|
|
|
> L'origen de la separació de poders > El poder judicial als Estats Units > Justícia espanyola i politització dimarts, 31 de gener de 2006
Als països democràtics, en què la sobirania recau en el poble, les funcions de l'estat són exercides per poders independents i separats els uns dels altres a fi i efecte d'assegurar el correcte funcionament del sistema democràtic.
Aquests poders són tres: el poder legislatiu, el poder executiu i el poder judicial, que, per dir-ho d'alguna manera, s'equilibren mútuament, de conformitat amb les tasques que els són pròpies. El poder legislatiu és el parlament, assemblea representativa de la voluntat dels ciutadans expressada per mitjà d'eleccions, que s'encarrega de fer les lleis, d'aprovar-les, modificar-les o anul·lar-les; el poder executiu és el govern, que duu a terme les lleis aprovades pel parlament, moltes vegades a proposta pròpia; i el poder judicial correspon als tribunals, a càrrec de jutges, que administren justícia i interpreten les lleis. La delimitació de les atribucions de cadascun d'aquests poders és regulada per la constitució de cada país, que també estableix el sistema de govern i els drets i deures dels ciutadans.
L'origen de la separació de podersBé que els orígens de la democràcia es remuntin a l'antiga Grècia, la doctrina de la separació de poders no va formular-se fins molt més tard, durant el temps de la Il·lustració (segles XVII i XVIII), un moviment intel·lectual que confiava en la raó com a factor primordial del progrés humà. En fou precursor el filòsof anglès John Locke, tot i que hom n'atribueix la paternitat a l'occità Montesquieu, també filòsof, que la desenvolupà a l'obra 'L'esperit de les lleis'.
El poder judicial als Estats UnitsUna cinquantena d'anys després d'aquesta obra, la doctrina de la separació de poders era inclosa a la constitució dels Estats Units, promulgada el 1787, quan feia poc que aquell país havia assolit la independència. Sobre el poder judicial, el text constitucional nord-americà estableix que els jutges, tant els del Tribunal Suprem (instància judicial superior) com els dels tribunals de rang inferior, ocuparan el càrrec de manera vitalícia, sempre, naturalment, que observin un bon capteniment. El propòsit d'aquesta disposició és de refermar la independència de la justícia.
Justícia espanyola i politització
+ L'Audiència Nacional espanyola: un tribunal al centre de la polèmica.
A Espanya, on històricament la independència judicial del poder polític ha estat sovint compromesa, els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), òrgan judicial suprem, són elegits, a proposta del Parlament espanyol, per a un període de cinc anys. Tot i amb això, no poques veus acusen una part del poder judicial espanyol de prendre decisions més dictades per la política que no pas per la justícia. A tall d'exemple, l'actuació recent de l'Audiència Nacional espanyola amb relació als anomenats 'papers de Salamanca'.
|
Investiga
> Nota sobre el Consell General del Poder Judicial espanyol.
> Sobre la majoria conservadora d'aquest òrgan judicial i el projecte d'estatut aprovat pel Parlament de Catalunya.
> Cop d'ull als òrgans judicials amb seu a Catalunya.
> Glossari de 'L'esperit de les lleis' de Montesquieu.
I també...
- Llei de restitució dels documents arrabassats per les tropes franquistes a la Generalitat de Catalunya.
- Què en sabeu, del dret civil català?
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |