|
|
|
> Forats negres > Estudiós de l'Univers > Popularitzar la física dimarts, 17 de maig de 2005
El 1942, exactament tres-cents anys després de la mort de Galileu i de la naixença d'Isaac Newton, va néixer a Oxford (Gran Bretanya) Stephen Hawking, un dels físics i cosmòlegs més eminents i populars d'aquest darrer mig segle. Amb seixanta-tres anys Hawking continua la recerca científica des de la Universitat de Cambridge.
Fill d'un biòleg que havia estudiat a la Universitat d'Oxford, Stephen Hawking va voler cursar matemàtiques en aquesta mateixa universitat, cosa que, llavors, no era possible i, finalment va optar per la física, i s'hi graduà el 1962. Per aquella època li varen diagnosticar una esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia degenerativa greu que afecta la mobilitat. Pitjor, els metges li van predir dos anys de vida, però l'esclerosi se li ha desenvolupat molt més lentament que no és habitual i no li ha impedit de fer contribucions molt importants en els camps de la física teòrica i de la cosmologia, després de treballar intensament en l'estudi de les lleis que regeixen l'Univers.
Forats negresL'activitat científica de Hawking va molt lligada als 'forats negres', que podríem considerar el darrer estadi de la vida dels estels més gegantins. L'expressió 'forat negre' deriva de la creença que, d'aquests cossos celests de gravetat molt elevada, res, ni tan sols la llum, no en pot escapar. En canvi, Hawking sosté que els forats negres no són, de fet, completament negres, puix que emeten radiació. Les seves investigacions en aquest terreny apunten a la necessitat d'harmonitzar la mecànica quàntica i la teoria de la relativitat general d'Einstein, els dos fonaments de la física moderna.
Estudiós de l'UniversHawking també s'ha interessat per la cosmologia, entesa com l'estudi de l'origen i l'evolució de l'Univers, i ha elaborat les seves pròpies idees sobre la qüestió, partint de teories com la de la relativitat general i la del Big Bang (gran espetec). Recordem que la teoria del Big Bang, que té l'origen a la dècada del 1920, i que és avui la més acceptada per la comunitat científica, sosté que l'Univers va començar a expandir-se i a refredar-se fa uns quinze mil milions d'anys a partir d'un nucli molt petit de densitat i temperatura elevadíssimes.
Popularitzar la física
+ Coberta de 'Breu història del temps'.
Aquesta darrera teoria i algunes altres de la física clàssica i moderna, Hawking les ha acostades a un públic no especialitzat en llibres com 'Breu història del temps' (1988) i 'L'Univers en una closca de nou' (2001). El primer, que endemés exposa les seves teories sobre l'origen i el destí del Cosmos, va esdevenir un fenomen editorial: s'ha traduït a una trentena llarga de llengües i se n'han venut molts exemplars a tot el món. Just enguany se n'ha publicat una nova versió, titulada 'Brevíssima història del temps', que, com explica l'autor, no és pas més breu, però sí que mira d'ésser més pedagògica.
|
Investiga
> Àudio explicatiu de la reformulació recent de les idees de Hawking sobre els forats negres.
> Hawking comentant aspectes diversos de la seva vida i obra.
I també...
- Glossari de física, des de la seva pàgina oficial.
- Apunt biogràfic de Hawking.
- Cronologia interactiva de l'Univers, que en pronostica la fi després de l'anomenada era dels forats negres.
Portada |
Europa Press |
El Punt |
La premsa |
Especials |
Diari de l'escola |
LesFinances.info |
Editorials |
Mail obert |
Els blocs |
Lletres
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Tecnologia i ciència | Solidaritat | Cap de 7mana | Campus | El 9 | Presència | Fòrums | Enquestes | Xat | Correu
Traductor | Edicions en Pdf | Wap-pda | Biblioteca | Lletra més grossa
Què és VilaWeb? Publicitat Mapa web Contacte | Una web de Partal, Maresma i Associats, S.L. |