VilaWeb - Diari escola: Les illes Medes

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dissabte, 17 d'agost de 2024

> Una mica d'història

> Tresor marí

> Flora i fauna terrestres

dilluns, 1 d'agost de 2005

Les illes Medes afaiçonen un dels racons més singulars de la Costa Brava. Situades a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit, del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), tenen una fesomia inconfusible, i el fons marí circumdant és un ver tresor objecte de protecció.

Les Medes constitueixen un arxipèlag format per set illots i algun escull. Els set illots són, de més a menys extensió: la Meda Gran, la Meda Xica, el Carall (o Cavall) Bernat, els Tascons Grossos, el Medellot, els Tascons Petits i les Ferrenelles. L'arxipèlag és, de fet, l'acabament, pel sud-est, del massís calcari del Montgrí, frontera natural de l'Alt Empordà i del Baix Empordà.

Si la protecció de les illes Medes va començar el 1983, la llei del Parlament de Catalunya que en defineix la conservació submarina és del 1990. La condició de reserva marina s'assegura amb un conjunt de normes dictades amb el propòsit de conservar i protegir la flora, la fauna i l'entorn de l'arxipèlag: límits de velocitat per a les embarcacions, permís especial per a tota activitat subaquàtica, prohibició d'introduir-hi espècies no autòctones...

+ Webs relacionades dins Nosaltres.Com: Parcs naturals.

Una mica d'història

+ A les Medes s'hi han trobat restes d'embarcacions gregues.

La Mediterrània, bressol de civilitzacions, ha estat una mar molt transitada des de qui-sap-lo. A les Medes mateix s'hi han trobat restes d'embarcacions gregues, cosa no gens estranya, si pensem que, no gaire més amunt, a Sant Martí d'Empúries, els antics grecs van establir-hi, devers el 600 aC, el primer empori de les nostres terres. Punt estratègic i militar des de l'edat mitjana, els pirates van utilitzar l'arxipèlag per fer incursions als territoris costaners, cosa que va motivar l'edificació d'una fortalesa a la Meda Gran, custodiada pels cavallers de l'orde del Sant Sepulcre. Durant una bona part del segle XIX, a la Meda Gran hi va haver una guarnició militar, i el 1866 hom hi va erigir un far, a càrrec de faroners fins els anys 1930, quan s'hi va instal·lar un far automàtic.

Tresor marí

+ La rica diversitat faunística troba refugi a moltes coves.

El fons marí de les Medes, de gran bellesa, és d'una vàlua excepcional, puix que és l'hàbitat d'una gran varietat d'espècies vegetals i animals. Hi trobem algues, posidònia, corall, peixos diversos (anfós, o nero, per exemple, que pot atènyer un metre de llargària), crancs, estrelles de mar, llagostes, pops.... La rica diversitat faunística troba refugi a moltes coves, resultat de l'origen calcari de les Medes.

Flora i fauna terrestres

+ Gavià argentat de pota groga.

També és remarcable la fauna terrestre, que comprèn una gran diversitat d'espècies d'insectes i d'ocells, aquests darrers bàsicament aquàtics, a més de rèptils com el dragó i la sargantana. De la seixantena d’espècies d'ocells, se'n destaca el gavià argentat de pota groga: n'hi ha uns quants milers de parelles. De fet, l'abundor d'ocells, la tramuntana i el salobre determinen la flora de les Medes, de presència arbòria migrada.

MATERIALS

Illes Medes
Format:Web
Pàgina del Departament del Medi i l'Habitatge de la Generalitat de Catalunya sobre aquesta àrea protegida: dades, normes d'actuació, llocs d'interès, patrimoni...
Reserva Marina de les illes Medes
Format:Web
Una altra pàgina amb gairebé la mateixa informació, però amb una presentació diferent.
Les illes Medes
Format:Web
Espai de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí relatiu a l'arxipèlag de les Medes.
Illes Medes
Format:Web
Més informació sobre les Medes, des de la web de la Diputació de Girona.
Torroellaestartit.com
Format:Web
Pàgina dedicada al municipi de Torroella de Montgrí i al poble de l'Estartit, amb tombs virtuals inclosos.

QUE HO SABIES?

El riu Ter, que té l'origen al Pirineu, mor a tocar de l'Estartit; els sediments orgànics que arrossega expliquen, en bona part, la riquesa faunística de les Medes.
A mitjan segle XVI es va enfonsar la part de la Meda Gran que sostenia la fortalesa dels cavallers del Sant Sepulcre, la qual, naturalment, es va negar.
L'Estartit va afermar-se com a barri de pescadors devers el segle XVIII, quan va minvar l'amenaça de la pirateria, i aquests últims decennis s'ha consolidat com un important centre turístic d'estiueig.