| |||||
 | |||||
|
|
|
| |||
|
|
|
|
 |
|
|
Els éssers verbívors sabem que la llengua dóna tant de joc que és impossible de canalitzar per vies preestablertes. Ja ho cantava Lluís Llach: cal que neixin jocs a cada instant. El fet que la periodista Pilar Antillach volgués desmentir-lo no importa pas gaire. Els jocs de paraules són pertot, a l'espera que un ésser verbívor els caci. Per això obrim aquest fòrum perpetu de tema lliure. Hem detectat que moltes vegades hi ha missatges que no s'acaben d'ajustar a la petició setmanal i creem aquest nou espai sense premi ni top set ni cap altra motivació que donar a conèixer les vostres troballes. Endavant les atxes! ---------- + Veure tots els fòrums + Afegir aportació + Comparteix al Facebook o Twitter | ||
|
Aportacions al fòrum: # Epigrama (sense crosta) Al carrer de Nicaragua diu Ferran (que és home càustic) al pa, pan (i a l'aigua, agua ?) fora crosta (vol dir acròstic ?) jms 22/12/2007 08:17 # CONVERSA ENTRE UN ESPANYOL I UN PORTUGUÈS ESPANYOL: A mí me gusta follar a oscuras. PORTUGUÈS: Eu prefiro as monjas. Anselm Quixal 21/12/2007 21:52 # Hircogalls Un hircogall, em sembla, és un ésser mític que té el cap de bou i el cos de gall, o viceversa, o gairebé... El cas és que Umberto Eco anomena així uns jocs lingüístics que a mi m'agraden molt. Es tracta d'inventar personatges a partir de parelles de personatges previs, i, a més a més, afegir el títol d'un possible llibre que haurien escrit, o d'un film, un disc... Eco, recordo, posava, entre d'altres, aquests dos exemples: Clark Kant: "Crítica de la Kriptonita Pura" Woody Alien: "El vuitè pacient" Jo, modestament, us convido a inventar-ne de nous... apc 21/12/2007 10:27 # Ei, Anselm! La diva té una filla que es diu Montsita (que per cert també canta i s'assembla a la Callas) karmina 20/12/2007 15:48 # ENDEVINALLA ¡Atenció, cavallers, que ve la diva!, i potser amb tant d'aparat ens desmunta l'entaulat. ¿Sabeu de qui es tracta? Anselm Quixal 14/12/2007 22:29 # Ganes de complicar-se la vida Darrerament he sentit molts nens, i pares i mestres, que parlen de comprar un "cagatió". Jo sempre havia dit que compravem un tió i feiem "cagar el tió". També he sentit a dir i he vist en molts rètols de mercats "ou de reig" per indicar el reig. L'ou de reig és només quan aquest bolet tot just apunta sobre el sòl, encara cobert pel tel blanc que fa que sembli un ou. Quan aquesta capa es trenca i el bolet s'obre apareixent la meravellosa umbrel·la ataronjada ja és simplement un reig. Quines ganes de compicar el llenguatge. I el pitjor és que, si no hi posem remei, acabarem dient-ne "cagatió" i "oudereig" com ha passat amb "siusplau" i passiobé". Ció. R 14/12/2007 15:42 # Estats laics És el Marroc un estat laic? Menci 03/12/2007 18:13 # LA MER MITTERRANÉ Durant tot el temps que François Mitterrand ocupà la presidència de la República francesa, a França el mar Mediterrani prengué el nom de "mer Mitterrané". Anselm Quixal 02/12/2007 18:19 # Ja hi tornem a ser Estic d'acord amb l'invent del "català emprenyat", però que jo sàpiga el "català cabrejat" no té cap raó de ser. La paraula cabrejat o cabrejar només figura al diccionari com un estat de la mar, amb onades petites i escumejant. La acepció d'enfadat és un altre calc del castellà, com "botellón" - pel qual jo proposaria "engatada" - o la "virgen" de Montserrat per la marededéu de Montserrat. Si no ens espabilem ens les trobarem en implantades en el parlar habitual. Ció R. 01/12/2007 22:51 # 360º (cont.) I, doncs, què et pensaves? Anton Silmarjan 26/11/2007 15:12 |
 |
|
Una producció de Partal, Maresma
& Associats. 1995 (La Infopista) - 2000. Secció mantinguda per Màrius Serra Posa VilaWeb a la teva pàgina. |