|
|
Aquesta setmana partim de les vies eufemístiques que tenen les llengües diverses per referir-se a un fet tan habitual com tenir “la bragueta oberta”. Per exemple, els francesos exhibeixen el seu republicanisme i poden dir que tens “l’ajuntament obert” (la mairie est ouverte) o bé fer un exercici de pragmàtica i dir que “la botiga és oberta” (le magasin est ouvert). Nosaltres, en canvi, especifiquem que tens “la farmàcia oberta”. Els alemanys opten per una via més animal, del tipus “tens l’estable obert” (dein Hosenstall ist offen) i, en sintonia, italians i espanyols opten per l’ornitologia: “se t’escapa l’ocellet” (scappa l’uccellino / se escapa tu pajarito). Finalment, els anglesos, sempre tan victorians, fan una aportació molt educadament còmica sobre l’aviació civial: “voles sense llicència” (you’re flying without a license”). ---------- + Veure tots els fòrums + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
Aportacions al fòrum: # Sense sentit però l'havia de fer! En relació als missatges del Ramon i de la Cristina, a casa meva actualment ens hem modernitzat... i en comptes d'anar a correus o enviar una carta, nosaltres anem formalment a enviar un e-mail!! I la cosa no va tant desencaminada, abans la gent anava al bany amb els tebeos, ara nosaltre hi anem amb l'ordinador portàtil... són uns minuts que no es poden perdre! NatVng 14/05/2010 09:44 # Hi ha cartes i cartes L’aportació de la Cristina m’ha fet recordar que quan jo era petit, la meva àvia, quan havia d’anar al lavabo deia que “se’n anava a enviar una carta al correu” i jo pensava “pobre del que la rebi!” Ramon 07/05/2010 08:14 # Cagar Els anglesos quan van a cagar en diuen eufemísticament "I'm going to spend some money"; els castellans en diuen "dar cuerpo" i els catalans en diem "anar de ventre". Cristina 06/05/2010 20:51 # En Mílio A la farmàcia Ruscalleda, del carrer Major de Sant Feliu de Guíxols, hi treballava en Mílio. Com que al poble era conegut per tothom,els pares, quan veien els seus nanos amb la bragueta oberta, els deien: "Vigila, que et sortirà en Mílio!". Josep Domènech Ponsatí 06/05/2010 20:18 # La roba estesa, les orelles i l’enemic. Tant el català com el castellà fan servir el mateix eufemisme, molt imaginatiu, a l’hora d’anar amb compte amb el que es diu: hi ha roba estesa, hay ropa tendida. En canvi els francesos, en aquest cas no ho són gens d’imaginatius: il y a des oreilles indiscrètes (hi ha orelles indiscretes). De fet els indiscrets són els que parlen, no pas els que senten (compte que no he dit els que escolten). Els anglesos diuen walls have ears (les parets tenen orelles), molt semblant al castellà las paredes oyen, però no és exactament el mateix que volem dir amb la roba estesa. Qüestió de matisos. Finalment, els alemanys, molt marcials ells, diuen Vorsicht, Feind hört mit! (Compte, l’enemic ens escolta!). Ramon 04/05/2010 20:48 # MIRAR PER LA BRAGUETA Aquesta és una frase feta adequada per a les persones que veuen les coses esbiaixades: "Tu mires per la bragueta com els gegants." Anselm Quixal 03/05/2010 17:38 # Capítol 2: Un mal tràngol Si al farmacèutic i a tu us enxampen "amb les mans a la massa", us quedareu "en pilotes" i "amb els pixats al ventre". Anton Silmarjan 03/05/2010 12:05 # Situació de risc Si per mil coses un dia et quedes "amb el cul a l'aire", vigila que per allà no hi hagi algú amb "la farmàcia oberta": si en surt el farmacèutic, ja "has begut oli" (i no precisament per l'orifici més indicat). Anton Silmarjan 03/05/2010 12:01 # De peus a la galleda Les extremitats inferiors són el denominador comú en diverses llengües: en català ens fiquem de peus a la galleda, en castellà, metemos la pata, en francès fiquen els peus al plat, els marranos (mettre les pieds dans le plat), els anglesos no concreten a on els posen els peus: to put one’s foot on it, tot el contrari dels alemanys que es fiquen en una gibrell ple de greix: Ins Fettnäpfchen treten. Ramon 01/05/2010 21:00 # Fer castells en l'aire en castellà és idèntic però la gràcias vé en francès "faire des châteaux en Espagne? o sigui "fer castells a Espanya" :-) exactament el que han fet alguns amb els nostres diners! jeanjacques 30/04/2010 11:31 |
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |