Edu365.cat

Europa s'estén, a grans trets, des del cap Nord (Noruega), a septentrió, a Malta, a migjorn, i des d'Irlanda i Islàndia, a ponent, fins al sistema muntanyós dels Urals i Xipre, a llevant. Ara, els límits geogràfics d'aquest continent, el segon més petit (7% del total de la superfície del planeta), no coincideixen pas amb els límits polítics, ni ara ni en el passat.

Per exemple, en temps antic, els romans van unificar una part del continent, però ni de bon tros tot: l'imperi Romà va ocupar l'Europa meridional i central, amb la frontera septentrional als rius Danubi i Rin. Més endavant, a l'alta edat mitjana, l'emperador Carlemany va estendre els dominis sobre l'Europa occidental, fragmentada al capdavall per l'aparició del feudalisme.

Amb l'entrada a l'edat moderna, al segle XV, assistim, de mica en mica, a la consolidació dels dits estats-nació, contraposats, endemés, per les guerres de religió entre catòlics i protestants. Al darrer quart del segle XIX la rivalitat entre els estats europeus va augmentar i, al segle XX, dues guerres mundials van assolar el continent.

Nogensmenys, després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Europa, escarmentada, va emprendre un procés d'unificació econòmica i política, que va menar a la creació de la Unió Europea.