10.09.2017 - 02:00
|
Actualització: 10.09.2017 - 18:42
Avui tenim Ianis Varufakis a favor, i Ada Colau, no. Com a resum de la setmana. Ho escrius i no t’ho creus, però la cosa és així. Avui, diumenge dia 10 de setembre, l’ex-ministre grec d’Economia ho té claríssim, i la batllessa de la capital, no tant. Varufakis, icona rebel europea, ídol dels comuns, en aquesta entrevista d’ahir a la nit diu que els catalans tenen dret a l’autodeterminació, que no són racistes ni xenòfobs, i que segurament es quedaran dins la Unió Europea sense gaires problemes. Sobre l’euro, l’economista explica que el Banc Central Europeu ajudaria els catalans. Varufakis treu pors i dubtes, i es mulla.
L’entrevista es publica en castellà, i l’home arriba a dir coses com aquestes: ‘Penso que Madrid es comporta de manera molt idiota. L’esperit de Franco continua viu. Si el referèndum s’hagués fet l’any passat, haurien guanyat els unionistes i tema tancat. Però com que el PP no es pot treure del damunt el seu passat franquista i les tendències autoritàries, crea un drama i agreuja la crisi catalana encara més. Si David Cameron i el seu partit haguessin tingut aquestes tendències, no hi hauria hagut referèndum a Escòcia i la situació ara seria molt pitjor. El meu missatge per a Madrid és el següent: relaxeu-vos.’
Passada la primera setmana de setembre, podem fer broma i dir que Varufakis sembla que vol mambo. Ada Colau, en canvi, res de ballar.
Pel que fa a Julian Assange, el trobem directament llegint i recomanant articles de Vicent Partal. Ahir per Twitter en feia circular aquest. Julian Assange i l’independentisme. Algú ens ho hauria d’explicar, com hi arriba. O com l’independentisme arriba a Julian Assange, que també. Avui, poques setmanes abans de l’1-O, el rebel global promociona articles del director de VilaWeb, notícies del Nacional, repiula El Vallenc, demana la dimissió d’Enric Hernández, director d’El Periódico, i arriba a penjar piulets com aquest, i en català. Un autèntic festival.
El fitxatge de Julian Assange i Ianis Varufakis per la causa de l’1-O. Com a resum de la primera setmana de setembre, dic.
