Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
Informació i mitjans de comunicació

De 'quart poder'...

...a poder democratitzador

Ideologia i objectivitat


dijous, 23 de febrer de 2006
Si al capítol anterior vèiem els gèneres periodístics de què se serveixen els professionals de la informació per explicar i interpretar els fets d'actualitat, a les ratlles següents mirarem d'aprofundir en les eines emprades per a difondre aquests fets: els mitjans de comunicació.

Dels mitjans de comunicació existents en l'actualitat, el més antic és la premsa, és a dir, el conjunt de publicacions periòdiques, diàries o no i d'informació general o específica: econòmica, esportiva, cultural, científica, satírica...

De fet, els primers periòdics diaris van aparèixer fan uns tres-cents anys. Hom consigna l'anglès The Daily Courant, aparegut el 1702, com un dels més antics del món, i encara avui n'hi ha d'antiquíssims, com el cèlebre The Times, fundat a Londres el 1785.

Durant el segle XX la premsa va compartir protagonisme informatiu amb dos nous mitjans de comunicació: la ràdio, a partir dels anys 1920 i 1930, i la televisió, que va començar a estendre's després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945).

L'aparició d'internet, a la darreria del segle XX, completa el panorama dels mitjans de comunicació actuals. La xarxa, que, de fet, enclou els altres tres mitjans comunicacionals, ha portat grans canvis en tots els ordres, informatiu inclòs.

De 'quart poder'...


+ La televisió va començar a estendre's a mitjan segle XX.
Per subratllar-ne la influència sobre l'opinió pública, hom ha qualificat els mitjans de comunicació de 'quart poder', oimés que no sols informen, ans interpreten la realitat, la valoren. Tradicionalment s'ha atribuït aquesta influència (que, segurament, és menys important que no es pensen alguns periodistes i polítics) als grans diaris i a les cadenes de ràdio i de televisió, sobretot públiques.

...a poder democratitzador


+ Els blocs: fenomen florent de la xarxa.
Això ha canviat aquests últims temps, gràcies en bona part a internet, eina que ha democratitzat enormement la informació, que ja no és monopoli dels grans mitjans ni pot ésser controlada pels estats: els ciutadans poden saber què passa al món sense ni tan sols moure's de casa; més encara, poden informar d'allò que passa, a través, per exemple, dels blocs, fenomen del tot florent. Les possibilitats informatives de la xarxa han menat fins i tot a repensar el paper de la premsa impresa; en aquesta línia, hi ha qui diu que les publicacions de paper esdevindran mitjans més d'anàlisi que no pas d'informació, i que sols reeixiran les que optin clarament per la qualitat.

Ideologia i objectivitat


+ The Economist és una revista britànica de molt de prestigi.
Els mitjans de comunicació no són ens neutres, ans responen a una ideologia pròpia, cosa no sols legítima, sinó absolutament necessària en una societat democràtica: un mateix fet pot donar peu a interpretacions diverses i, àdhuc, oposades. Ara, els fets han d'ésser explicats d'una manera objectiva, no es poden tergiversar; són com són, no com ens agradaria que fossin.

MATERIALS

  • Planète presse
    Format:Web
    Guia mundial de publicacions periòdiques en línia: descripció i accés (en francès).
  • Mitjans de comunicació
    Format:Web
    Unitat didàctica sobre la premsa, la ràdio i la televisió. Adreçada al primer cicle d'ESO.
  • European Press Profiles
    Format:Web
    La premsa d'una quinzena d'estats europeus, vista per la BBC.
  • Recursos
    Format:Web
    Sobre mitjans de comunicació.
  • Audiovisuals
    Format:Web
    Recursos d'interès educatiu.
  • Contrastant
    Format:Web
    Col·lectiu d'anàlisi dels mitjans de comunicació.

QUE HO SABIES?

  • Una de les publicacions periòdiques de més prestigi internacional és The Economist, revista britànica fundada el 1843, que dedica una gran atenció als afers polítics i econòmics. L'autoritat del setmanari és tal que es permet de no signar els articles: per The Economist és més important què s'hi escriu que no pas qui ho escriu.
  • El Diari de Barcelona és tingut pel diari més antic de l'Europa continental. Instituït el 1792, la capçalera, que subsisteix en format digital, és avui propietat de l'Ajuntament de Barcelona.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

La premsa francesa, segons la BBC.
Café Babel: l'anàlisi en línia de l'actualitat, des d'una perspectiva europea.
'La ràdio, què hi passa?': activitats sobre aquest mitjà de comunicació.
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua