prestigi, de figures que han esdevingut referents de la independència, l'objectivitat, la claredat expositiva, la comprensió dels fets, l'erudició..., no sols per als periodistes, sinó per a tothom en general.

Nogensmenys, passa a vegades que la faceta periodística d'alguns personatges és eclipsada per una altra en què han tingut més relleu públic. Un exemple: Sir Winston Churchill, un dels polítics més importants del segle XX, el primer ministre que va empènyer i capitanejar la resistència britànica durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945); doncs bé, molt abans d'esdevenir símbol de la lluita contra el nazisme, Churchill havia fet de corresponsal de guerra a Cuba i a Sud-àfrica, on fou empresonat però aconseguí de fugir-ne.

Cosa igual es pot dir de molts escriptors, més coneguts per l'activitat diguem-ne estrictament literària que no pas periodística: Charles Dickens, George Orwell, Ernest Hemingway...; encara que també hi ha casos com el d'Émile Zola, escriptor cèlebre per les seves novel·les, però, també, per la lletra 'J'Accuse...¡' ('Jo acuso'), que va aparèixer a la premsa arran de l'afer Dreyfus.

Sigui com sigui, a les ratlles següents ens ocuparem únicament de tres figures internacionals del periodisme: Indro Montanelli, Walter Cronkite i Ryszard Kapuściński.