|
|
|
> La proclamació > De la República Catalana a la Generalitat > La Segona República dilluns, 10 d'abril de 2006
El 14 d'abril farà setanta-cinc anys de la proclamació de la Segona República, acompanyada a Barcelona de la proclamació de la República Catalana, règim que al cap de tres dies havia de convertir-se en la Generalitat de Catalunya.
Abans d'ocupar-nos de la cèlebre al·locució de Francesc Macià, i de la reacció que va suscitar, convé de repassar els fets que hi van menar. De primer, consignem que feia poc més d'un any que s'havia posat fi a la dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923. Després de tant de temps sense llibertats, el 12 d'abril del 1931 van fer-se unes eleccions municipals que van precipitar els esdeveniments. Els electors van votar majoritàriament les forces republicanes, i el rei Alfons XIII va haver de prendre el camí de l'exili. Al Principat, el partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va assolir un gran triomf, del tot inesperat, puix que no feia ni un mes que s'havia fundat. Una gran exaltació popular va recórrer el país i Espanya, i a moltes ciutats s'hi va proclamar la república, amb noves esperances per a l'avenir.
La proclamacióEl dia 14 d'abril al matí en Lluís Companys, d'ERC, va prendre la iniciativa de proclamar la república des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona. No gaire estona després, amb la plaça de Sant Jaume plena de gom a gom, Francesc Macià, cap del mateix partit, proclamava la República Catalana, ara des del balcó del Palau de la Generalitat. L'emotiva proclama de la República Catalana, com a estat integrant de la Federació Ibèrica, va obrir un conflicte entre les autoritats republicanes catalanes i espanyoles.
De la República Catalana a la GeneralitatEn efecte, la iniciativa de Macià va topar amb l'oposició del govern republicà provisional espanyol. El 17 d'abril tres membres d'aquest govern, Fernando de los Ríos i els catalans Lluís Nicolau d'Olwer i Marcel·lí Domingo, van anar a Barcelona a discutir la situació amb el govern provisional català. L'acord resultant substituïa la República Catalana per un govern autònom, la Generalitat de Catalunya (nom d'una institució d'arrels medievals), que havia de redactar un projecte d'estatut d'autonomia. Macià deia d'aquest acord que havia estat el sacrifici més gros de la seva vida.
La Segona RepúblicaLa Segona República va impulsar un conjunt de reformes progressistes d'abast socioeconòmic i polític. Ara, aquestes reformes, que van irritar seriosament els sectors més dretans de la societat, també van decebre les forces més esquerranes. La polarització social, en un context internacional de marcada oposició ideològica, va impedir la consolidació del règim sorgit de les eleccions del 12 d'abril de 1931. El cop d'estat del juliol del 1936 assenyala el principi de la fi de la Segona República: la sedició militar origina la guerra, tragèdia seguida d'una dictadura atroç que va durar una quarantena d'anys.
|
Investiga
> Àudio de la proclamació de la República Catalana.
> El 14 d'abril, rememorat per Víctor Alba.
> Semblança d'en Francesc Macià, l'Avi, com era anomenat afectuosament.
> Els espais més significatius del Palau de la Generalitat.
I també...
- Esquerra Republicana de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya, partits degans del país, fundats tots dos el 1931.
- Guió conceptual de la Segona República.
- Remarca de la Generalitat republicana.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |