Edu365.cat

El 18 de setembre, amb un any d'antelació, hi haurà eleccions a Alemanya, l'estat més poblat de la Unió Europea, de les quals ha d'eixir la composició del Bundestag, nom que rep el parlament alemany, i el canceller, o primer ministre. Les eleccions es presenten com una pugna entre Gerhard Schröder, canceller actual i cap del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), i Angela Merkel, capdavantera de la Unió Democristiana (CDU).

Schröder va proposar d'anticipar les eleccions el mes de maig, després d'una seguida de derrotes electorals dels socialdemòcrates a força estats ('länder') d'Alemanya, país de tradició federal. La darrera d'aquestes derrotes, a les eleccions de l'estat de Rin del Nord-Westfàlia, el més poblat i governat pels socialdemòcrates tots aquests últims quaranta anys, va precipitar els esdeveniments.

El canceller alemany va justificar l'avançament electoral amb l'argument que necessitava legitimitat per a prosseguir les reformes socioeconòmiques. Aquestes reformes són mal vistes per una part significativa de la població alemanya, acostumada a una elevada protecció social que no vol perdre.

De fet, és el debat socioeconòmic o, dit altrament, les mesures a adoptar per a redreçar l'economia alemanya, allò que ha protagonitzat la campanya electoral, sobretot perquè el nombre de parats s'acosta als cinc milions.