|
|
|
> Agents dobles > Espionatge i literatura > La CIA, al centre de la polèmica dilluns, 19 de desembre de 2005
L'espionatge, una activitat tan antiga com la humanitat mateixa, es proposa d'obtenir, secretament, informació militar, política, econòmica, personal... La gent que fa aquesta feina s'anomenen espies o agents secrets.
D'espies, n'hi hagut des de temps immemorials, tant en èpoques de guerra com de pau, però és modernament que l'espionatge s'ha estès molt, sobretot de fa una seixantena d'anys, al servei dels estats, propiciat per l'anomenada Guerra Freda (1947-1991), consegüent a la Segona Guerra Mundial. I és que la divisió del món en dos blocs, un de capitalista capitanejat pels Estats Units, i un de comunista dominat per l'extinta Unió Soviètica (URSS), va fer que les tensions i amenaces mútues i l'obsessió per la seguretat es desorbitessin. I d'aquí va venir la importància dels espies i dels mítics agents dobles. No ens penséssim pas, tanmateix, que l'ensulsiada de l'URSS vagi deixar sense feina les organitzacions d'espionatge i de contraespionatge. I ca! Ben altrament, ara treballen, i molt, per la majoria d'estats, com l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA) dels Estats Units, el Servei Secret d'Intel·ligència (o MI6) de la Gran Bretanya, la Direcció General de la Seguretat Exterior (DGSE) de França...
Agents doblesCom hem indicat, durant la Guerra Freda van tenir molta importància els agents dobles, espies formalment integrats al servei d'espionatge del propi país, però que, en realitat, treballaven per un país rival. Durant la Guerra Freda hi va haver agents dobles a tots dos blocs. Esmentem, del bloc capitalista, noms com els de Kim Philby, Anthony Blunt, Guy Burgess i Donald Maclean, britànics formats a la prestigiosa Universitat de Cambridge que, atrets per les idees comunistes, van posar-se al servei del KGB, l'organització d'espionatge de l'URSS.
Espionatge i literaturaEspies i espionatge han nodrit un gènere literari propi, conreat per novel·listes com Ian Fleming, creador del famós James Bond, el seductor agent 007, protagonista d'una dotzena de títols; i John Le Carré, pare de l'agent secret George Smiley i catapultat a la fama mundial per 'L'espia que tornava del fred' (1963). Aquesta obra fou duta al cinema, igual que algunes altres novel·les seves ('El sastre de Panamà', 'La casa Rússia'...), en què retrata amb realisme l'ambient de la Guerra Freda.
La CIA, al centre de la polèmicaFa unes quantes setmanes que la CIA és objecte de polèmica arran d'unes informacions aparegudes a la premsa i denunciades per algunes organitzacions humanitàries. Segons aquestes informacions, la CIA ha retingut presumptes membres d'al-Qaida a presons secretes de països de l'Europa de l'est i de la resta del món. Així mateix, avions del servei d'espionatge nord-americà, que transportaven presoners, han fet escala en alguns aeroports europeus, entre els quals els de Palma i Barcelona. La setmana passada un informe del Consell d'Europa dava credibilitat a les acusacions contra les activitats de la CIA, que devien començar poc després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York i Washington.
|
Investiga
> Preguntes i respostes sobre la polèmica de la CIA.
> Proves geogràfiques per a esdevenir agent secret.
> Semblança de Kim Philby, l'agent doble per antonomàsia.
I també...
- Joan Pujol, el James Bond català.
- Nota biogràfica de John Le Carré.
- Mata-Hari, una de les espies més famoses de tots els temps.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |