Edu365.cat

VilaWeb.cat
VilaWeb.tv
Nosaltres.cat
MÉSVilaWeb  Correu  Clau
Vilaweb Diari de l'escola
La Ruta de l'Anarquisme: un recorregut per la Barcelona llibertària

Seguint la petja...

...de la Rosa de Foc

L'ideari anarquista


dimarts, 25 d'octubre de 2005
'Quantes Barcelones s'amaguen dins Barcelona? La Ruta de l'Anarquisme és una viatge a una d'aquestes Barcelones ocultes'. Amb aquestes paraules, el grup Turisme Tàctic, amb la col·laboració del Departament del Cultura de la Generalitat de Catalunya, convida tothom a descobrir la petja barcelonina de l'anarquisme, un moviment de gran influx en la història contemporània de la ciutat i del país.

Aquesta ruta, que ja va reeixir l'any passat, va tornar a començar el cap de setmana passat, i es tornarà a repetir els dies 6, 12, 13, 19 i 20 de novembre.

L'itinerari, amb un autobús que fa unes quantes parades, segueix alguns dels indrets més significatius, més simbòlics, de l'anarquisme a la capital del país, i s'amaneix amb documentals sobre el tema.

El punt de partença i d'arribada del trajecte és el portal de Santa Madrona, al capdavall de l'Avinguda del Paral·lel, on el juny del 1870 es va fer el I Congrés Obrer, que es va resoldre amb el triomf de les idees anarquistes al si del moviment obrer català.

Instituït el 2001, Turisme Tàctic duu a terme projectes que combinen els itineraris urbans, els mitjans audiovisuals i les actuacions en espais oberts, amb el propòsit últim d'emprar el turisme com a mitjà de comunicació. Ara mateix, treballa en la dita Ruta de la Infàmia, una iniciativa participativa via internet.

Seguint la petja...


+ El cementiri de Montjuïc és un dels punts de la Ruta de l'Anarquisme.
La Ruta de l'Anarquisme, feta, com apuntàvem, amb la intenció de rememorar un part molt important de la nostra història col·lectiva, passa per una quarantena llarga de punts lligats a l'anarquisme: el carrer de la Cadena, on, el 1923, fou assassinat el dirigent obrer Salvador Seguí, àlies el Noi del Sucre; el Gran Teatre del Liceu (símbol de la burgesia), escenari, el 1893, d'un atac anarquista que va causar una vintena de morts; l'antiga seu del diari Solidaridad Obrera, conegut popularment per 'la Soli'; la Biblioteca Pública Arús, fundada el 1895, amb un fons riquíssim sobre anarquisme i moviment obrer; el cementiri de Montjuïc, on hi ha les tombes de Francesc Ferrer i Guàrdia, Bonaventura Durruti, Francisco Ascaso...

...de la Rosa de Foc


+ Plànol de Barcelona, corresponent al segle XIX.
El segle XIX Barcelona va participar de ple en el procés industrialitzador, cosa que va menar a la consolidació progressiva de dues classes socials: la burgesia i el proletariat. A Barcelona (i també a la resta del país), el proletariat va constituir un moviment obrer potent que va inclinar-se majoritàriament per l'ideari anarquista, no així als països de l'entorn, on va seguir sobretot la causa socialista. En un context d'antagonisme creixent entre la burgesia i el proletariat, hi va haver moments (dècada del 1890, anys 1919-1923...) en què la violència va emparar-se de la vida de la ciutat. Eren els temps en què Barcelona era coneguda com la Rosa de Foc i, també, com la ciutat de les bombes.

L'ideari anarquista


+ Retrat de Mikhail Bakunin (1814-1876), un dels teòrics de l'anarquisme.
A casa nostra l'anarquisme va tenir el màxim de predicament entre el darrer quart del segle XIX i la guerra del 1936-1939. A grans trets, aquest moviment propugna la llibertat total de l'individu i la desaparició de la propietat privada i de l'estat, considerat un poder coercitiu que impedeix de viure lliurement. Històricament, l'anarquisme ha comprès corrents diversos, com l'anarcosindicalisme, que atorga al sindicats un paper primordial en la lluita per a atènyer la revolució social; també va desenvolupar-se un corrent partidari de l'anomenada propaganda dels fets, val a dir, dels atemptats contra gent significada de la burgesia i de l'estat.

MATERIALS

QUE HO SABIES?

  • La Ruta de l'Anarquisme mostra l'indret, al carrer de Girona, on fou detingut el jove militant anarquista Salvador Puig i Antich, mort a garrot vil a la presó Model de Barcelona el 1974, a les acaballes de la dictadura franquista.
  • També va morir executat el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l'Escola Moderna, de caràcter racionalista i laic, acusat, sense proves, d'instigar els fets revolucionaris de la Setmana Tràgica; el procés i mort de Ferrer i Guàrdia van desfermar protestes a molts punts d'Europa.
  • Un dels enterraments més multitudinaris mai vists a la ciutat de Barcelona fou el del dirigent anarquista Bonaventura Durruti, el 23 de novembre de 1936, poc després de l'esclat de la guerra.

BANNER ACTUALITZAT

Vols el banner de l'última notícia a la teva web?

Copia aquest codi i enganxa-l'hi:

<a href="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=url">
<img src="http://www.vilaweb.cat
/misc/diariescola/redirect.php?tp=img" border="0"/></a>

CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLA


Ajuda

ESCOLES EN XARXA

Vés-hi
Com apuntar-s'hi

Investiga

La Ruta de l'Anarquisme, en un mapa.
Llocs d'interès d'aquest itinerari.
Ideòlegs de l'anarquisme i del marxisme.
Nota sobre la Confederació Nacional del Treball (CNT).
I també...
Què és VilaWeb?    Publicitat    Mapa web    Contacte Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. Iqua