Edu365.cat

El 21 de novembre proppassat va fer deu anys dels acords de Dayton, que van posar fi a la guerra de Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). Just l'endemà, 22 de novembre, començaven les converses per a determinar l'estatut polític de Kossovë, país tutelat per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) des del 1999. A les ratlles següents ens ocuparem de la situació present, tant de Bòsnia i Hercegovina com de Kossovë, territoris situats als Balcans.

Abans, emperò, convé de fer memòria dels esdeveniments tràgics que van assolar aquesta regió de l'Europa sud-oriental durant la dècada passada. Recordem que durant els anys 1980 hi havia tensions a l'extinta Iugoslàvia, que van anar a més amb l'ensulsiada del sistema comunista, consumada el 1989. Entre 1991 i 1992 Eslovènia, Croàcia, Macedònia i Bòsnia i Hercegovina van proclamar la independència, cosa a la qual va oposar-se Sèrbia, aleshores presidida per Slobodan Milosevic, que pretenia fer de Iugoslàvia un règim centralista dominat pels serbis.

El resultat fou la guerra, la més sagnant en territori europeu des de la fi de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). El conflicte va oposar, sobretot, serbis contra croats i bosnians, bé que també va haver-hi topades entre croats i bosnians. La guerra va castigar, sobretot, Bòsnia i Hercegovina, on la població musulmana fou objecte d'un intent d'extermini.

Tres anys després de la fi de la guerra, el 1998, Sèrbia va ocupar Kossovë, territori de majoria albanesa que volia, també, deslliurar-se del jou serbi. El règim de Milosevic va respondre a la rebel·lió albanesa amb matances en massa, ço que va obligar la comunitat internacional a intervenir-hi i a administrar, des d'aleshores, aquest territori kossovès.