|
|
Qui ha dit que la verbivoria no és patrimoni empresarial? Rere algunes de les empreses que pretenen fagocitar les multinacionals batega l'esperit de gent emprenedora. Per exemple, rere la marca de motos RIEJU s'hi oculten els figuerencs Riera & Juanola. Igual com rere CAPRABO hi habiten els Carbó, els Prado i els Bonet. Algunes marques són molt verbívores. Us heu fixat mai en les bombetes OSRAM? Doncs sí, el seu creador es deia RAMOS. I la famosa marca GIOR (¡un poco de pasta, basta, Gior!). Sí, GIOR és bifront de ROIG, el seu creador. Sabeu que hi ha rere marques com DERBI, EPSON o MERI? Aporteu les vostres hipòtesis o certeses etimològiques en aquest fòrum de "Etimologia empresarial". La millor aportació de la setmana rebrà un llibre recomanat. Aquesta setmana el poemari "Una estona de sal" de Darrutri. Com sempre per gentilesa de la llibreria virtual llibres.com. ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
Aportacions al fòrum: # Etimologies comercials Em pregunto si la marca de detergent NORIT té res a veure amb el seu bifront en castellà TIRON. El mateix que la marca de mobles d'oficina NOMAR, es diu així perquè l'amo es diu RAMON?. No tinc n'idea d'euskera però em sembla que el nom EROSKI dels hipermercats vol dir "compra" o "comprar". Ho dedueixo d'un carret per la compra que vaig adquirir a un d'aquest establiments i estava etiquetat en totesmles llengües de l'estat i en euskera es deia "Eroskiako Karroa". Sense deixar els hipermercats "CARREFOUR" vol dir "Cruïlla", segurament perque acostumant a estar ubicats en cruïlles de carreteres. El cas dels establiments "SPAR" és també curiòs: va néixer a Holanda ja fa molts anys. Van fer un joc de paraules amb "sparen" que vol dir estalviar" i "spar" que vol dir "abet" i és precisament un abet el logo de la casa. Altres exemples que se m'acudeixen: les ulleres de sol "RAY-BAN" no tenen res a veure amb un paio que es digui així. "RAY" es refereix als raigs (de sol) i "BAN" vol dir prohibició. Per tant, "Prohibit passar els raigs de sol". Les conegudíssimes sabates "CAMPER" són patent d'un mallorquí, "camper", en mallorquí, vol dir "pagès". Salutacions.... Ramon Valldosera 01/07/2002 14:19 # La cavalcada de les vaques que riuen Sembla ser que a principis de segle passat a França eren força populars els calembours (potser ara es podrien tornar a posar de moda amb La Peine de Le Pen). Doncs bé, es veu que en corrien un parell que feien referència a dues òperes de Richard Wagner: La Chevauchée des vaches qui rient i L'eau en grain. Léon Bel, un marxant de gruyère de Lons-le-Saulnier, era un apassionat dels jocs de paraules. Per tant, quan va haver de batejar la seva crema de formatge fos es va deixar emportar per la seva passió verbívora i li va donar el nom de La vache qui rit. La seva aportació, però, no es va quedar aquí: fins i tot va dissenyar la famosa etiqueta de la vaca somrient, encara que més tard la va fer redissenyar per Benjamin Rabier, l'il.lustre il.lustrador de les faules de La Fontaine. L'èxit de la vaca va ser tal que molt aviat van sorgir tota mena de falsificacions: la Vache Coquette, la Vache Moderne, la Bonne Vache, la Vache Curieuse, la Vache qui Rue, la Vache Sérieuse i la Vache qui Lit. Devia imaginar Wagner que la seva obra inspiraria tants formatgers? Ignas Fontvila 01/07/2002 10:09 # Correcció A una de les intervencions anteriors que he fet m'he deixat una cosa. El nom comercial de l'empresa de roba de llit no era REIG, sinó REIG MARTÍ. Es a dir, "Sàbanas REIG MARTÍ, el rey de la cama". Pep Vinyals 30/06/2002 22:16 # En net El més proper que tinc és Don Limpio, que és la evolució de Mr Proper, que era anglés. Ara, jo anelE Elena, que també renta. Fran Juancisco 30/06/2002 22:15 # KÖMPITT Fa molts anys el meu pare tenia una petita fàbrica d'elements per a telers: pues, malles, marcs, etc... A mitjans dels 60, a més de fer les clàssiques pues de pega o estany, va patentar una sèrie de pues, acabades amb plàstic -si no m'erro- que eren més lleugeres i alhora més resistents. Com que calia que sonessin a estranger i allò de l'alemany devia sonar molt seriós i 'de fora', les va batejar amb el nom de KÖMPITT, extret, és clar, de que COMPETIEN bé al mercat, que eren COMPETITIVES. O sigui, que d'alemanyes, res de res. Pep Vinyals 30/06/2002 22:14 # Els Reig o els reis? No sé si encara existeix una marca de llençols i roba de llit que es deia REIG i que sempre es publicitava a la ràdio i a la TV de fa anys amb el seu nom comercial expressament mal pronunciat, en castellà, ja que segurament el seu mercat en expansió era fora de Catalunya. Així sortia allò tan estrany de "Sàbanas REIG (pronunciat "reij")el 'REY' de la cama". Pep Vinyals 30/06/2002 22:07 # Una de mitjons Recordeu els mitjons MOLTFORT'S? Hi havia un anagrama de dos gossos estirant increïblement uns mitjons que no es trencaven, és clar!, perquè eren MOLT FORTS. L'adaptació a una suposada grafia anglo-saxona aparegué amb aquesta apostrofació innecessària, però que hi quedava bé. Pep Vinyals 30/06/2002 22:03 # SEAT i Aerolinies Voldria matisar el significat de l'acrònim SEAT. El més popular era: SIEMPRE ESTARÁS ARREGLANDO TONTERÍAS. Referent a les linies aèries n'hi ha una de molt bona referida a les linias aèrias de la República Popular de la Xina: CAAC (Civil Aviation Administration of China)Els australians (en la guia de Lonely Planet) ho traduïen com "China Airlines Always Cancel" (a fè de Deu que era veritat!) o "China Airlines Always Crashes" (això, per sort, no ho vaig arribar a comprobar personalment) Apa, siau! CarlesM 30/06/2002 21:50 # Gelats Marisa el nom de gelats Marisa volia dir modernas aplicaciones refrigeración industrial s.a. Pere Pujol 30/06/2002 11:31 # Entrepans No sé si és una llegenda urbana o si és de debò, però tinc entès que la cadena PANS&COMPANY va començar amb un petit establiment: ENTREPANS COMPANY (se suposa que company era el cognom de l'amo). Un cas curiós en noms d'empreses és el de PAVIC S.A. En podem trobar a La Bisbal d'Empordà (PAVIments Ceràmics S.A.) i a la capital osonenca (PAnificadora de VIC S.A.). En principi no deuen tenir res a veure, oi? Àlex 29/06/2002 22:51 |
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |