|
|
|
|
|
 |
 |
 > Origen volcànic > Les illes de les serps > Parc natural dilluns, 22 d'agost de 2005
L'arxipèlag dels Columbrets és situat a unes trenta milles marines (una cinquantena llarga de quilòmetres) mars endins de la costa de Castelló de la Plana. De gran valor ecològic, les illes Columbrets, o Columbretes, com també se'n diu, pertanyen al terme municipal del cap de comarca de la Plana Alta.
Els Columbrets són formats per una vintena d'illots, que s'apleguen en quatre grups batejats amb el nom del més gran: l'illa Grossa, o Columbret Gran, la Ferrera, la Foradada i el Carallot, o Bergantí. Total, dinou hectàrees de superfície, catorze de corresponents a l'illa Grossa, l'única habitada, amb una setantena de metres d'altitud màxima. El poblament humà de l'illa Grossa data de mitjan segle XIX, quan s'hi van establir els faroners, que hi van sojornar fins el 1975, any de l'automatització del far. Des de fa una vintena d'anys, a l'illa, s'hi manté un servei de vigilància, que té cura del parc natural. I és que, en efecte, el 1988 la Generalitat valenciana va declarar els Columbrets parc natural, eixamplat dos anys més tard, el 1990, amb més de quatre mil hectàrees de fons marí que integren la reserva marina.
 
Origen volcànic)
+ La fesomia de l'illa Grossa palesa l'origen volcànic dels Columbrets.
Els Columbrets són illes d'origen volcànic, cosa ben perceptible en la fesomia de l'illa Grossa, originada a partir d'un encadenament de cràters (punts per on surten a la superfície els materials eruptius dels volcans), i en el Carallot, amb les restes de la xemeneia central d'un volcà. Les successives erupcions volcàniques van afaiçonar aquestes illes abruptes, característica intensificada per l'erosió de la mar i del vent.
Les illes de les serps)
+ El poblament humà del Columbret Gran data de mitjan segle XIX.
Encara que el poblament estable de l'illa Grossa sols es remunti a uns cent cinquanta anys enrere, els Columbrets han servit històricament de refugi de pescadors, pirates, contrabandistes... Els navegants grecs de l'antiguitat van anomenar aquestes illes Ophiusa, i els romans, Colubraria, per la munió de serps que hi van trobar. A les darreries del segle XIX, emperò, els escurçons en foren eradicats, sense miraments, amb un mètode certament dràstic: cremar l'illa Grossa; endemés, hom hi va introduir animals domèstics i, de la vegetació que hi havia, se'n va fer llenya. De tot plegat, en va resultar, naturalment, un gran deteriorament ecològic.
Parc natural)
+ La reserva marina enclou més de quatre mil hectàrees de fons marí.
Després de la partença dels últims faroners, el 1975, els Columbrets van restar del tot desprotegits, cosa a la qual es va posar remei una dotzena d'anys més tard. Allunyades de terra ferma, les illes són l'hàbitat d'unes quantes espècies endèmiques (sargantanes i insectes), i hi senyoregen les colònies d'ocells marins, que hi nien. A la tardor i a la primavera, els Columbrets esdevenen zona de pas d'ocells migratoris que travessen la Mediterrània. A banda, el riquíssim fons marí és molt preuat pels afeccionats al submarinisme, pràctica que hi és regulada.
|
MATERIALS
QUE HO SABIES?
BANNER ACTUALITZATVols el banner de l'última notícia a la teva web? Copia aquest codi i enganxa-l'hi: <a href="http://www.vilaweb.cat CERCADOR DEL DIARI DE L'ESCOLAESCOLES EN XARXA
|
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
| Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |  |