| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
El verbívor Anselm Quixal ha aplicat el joc de les falses etimologies a tots els topònims de la seva comarca del Baix Empordà. La idea és imitar els estudiosos de la toponímia per escriure un paràgraf explicatiu convincent fonamentat en una fal·làcia verbívora. Dos exemples sobre Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols bastaran: Torroella de Montgrí El segle divuit aquesta vila reial va adquirir uns gegants per subscripció popular. Durant la cerimònia del bateig els vilatans feren uns presents a la insigne parella: per a ell, moscatell; per a ella, torró. Això va fer molta gràcia a l'alcalde, que va proposar substituir del nom de Vilavella per Torroella (suma de torró i ella). A tothom li va semblar bé. Més endavant, per distingir-se de Torroella de Fluvià, hi van afegir de Montgrí, el nom de la monumental muntanya que presideix la vila. Contràriament al que molta gent pensa, aquesta paraula no prové de mont gris. Hi havia dos amics que cada dissabte pujaven al castell. Un d'ells, l'Ernest Gri, ja tenia cinquanta anys i de seguida es cansava. L'altre li deia "¡Amunt, Gri!", frase que donà nom a la muntanya. Sant Feliu de Guíxols L'any 1300 hi hagué en aquest lloc un crim esgarrifós: van matar un home que es deia Iu i el deixaren mig esquarterat enmig del camí ral. Els palamosins, enemics oficials seus, van dir: "La sang i el fel de l'Iu corre per tot el poble." I es van inventar el nom de Sangfeliu. Quan el 1350 es fundà la ciutat, l'Església (¡un altre cop!) s'empescà la forma Sant Feliu. En l'època de la Mancomunitat de Prat de la Riba, van haver de cercar algun sistema per distingir-se de les altres localitats que també veneraven aquest sant. Com que les escoles del poble gaudien de molt bona anomenada, van decidir-se per Sant Feliu de Guixos. L'aparició de la l no l'ha sabut explicar ni Pompeu Fabra, ni Wilhelm Meyer-Lübke, ni tan sols Joan Coromines. Es tracta d’emular Quixal. Limiteu-vos a un topònim per missatge, sisplau. El millor missatge rebrà un exemplar de Rodamots, de Jordi Palou amb Pau Vidal, per gentilesa d’Editorial Empúries.
+ Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Temps d'abundància Al s. XII, quan aquesta vila actualment de la comarca de La Noguera formava part del comtat d'Urgell, ja era coneguda per la producció incipient d'oli d'oliva. Una producció que encara avui li dóna fama. Doncs bé, en temps de collita solien anar les dones a plegar el fruit preuat de l'olivera i en tornar a vila, si la recollida havia estat profitosa, si era un bon any, venien cantant "Oli Olà, Oli olà..." I, en canvi, quan la collita era escassa tornaven mig moixes dient "Oli no hi ha, Oli no hi ha...". I per recordar el bons temps i conjurar els anys dolents van decidir posar al poble el nom que encara té, OLIOLA merlot 06/11/2009 16:57 # Tot d'Or i Plata! En un curiós sentit de l'ostentació, al s.XVIII, els habitants d'aquesta vila gironina creien que s'havia de presumir d'or i plata. Per això, les famílies benestants de la vila, sempre que havien de mostrar la vaixella i altres objectes de la casa als convidats solien dir que no tenien res de vidre, que tot era d'or i plata. Per això, a la comarca, amb sorna, els deien: 'mira, un "de vidre, res" I d'aquí el nom de la població, VIDRERES. merlot 06/11/2009 16:27 # Esplugues de Llobregat Els veïns grans de la població afirmen que el seu nom prové d'unes coves (esplugues, del llatí especulae) que antigament haurien existit en aquest terme municipal. Els informadors consultats, però, no van poder localitzar l'indret on es troben o es trobaven aquestes suposades coves prehistòriques. Per això, hem de suposar correcte la hipòtesi ja contemplada per Antoni Griera d'acord amb la qual el nom d'Esplugues vindria del verb tardo-llatí "espelucare" (esperrucar, despentinar per totnar a pentinar), degut a l'ofici més difós en la contrada en el segle XVII, arran de les innovacions aportades per Joseph Pons. Dídac 06/11/2009 09:17 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |