Així, tant la USTEC, com la CGT, la Intersindical i la COS, donaran temps als docents per a respondre la consulta del pre-acord de dilluns a les 12.00 a dijous a les 12.00.

El pre-acord, tancat ahir a la nit després d’una jornada maratoniana de negociacions, va incorporar 50 euros més que l’anterior plantejament per al complement de nova creació per a tots els docents. A quatre anys, aquest serà de 173 euros, que sumat a l’increment del 30% del complement específic acordat amb CCOO i UGT al març i els increments estatals, faran que els docents cobrin uns 600 euros bruts mensuals més a quatre anys.

Tanmateix, hi ha uns quants punts que no s’han inclòs en l’acord, i per això sindicats com la CGT, la Intersindical i la COS han anunciat que faran campanya pel “no”. La CGT és l’única dels tres sindicats mencionats que té representació a la Mesa Sectorial, però igualment tots es van aixecar de la negociació perquè no s’incloïen les seves demandes o el que han considerat “línies vermelles”.

Es demana a la ciutadania que extremi les precaucions.

El Servei Meteorològic de Catalunya emet avís de vigilància per intensitat de pluja (#avisosSMP)

Més de 40 mm en 30 minuts
Al Pallars Jussà

A l'estació de Montsec d'Ares (1.571 m), al Pallars Jussà, s'hi han acumulat 47,2 mm en 30 minuts. pic.twitter.com/CwuAJyIczG

— Meteocat (@meteocat) May 30, 2026

El cos de la dona va ser localitzat flotant a la deriva per una banyista, que va donar l’avís. Va ser identificada gràcies a una veïna de la localitat que la coneixia.

Els sanitaris li van fer maniobres de reanimació, però no van poder-la salvar. L’ofegament es va produir abans de l’inici oficial de la temporada de bany, que començarà el primer de juny.

L’entrega s’ha fet a Vilanova i la Geltrú (Garraf), en el marc de la vuitena edició de la Catcon. Aquesta convenció catalana de gèneres fantàstics, organitzada per la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (SCCFF), ha comptat amb unes 300 persones inscrites.

L’obra de Genís, editada per Males Herbes, ha guanyat en la categoria principal d’uns guardons que, per primer cop, han arribat a deu categories, consolidant-se premis per a literatura juvenil, còmic i assaig.

El premi a la millor novel·la fantàstica traduïda al català ha estat per El gual de la guilla, d’Anna Starobínets. Laura Tomàs ha obtingut dos guardons pel conte Ada o l’origen de les flors i pel volum Matermorfosis, que ha estat distingit com a millor recopilació fantàstica original en català.

La millor novel·la fantàstica juvenil original en català ha estat Alexia King i les muntanyes congelades més enllà de l’armari, d’Ivan Ledesma. El premi a la millor novel·la juvenil traduïda ha estat per Més enllà de la mar més blava, de T.J. Klune.

En la categoria de còmic, el jurat ha distingit Nausicaä de la Vall del Vent, d’Hayao Miyazaki. L’assaig Leviatans contra Franco, de Lluc Casals, ha estat premiat en la seva categoria.

El reconeixement a la millor il·lustració fantàstica ha estat per Raül Grabau, per la coberta de Quan la Terra es pon.

Diuen que no s’han tingut en compte les seves demandes, i per això aposten per votar a favor del “no” en aquesta consulta a la docència, que haurà de començar aquest cap de setmana, previsiblement. Remarquen que consideren especialment greu que, en un inici, el Departament inclogués una proposta de millora de les condicions retributives a la coordinació digital, però que, en qüestió de 24 hores, la proposta desaparegués de la negociació sense que cap signant ho reclamés.

“Aquest fet demostra una nova mostra de la manca de reconeixement que pateix una tasca essencial per al funcionament de centres educatius i evidencia la necessitat de continuar reclamant un tracte just per al col·lectiu”, diuen al comunicat publicat a les xarxes socials.

Els Coordinadors Digitals reivindiquen la seva tasca en els centres educatius catalans, ja que consideren que no veuen reconeguda la seva feina “ingent” ni tan sols en el tema econòmic. S’encarreguen de dur a terme tasques informàtiques, de gestió i supervisió d’equipaments i de programaris, entre d’altres; però critiquen que moltes vegades han d’acabar fent feina fora de l’horari laboral i que cada vegada els hi reclamen més funcions des del Departament. “La dedicació i implicació són pròpies d’un càrrec directiu, però les hores per a desenvolupar-ho són del tot insuficients i la remuneració econòmica passa a ser de simbòlica a inexistent en alguns casos”, denuncien.

En l’únic punt en què la docència s’ha posicionat a favor de la proposta presentada pel govern és en el de la burocràcia. Amb un 69% dels vots, han acceptat d’aprovar en un termini màxim de sis mesos un decret de simplificació administrativa educativa que incorpori un ampli paquet de mesures destinades a reduir la càrrega burocràtica als centres.

En canvi, pel que fa a les ràtios, gran escull de les negociacions, el 94% ha rebutjat la proposta de la reducció progressiva de les ràtios a infantil, primària, ESO i batxillerat que s’aplicaria entre els cursos 2027-2028 i 2031-2032. La proposta estableix que el curs 2031-2032 s’hauria d’arribar als 22 alumnes per grup a infantil i primària, als 25 a l’ESO i als 30 al batxillerat.

En el punt de les plantilles docents, un altre punt de fricció, un 89% de la docència hi ha votat en contra. La conselleria ofereix d’obrir una negociació amb la prioritat de recuperar les hores dels cicles semipresencials.

Pel que fa a la millora de les infrastrucures educatives, el 78% ha expressat el seu rebuig a la proposta de la conselleria. La proposta preveu de posar en marxa un Pla Director d’Infraestructures Educatives que inclogui un pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat per als centres educatius. A més, incorpora una nova línia de subvencions per als ajuntaments destinada a millorar els centres educatius de titularitat municipal, especialment en àmbits com l’eficiència energètica, l’accessibilitat, les reparacions, les instal·lacions elèctriques o la climatització. Aquest programa tindria una dotació de 10 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat.

En matèria d’educació inclusiva, el 84% ha dit que no els sembla bé la proposta de la conselleria. Es preveia d’augmentar un 30% els professionals d’educació social durant el curs 2026-2027 i crear 135 noves places addicionals de professorat d’Audició i Llenguatge (AL). També es preveia l’obertura d’almenys 36 noves aules UECO el curs 2026-2027 i es compromet a mantenir aquest ritme de creixement en cursos posteriors.

El tema de la llengua també ha estat cabdal entre les reivindicacions dels professors. La conselleria proposa de desplegar un pla de formació del professorat amb una incidència especial a les comarques de predomini lingüístic castellà. La proposta també preveu regular la formació impartida tant per la conselleria com per entitats col·laboradores que permeti obtenir els certificats de Capacitació en Valencià i el Diploma de Mestre en Valencià. A banda, la proposta preveu un increment del complement específic de 75 euros mensuals el setembre del 2026, un altre de 75 euros el gener del 2027 i un tercer de 50 euros el gener del 2028. És a dir, exactament el mateix que oferia la darrera versió de la protesta. El 85% dels docents hi han votat en contra.

Finalment, pel que fa a la proposta de Formació Professional (FP), el 83% hi ha votat en contra. En aquest apartat, la conselleria deia que es comprometia a mantenir amb fons propis els cicles formatius que fins ara es finançaven amb recursos europeus i assegurava que l’oferta global de cicles per al curs 2026-2027 seria, com a mínim, equivalent a la del curs actual i es farà a partir de criteris objectius.

Demà al vespre, a les 18.00, els sindicats es reuniran de nou amb la conselleria per a negociar l’oferta presentada i obtenir-ne millores.

Ahir, els sindicats docents del País Valencià que negocien amb la Conselleria d’Educació —STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE— van rebre la darrera proposta del govern valencià per intentar resoldre el conflicte laboral obert al sector educatiu. Ara, les organitzacions sindicals analitzaran el contingut dels documents i obriran un procés de consulta entre l’afiliació i el professorat per decidir si avalaran o no l’acord exposat per la conselleria. De moment, es resta a l’espera de la resposta que donin els docents.

Avui concretament s’han lliurat els premis de País, que vol promoure i difondre l’ús literari del valencià dins l’àmbit escolar. En un moment de l’acte, un grup de xiquets han pujat a l’escenari per tal de mostrar suport a la vaga indefinida de docents que fa setmanes que dura al País Valencià.

En els cartells que aguantaven els infants i que han mostrat al públic assistent a l’acte, s’hi han pogut llegir consignes com: “Més inversió en educació“, “Estimem l’escola pública“, “Sempre en valencià” o “Gràcies, mestres“. Tot, escrit en cartells de color verd, el color que aquests dies capitaneja les protestes dels docents del territori valencià.

Aquests municipis es concentren a les comarques de la Noguera, la Segarra, el Segrià i l’Urgell.

A Catalunya, a més, les comarques de la Terra Alta, el Priorat i el Pallars Jussà resten en nivell taronja, la qual cosa implica un risc també elevat d’incendi forestal.

Arran d’aquest escenari, els Agents Rurals han demanat als ciutadans que extremin la prudència per a evitar la possibilitat d’incendis.

“Comença un cicle electoral diabòlic que ens obliga a estar més preparats i a jugar millor les cartes per avançar en les nostres aspiracions nacionals”, ha dit Antich. D’altra banda, ha avisat que el nou cicle electoral pot fer molt de mal al país, i per això ha instat a preparar-se amb ambició guanyadora. També ha ressaltat que, per la seva història, Òmnium és símbol de construcció i esperança, i que precisament això la fa “immune al desànim”.

Com que no hi havia cap candidatura alternativa, els socis tenien l’opció de donar suport a la llista o votar en blanc. El període de vot telemàtic es va obrir el 5 de maig, i el vot presencial s’ha fet avui mateix, coincidint amb l’assemblea. En la mateixa sessió, l’entitat també ha presentat el pla de treball i el pressupost d’enguany.

La candidatura encapçalada per Antich, doctor en filosofia, escriptor i professor universitari, es presentava com a continuïtat al projecte iniciat el 2022 amb tres eixos centrals: la llengua, la cultura i la cohesió social, i amb l’objectiu d’avançar cap a la independència. Entre les prioritats destacades, figuren el reforç del català, la promoció de la cultura, la defensa dels drets civils i polítics i la cohesió social en una societat diversa. Antich ha subratllat especialment la necessitat d’enfortir el consens sobre el model d’escola catalana, davant una possible sentència del Tribunal Constitucional espanyol que el pugui afectar.

Cares noves a la junta

El procés ha renovat la presidència, les vice-presidències, la tresoreria i algunes vocalies. La candidatura incorpora cares noves, entre les quals, l’advocada i ex-diputada Magda Oranich, l’advocat i periodista Jordi Cabré i la periodista i ex-diputada al congrés espanyol Marta Rosique. S’hi afegeixen també Mariona Lladonosa, Elena Subirà, Antònia Maria Dols, Íngrid March, Tayssir Azouz i Ernest Montserrat.

Repeteixen a la llista, entre més, el periodista i activista David Fernàndez, l’enginyera industrial Teresa Navarro i la jurista i activista afrofeminista Susan Kalunge.

Amb aquesta reelecció, Antich continuarà en el càrrec fins el 2030. Òmnium no ha tingut unes eleccions amb més d’una llista d’ençà del 2002, quan Jordi Porta es va imposar a Josep Espar Ticó i Josep Vergés. D’aleshores ençà, Muriel Casals, Quim Torra, Jordi Cuixart i Xavier Antich s’han rellevat a la presidència sense cap candidatura alternativa.

Com que hi ha una manca greu d’informació sobre la magnitud del patiment quotidià i el desastre dels palestins de Gaza, la veu d’Abou Jamous és cada dia més valorada, escoltada i llegida a França. Tal com escrivia Xavier Montanyà a VilaWeb: “Rami és un testimoni de primera magnitud per a conèixer el dia a dia dels ciutadans enmig de la fam i sota les bombes. Els problemes que els assetgen, la mort, el desesper, la humiliació constant, la “no-vida” a què han estat condemnats davant el silenci i la passivitat del món que, ara, sembla que comença a reaccionar, quan per a molts ja és massa tard. I el mal que s’ha fet durarà generacions.”

Abou Jamous va fer un punyent discurs en rebre el premi, tot i que no va poder assistir presencialment a l’acte, a causa de la situació que viu actualment a Palestina. De totes maneres, va utilitzar l’altaveu de la sala perfer un crit d’alerta en favor del poble palestí i criticar que la humanitat assisteix a un genocidi en directe: “No accepto aquest premi com una distinció personal. Ho accepto en nom de Palestina. En nom de Gaza”, va dir. I va afegir: “El genocidi és l’assassinat d’un poble. Però el que estem vivint no és només l’assassinat d’un poble. És l’assassinat de la història. És l’assassinat de la terra. És l’assassinat de l’educació, la salut, l’arqueologia, el passat, fins i tot el futur; i, sobretot, és l’assassinat de la humanitat del poble palestí.”

A banda, va recordar que, actualment, fer periodisme a Gaza s’ha convertit en un acte de supervivència i resistència. “Vull retre homenatge als meus companys periodistes assassinats per l’ocupació. Als qui portaven una càmera, un micròfon o una llibreta fins al seu últim alè. No van ser mers testimonis. Són la memòria viva d’un poble silenciat amb massa freqüència”, va dir, tot afegint que el fet de rebre aquest premi demostra que el treball que fan tots aquests periodistes no és en va, perquè hi ha un món que els mira i s’informa per mitjà seu.

#EnDirecto | Se cae la bandera durante el izado en el desfile del Día de las Fuerzas Armadas pic.twitter.com/NxFdCJsCQu

— Europa Press (@europapress) May 30, 2026

Després que la bandera hagi caigut, han intentat de recollir-la ràpidament del terra. “Són coses que passen, coses que es trenquen, coses del directe…”, han dit els comentaristes de RTVE, que han assenyalat la cara de sorpresa del rei espanyol Felip VI en veure l’accident.

#FuerzasArmadasRTVE | A lo largo del izado de la bandera nacional ocurría un problema. Este era el momento pic.twitter.com/IZ44k65oU7

— RTVE Noticias (@rtvenoticias) May 30, 2026

La polèmica va començar aquesta setmana quan Carney va ser preguntat sobre la possibilitat que Alberta convoqués un referèndum sobre la seva relació amb el Canadà. En aquest context, el primer ministre va recordar que la llei de claredat aprovada pel parlament canadenc no estableix que una victòria per 50% més un vot sigui automàticament prou per a desencadenar un procés de secessió. Segons Carney, la norma exigeix una “majoria clara” i correspon a les institucions federals determinar si el resultat compleix aquest requisit.

Les seves paraules van ser interpretades al Quebec com una impugnació directa d’un principi que forma part del consens polític quebequès d’ençà de fa dècades: que una majoria simple és suficient perquè el poble decideixi democràticament el seu futur.

La reacció va ser immediata. Tots els partits representats a l’Assemblea del Quebec –des dels independentistes del Partit Quebequès fins als liberals, passant per la Coalició Avenir Québec i Québec Solidaire– van condemnar les declaracions del primer ministre canadenc.

La cambra va aprovar per unanimitat una moció que reafirma que només el Quebec té dret a determinar les condicions d’un eventual referèndum sobre la seva sobirania i que la voluntat popular s’expressa amb una majoria de 50% més un dels vots. La moció també recorda que correspon exclusivament al poble quebequès decidir el seu futur polític.

La controvèrsia reobre un debat que es remunta al referèndum del 1995, quan l’opció independentista va perdre per un marge molt estret: el 50,58% dels votants van optar per continuar al Canadà, davant el 49,42% favorables a la independència.

Arran d’aquell resultat, el govern federal de Jean Chrétien va aprovar l’any 2000 la coneguda llei de claredat. La norma estableix que la Cambra dels Comuns canadenca pot determinar si la pregunta d’un referèndum és prou clara i si el resultat constitueix una “majoria clara” abans d’obrir eventuals negociacions.

Aquell mateix any, l’Assemblea del Quebec va respondre amb l’anomenada llei 99, que proclama el dret del poble quebequès a decidir lliurement el seu futur i estableix explícitament que una majoria de 50% més un vot és suficient per a prendre qualsevol decisió democràtica.

Des d’aleshores conviuen dues interpretacions oposades. Ottawa defensa que una eventual secessió no pot dependre automàticament d’una majoria mínima i es reserva la facultat d’avaluar si el resultat és prou clar. El Quebec sosté que imposar qualsevol llindar superior equivaldria a modificar les regles democràtiques i a limitar la capacitat dels ciutadans d’expressar la seva voluntat política.

Les paraules de Carney han estat especialment mal rebudes perquè arriben en un moment en què el Partit Quebequès encapçala moltes enquestes i manté el compromís de convocar un nou referèndum si torna al govern. El Bloc Quebequès també ha aprofitat la polèmica per reclamar novament l’abolició de la llei de claredat i denunciar el que considera una ingerència d’Ottawa en el dret del Quebec a decidir el seu futur.

L’Assemblée nationale du Québec a condamné à l’unanimité la dérive autoritaire du premier ministre Carney selon laquelle 50 % + 1 des voix ne suffiraient pas dans un référendum.
Même si ça déplaît à Ottawa, le Québec est le seul qui peut décider pour le Québec. pic.twitter.com/eb7Pngp0u1

— Bloc Québécois (@BlocQuebecois) May 29, 2026

La intervenció s’ha dut a terme en col·laboració amb l’Hospital de Sagunt (Camp de Morvedre) i amb el suport de la coordinació de trasplantaments de la Conselleria de Sanitat. Segons que ha indicat la Generalitat, suposa un pas endavant en la incorporació de teràpies innovadores per a abordar infeccions complexes.

En la intervenció hi ha participat un equip multidisciplinari del servei de medicina interna i la unitat de malalties infeccioses, així com dels serveis de digestiu, microbiologia, anàlisis clíniques, hematologia i qualitat de l’Hospital de Manises. En el cas de Sagunt, hi han participat el servei de microbiologia i el de digestiu.

Innovació i coordinació entre centres

La gerent de l’Hospital de Manises, la doctora Beatriz Gómez, ha explicat que la incorporació de teràpies innovadores basades en l’evidència científica és clau per a avançar en qualitat assistencial i oferir la millor salut als nostres pacients.

Al seu torn, la gerent de l’Hospital de Sagunt, la doctora Ana Peiró, ha ressaltat que aquest acord reforça la coordinació entre centres del sistema sanitari públic.

L’Hospital de Manises forma part del departament de salut de Manises, que dona cobertura i assistència sanitària —tant ambulatòria com domiciliària— a més de 216.000 persones de catorze municipis. Aquest departament s’integra en l’Agrupació Sanitària Interdepartamental València-Oest, amb els departaments de salut de València-Hospital General i Requena (Utiel-Requena).

“Després de mesos de mobilització, mesures de pressió i vagues amb participació massiva, amb una pressió màxima de tot el col·lectiu, hem aconseguit arribar a una proposta de preacord que sotmetrem a consulta del col·lectiu perquè el ratifiqui o no”, va dir ahir Iolanda Segura, portaveu de la USTEC, el sindicat majoritari entre els docents, en acabar la negociació passades les 22.00.

Quan serà la consulta?

Els sindicats USTEC, CGT, Intersindical i COS han anunciat que iniciaran la consulta amb els docents el dilluns a les 12.00, i que donaran de marge fins a dijous a les 12.00. Pel que fa al Sindicat de Professors, ja han avisat que obriran la consulta demà a partir de les 8.00.

A favor del sí o del no?

Els sindicats signants del pre-acord defensen que la proposta incorpora avenços substancials, però també reconeixen que hi ha reivindicacions pendents. Hi ha importants millores en el tema dels salaris (els docents catalans experimentaran un augment salarial de 600 euros en quatre anys si tenim en compte els increments en l’àmbit estatal a tots els funcionaris), i en el tema de l’escola inclusiva (la injecció de dotacions en escola inclusiva serà de més de 6.300), però encara hi ha unes quantes reivindicacions que s’han quedat al tinter.

El malestar d’uns quants docents ve pel tema de les ràtios (no s’ha especificat cap millora o reducció respecte a l’acord signat el 9 de març), o de la immersió lingüística, amb què es volia blindar el català a les escoles i finalment ha quedat en paper mullat. De fet, aquests dos aspectes són claus per als sindicats CGT, la Intersindical i la COS, que ahir es van aixecar de la taula de negociacions.

Cal tenir en compte que tan sols la CGT té representació a la taula de negociació, però igualment tots els docents, sigui quin sigui el sindicat que els representi, tenen veu i vot en aquesta consulta sobre el pre-acord. Per això serà clau saber la posició que defensarà cada sindicat, és a dir, si faran una campanya activa perquè els docents votin a favor o en contra d’aquest acord.

Pel que fa a la USTEC i Professors de Secundària, tot i que han admès que no és el millor acord de la història, remarquen que és un “molt bon acord”, i per això faran campanya a favor del “sí”.

La Intersindical i la CGT ja han fet saber que faran campanya a favor del “no”. La CGT, a més, ha exigit de fer la consulta “amb temps” per a poder-la debatre als centres. La COS, al seu torn, aposta per mantenir les vagues previstes per tota la setmana i tancar les votacions amb les assemblees de docents divendres vinent. Es posicionen a favor del “no”.

Es mantenen les vagues?

Els sindicats d’educació majoritaris, la USTEC·STEs (IAC) i Professors de Secundària, han decidit de desconvocar les vagues territorials de dilluns a dijous, mentre estigui oberta la consulta sobre el pre-acord amb el Departament d’Educació. Tanmateix, de moment es manté convocada la vaga general de divendres dia 5, en previsió del resultat.

La defensa ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona per demanar que es revoquin les mesures cautelars imposades al primogènit d’Isak Andic, mort el 14 de desembre de 2024 en una excursió a soles amb el fill a Montserrat. La interlocutòria de la jutgessa de Martorell (Baix Llobregat) suscita “confusió”, segons la defensa, perquè descarta la possibilitat que el pare rellisqués, tot i que un informe de la Unitat d’Intervenció a la Muntanya exposa que “no es poden determinar les causes que generen la caiguda ni la participació d’altres persones en el desenvolupament dels fets causants de la mort”.

L’informe sobre la petjada

La mateixa Unitat de Muntanya dels Mossos va emetre un informe sobre una petjada trobada al lloc on va caure Isak Andic. S’hi sosté que la petjada s’havia fet de manera deliberada per simular una relliscada –un indici que la jutgessa també recull per atribuir al fill Jonathan un delicte d’homicidi.

La defensa remarca en el recurs que els Mossos van afirmar en un altre informe que la reconstrucció de la caiguda no permetia determinar la naturalesa dels fets, perquè el resultat de les simulacions no era concloent.

Segons l’equip legal d’Andic, encapçalat pel penalista Cristóbal Martell, la jutgessa basa la seva decisió en l’absència de lesions a la mà i en una caiguda en tobogan (amb els peus per davant) d’Isak Andic, “per acabar afirmant que es descarta la relliscada amb una pedra o una caiguda cap endavant”. Tot i això, segons la defensa, els cinc informes forenses aportats a la causa, inclosa l’autòpsia, no apunten cap intervenció homicida i no hi veuen res incriminatori.

La defensa mostra la seva “perplexitat” perquè la jutgessa consideri que les lesions reflectides a l’autòpsia “descarten pràcticament que la caiguda fos producte d’una relliscada o ensopegada”.

Sobre l’informe de la petjada

La defensa també posa en qüestió l’informe del 10 de febrer de 2025 de la Unitat de Muntanya dels Mossos, segons el qual, després de deu simulacres, una petjada detectada al punt de la caiguda es va fer de forma “deliberada”. En aquest sentit, assenyalen que el mateix instructor dels Mossos va “devaluar” l’anomenat “esforç interpretatiu de vocació pericial” de l’informe, concloent que tampoc es podia determinar si aquella petjada ja hi era abans de la caiguda.

Una zona contaminada i manca de proves

A més, la defensa incideix en la “ineficàcia probatòria” de l’informe de la petjada, perquè la zona mai no es va aïllar ni acordonar, tot i l’actuació d’agents i equips d’emergències. Segons la defensa, que ha contractat l’agència de detectius Mètode 3, als informes policials es pot veure una foto de la petjada amb el peu d’un agent al costat, sense cap precinte.

Afegeixen que la petjada es va començar a analitzar 25 dies després de l’accident, sense acarar-la amb el calçat d’Isak Andic aquell dia. Per aquest motiu, la defensa al·lega que és “impossible demostrar” que la petjada fos del fundador de Mango.

Segons que ha informat Rodalia, els trens només circulen entre Figaró i Ribes de Freser (Ripollès).

A més, es manté el servei de reforç per carretera entre Fabra i Puig (Barcelona) i Puigcerdà/la Tor de Querol, per a atendre la demanda de mobilitat mentre dura la incidència.

Analista assidu de la societat contemporània, Morin va ser present en tots els grans combats socials i polítics durant més d’un segle. El seu nom real era Edgar Nahoum, però va adoptar el cognom Morin durant la Resistència francesa contra el nazisme, i amb eixe nom va construir una de les obres intel·lectuals més vastes i inclassificables del segle XX.

Un infant marcat per la pèrdua

Va nàixer el 8 de juliol de 1921 a París, en el si d’una família jueva sefardita originària de Tessalònica. La seva infantesa quedaria marcada per una pèrdua devastadora: als nou anys, la seva mare va morir d’un atac de cor. Ell descriuria aquest moment com un “Hiroshima interior” que el marcarà per sempre. Des d’aquell instant, el jove Edgar va aprendre a viure amb la incertesa, amb la fragilitat, amb la consciència que res no és simple ni definitiu —una lliçó que travessaria tota la seva obra.

Va estudiar a la Sorbona, on es va llicenciar en dret i en història. Ben prompte es va acostar als cercles llibertaris que donaven suport a la República espanyola, i el 1942 va ingressar al Partit Comunista Francès, des del qual va participar activament en la Resistència contra el nazisme. El 1951 seria expulsat del PCF per haver criticat la línia estalinista de la direcció: “Va ser com un dolor d’infant, enorme i molt curt”, confessaria anys després. Aquella ruptura traumàtica el convertiria en un pensador radical de la lucidesa crítica.

La seva gran obra: pensar la complexitat

L’obra més ambiciosa i reconeguda de Morin va ser La Mètode, sis volums escrits entre 1977 i 2004, en els quals buscava una manera de respondre al desafiament de la complexitat que s’imposa al coneixement i als nostres problemes humans, socials i polítics. Aquesta obra el convertiria en el fonament del que ell va anomenar el “pensament complex”.

La noció partia d’una intuïció tan senzilla com profunda: que el món no pot ser comprès fragmentant-lo en disciplines estanques. Que la biologia necessita la filosofia, que la sociologia no pot ignorar l’ecologia, que la política és inseparable de l’antropologia. Del mot llatí complexus —allò que és teixit conjuntament— Morin va construir tota una metodologia del coneixement que desafiava l’especialització academicista dominant.

El compromís sense claudicació

Però Morin no era un pensador reclòs en una torre d’ivori. Al llarg de la seva llarga vida va mantenir un compromís ininterromput amb els grans debats del seu temps. Des dels anys noranta va ser un dels primers intel·lectuals a alertar sobre l’amenaça del col·lapse ecològic. Va escriure sobre la cultura de masses, sobre el cinema, sobre els rumors i els mecanismes de la desinformació —La Rumeur d’Orléans (1969) n’és un exemple pioner, una anàlisi d’una histèria col·lectiva que avui ressona amb força en l’era de les xarxes socials.

El 2002 va cosignar un article al diari Le Monde en el qual denunciava la política israeliana contra els palestins, cosa que li va valdre una denúncia judicial, però que mostrava la coherència d’un home que venia d’una família jueva sefardita i que, precisament per això, creia que cap víctima no té el dret d’esdevenir botxí. Va mantenir la seva postura sempre després.

Un home d’un sol peça intel·lectual

Morin va escriure més de cent llibres i va dialogar públicament amb pensadors tan diversos com Boris Cyrulnik, Jean Baudrillard o Stéphane Hessel. El 2021, en la recepció que li va dedicar l’Élysée per als cent anys, Emmanuel Macron el va qualificar de “pensador universal” i “vigia del planeta”.

Però més que els honors, allò que defineix Morin ha estat la coherència vital: un home que va aprendre als deu anys que la mort forma part de la vida, que als trenta va aprendre que els partits poden trair els seus ideals, i que als cent va continuar escrivint i parlant sense rendir-se al cinisme ni a la resignació.

“La vellesa és com un graó que es puja, no és una escala que davalla cap a la tomba”, va dir en una de les seves últimes entrevistes. I també: “La vida només és suportable si hi introduïm no pas utopia sinó poesia, és a dir, intensitat, festa, joia, comunió i amor.”

Som, doncs, davant un home que va viure  d’acord amb el que pensava, fins al darrer moment.

D’ençà de l’última actualització, feta el 21 de maig, l’OMS ha confirmat 49 casos nous i 8 defuncions més. També han entrat a la llista de l’ONU 160 nous casos sospitosos i 47 morts possiblement causades pel virus d’aquesta última setmana. Entre els nous confirmats hi ha un ciutadà dels Estats Units que havia tractat pacients al Congo i ara rep atenció mèdica a Alemanya.

Dificultats d’actuació sanitària

Segons que ha detallat l’OMS, els equips sanitaris tenen moltes dificultats tant a la província d’Ituri –epicentre del brot– com a l’adjacent Kivu: manca de rastreig i seguiment de contactes, manca de seguretat i insuficiència dels sistemes d’aïllament, atenció i derivació de pacients continuen dificultant la contenció.

El 88% dels casos confirmats s’han detectat a Ituri, amb Bunia al capdavant (37 casos), seguida de Rwampara (33), Mongbwalu (20) i Nyankunde (10). Dels 17 morts entre els casos confirmats a la República Democràtica del Congo, 10 eren homes (9 de més de quinze anys i un menor) i 7 dones (5 de més de quinze anys i dues menors). El 27 de maig s’havien registrat 2.635 contactes entre les províncies d’Ituri i Kivu Nord.

Segons que ha informat Rolando Gómez, cap de Premsa i Relacions Externes del Servei d’Informació de les Nacions Unides a Ginebra, la situació de violència a la zona és també greu. Hi han mort 150 civils només a Ituri aquests darrers dies.

En territori ugandès, d’ençà del 21 de maig s’han notificat 7 casos confirmats nous. Fins ahir hi havia un total de 9 casos confirmats, incloent-hi un mort. El 26 de maig, s’havien identificat 436 contactes vinculats a aquests casos, tots sota seguiment.

No és un acord de màxims, segons que han admès tant la USTEC com Professors de Secundària, però diuen que, contemplant la globalitat i ateses les circumstàncies, és un “bon acord”. Per això, des de la USTEC asseguren que treballaran per tal de promoure el “sí” entre els docents.

En canvi, ahir a darrera hora del vespre, tant la CGT, com la Intersindical i la COS, van decidir d’aixecar-se de la taula de negociació amb el departament perquè consideren que no s’arriba als mínims necessaris per a ells i que no es respecten les seves línies vermelles. Aquests sindicats havien criticat especialment la manca d’avenços en qüestions com la immersió lingüística, la inclusió educativa, la reducció de ràtios i les garanties sobre l’evolució salarial dels docents.

Pel que fa a les vagues previstes de cara a dilluns, encara no se sap si es mantindran. Els sindicats es reuniran aquesta tarda per tal de decidir-ho, perquè hi ha opinions diferents. Fins ahir, s’han fet un total de 12 vagues aquest tercer trimestre, entre les de tot Catalunya, les territorials i les de l’etapa 0-3.

Desgranem punt per punt quines són les principals claus del pre-acord que s’ha segellat entre els sindicats majoritaris i el Departament d’Educació.

Millora gradual de salaris

El tema dels salaris era el principal escull que havia frenat la firma d’un acord fins ara. Finalment, ha estat una diferència de 50 euros el desllorigador de tot plegat. La injecció serà de 50 euros mensuals pel 2026, 52,25 pel 2027, 103,30 pel 2028 i 173,30 pel 2029.

Els docents catalans experimentaran un augment salarial de 600 euros en quatre anys, tenint en compte els increments estatals ja previstos, que afectaran el conjunt del funcionariat de l’estat espanyol. Els càlculs quedarien de la següent manera: un increment acumulat de 384,77 euros a primària i de 389,50 euros a secundària en la part autonòmica del sou. Aquesta xifra inclou un nou complement autonòmic de 170 euros mensuals. Afegida als increments estatals previstos, l’augment total arribaria, en quatre anys, a 599,50 euros a primària i a 633,58 euros a secundària.

Escola inclusiva

Pel que fa a l’escola inclusiva, hi ha hagut una gran millora respecte de l’acord que havien firmat el març amb CCOO i la UGT. Ara les escoles i instituts catalans experimentaran una injecció de més de 6.300 dotacions. Concretament, es preveuen 1.088 dotacions noves per a la inclusiva pel curs 2026-2027, 1.651 pel 2027-2028, 1.651 pel 2028-2029 i 2.023 pel 2029-2030, fins a assolir una previsió global de 6.413.

Es preveuen mesures com incorporar més recursos per a reforçar la competència comunicativa i l’adquisició del llenguatge, com ara professionals dels serveis MALL, CREDA i logopedes.

Increment de les càtedres de secundària

A més, es preveu la convocatòria de 5.000 càtedres de secundària i la creació d’espais de seguiment sobre infrastructures, climatització i currículum.

Recuperar el deute dels sexennis

S’ha inclòs la recuperació del deute dels sexennis en cinc anys. Els sexennis són les quanties que cobren els professionals de l’educació per antiguitat i que fins el 2012 es cobraven a sis anys, però que amb les retallades es van passar a cobrar a 9 anys. El 2024 aquesta retallada es va revertir, però el col·lectiu exigia de percebre allò que no havia cobrat durant les retallades, qüestió que ara s’ha acceptat per part de l’administració.

Desplegament curricular

El departament impulsarà un espai estable de consulta i treball amb les organitzacions sindicals signants per valorar futures modificacions curriculars i aspectes de millora, inclosos els vinculats a la Formació Professional.

Els punts que no queden segellats

Una de les grans reivindicacions dels sindicats era reduir les ràtios, un punt que no ha quedat fixat en aquest pacte. Tant la CGT com la Intersindical ho han criticat. Fonts sindicals expliquen a VilaWeb que es va decidir de deixar de banda el tema de les ràtios i prioritzar els salaris i les dotacions per la inclusiva perquè, econòmicament, des del departament van dir que no es podria abordar tot. El març l’acord ja va establir d’arribar als 20 alumnes per professor a primària i 25 a secundària, i, tot i que els membres sindicals consideren que hagués valgut la pena d’anar més enllà, no s’ha pogut pressionar més en aquesta línia. Diuen que era una de les mesures més cares i hi havia reticències a tocar-ho, ja que s’havien fixat unes ràtios ja el març.

A més, des de la CGT lamenten que hagi quedat de banda la internalització de les vetlladores i la reclassificació del personal d’atenció educativa (PAE).

Pel que fa a les cases de colònies, encara no hi ha un acord concret. Iolanda Segura ha explicat que caldria debatre-ho més en profunditat amb Niubó en cas que les bases de docents així ho expressin en la consulta que faran.

Però un altre dels punts claus que ha quedat sense segellar-se és el tema de la immersió lingüística, de la protecció i blindatge del català a les escoles. La USTEC creu que és un punt clau i que, per tant, s’hauria d’abordar més endavant i de manera separada, per donar-li un enfocament polític. En aquest punt, la Intersindical i la COS hi havien insistit molt, però, en veure que el departament no va incloure aquesta qüestió en l’acord, van decidir d’aixecar-se de la taula de negociació ahir a la nit. Cal recordar que la Intersindical i la COS eren sindicats convidats a la negociació, però no tenen representació a la taula.

Els sindicats que sí que havien arribat a un acord amb el departament el març, CCOO i la UGT, han reivindicat que finalment s’ha valorat el pacte firmat el 9 de març, amb més de 40 mesures. “Els sindicats no signants fins ara han vist que era un bon acord i que valia la pena afegir-se”, ha dit la portaveu de la Federació d’Educació de CCOO, Ester Vila. Vila ha enumerat aspectes com l’acceleració del complement específic i el reconeixement del deute dels estadis en 5 anys.

De la mateixa manera, la responsable d’educació pública de la UGT, Lorena Martínez, ha assegurat que s’han mantingut “al marge” i que els sindicats convocants de la vaga han estat els “protagonistes” en la negociació.

El secretari de Millora Educativa de la Generalitat, Ignasi Giménez, va destacar ahir que el govern ha mobilitzat una quantitat de recursos absolutament extraordinària per millorar la situació del personal docent. “El que fem avui és un exercici de responsabilitat per posar les bases per a la transformació necessària del sistema educatiu”, va dir.

Com seran les consultes?

Ara seran les assemblees i la consulta al conjunt de docents les que decidiran si avalen la proposta, i després de votar el cap de setmana, es preveu que dilluns o dimarts se sàpiguen els resultats. Els sindicats signants defensen que incorpora avenços substancials, però també reconeixen que hi ha reivindicacions pendents.

De moment, els sindicats no han donat més detalls de la consulta, encara que segurament es començarà a votar demà a la tarda fins dilluns.

Mobilitzacions convocades

De moment, els sindicats encara no han acordat si mantindran les mobilitzacions previstes per a la setmana vinent, tenint en compte també que alguns s’han aixecat de la negociació. El primer de juny hi ha convocada vaga a Girona i a la Catalunya Central, el 2 de juny al Barcelonès, el 3 de juny a Tarragona i Terres de l’Ebre, el 4 de juny a Lleida, Alt Pirineu i Aran i el dia 5 a tot Catalunya.

Sobre això, els sindicats sí que han especificat que en cas que el pre-acord no sigui validat pel col·lectiu, impulsaran un nou cicle de vagues a partir del 8 de juny.

L’entesa arriba després d’un llarg procés de converses entre el departament i els representants dels treballadors. Els sindicats signants consideren que la pressió exercida pel col·lectiu docent i pel personal educatiu ha permès d’aconseguir millores salarials, laborals i educatives respecte de l’acord signat el març i de les primeres propostes presentades per l’administració.

“Després de mesos de mobilització, mesures de pressió i vagues amb participació massiva, amb una pressió màxima de tot el col·lectiu, hem aconseguit arribar a una proposta de pre-acord que sotmetrem a consulta del col·lectiu perquè el ratifiqui o no”, ha dit Iolanda Segura, portaveu de la USTEC que ha especificat que, en principi, s’iniciarà aquest procés de consulta a partir de demà.

Increment salarial

En l’àmbit salarial, s’ha aconseguit una millora de cinquanta euros respecte de la proposta presentada ahir per Educació. Aquesta darrera preveu un increment acumulat de 384,77 euros a primària i de 389,50 euros a secundària en la part autonòmica del sou. Aquesta xifra inclou un nou complement autonòmic de 170 euros mensuals. Afegida als increments estatals previstos, l’augment total arribaria, en quatre anys, a 599,50 euros a primària i a 633,58 euros a secundària.

Educació inclusiva

El pre-acord també inclou el desplegament de 6.300 dotacions vinculades a l’educació inclusiva, amb mesures com incorporar més recursos per a reforçar la competència comunicativa i l’adquisició del llenguatge, com ara professionals dels serveis MALL, CREDA i logopedes.

Increment de les càtedres de secundària

A més, preveu la convocatòria de 5.000 càtedres de secundària i la creació d’espais de seguiment sobre infrastructures, climatització i currículum.

Milloren l’acord amb la UGT i CCOO

La proposta amplia igualment alguns elements negociats el març, com ara el concurs de trasllats anual, l’objectiu d’arribar al 85% de docents amb plaça definitiva en dos anys, oposicions anuals amb més de cinc mil places pendents, l’eliminació de les entrevistes i la limitació de les places perfilades amb un topall del 3%. També inclou el desplegament d’un pla de reducció de la burocràcia, la incorporació de més personal d’administració i serveis i la disminució progressiva de les ràtios fins a arribar a 20 alumnes a primària i 25 a secundària.

La CGT, la COS i la Intersindical han abandonat la taula

Durant la negociació, la CGT, la COS i la Intersindical han abandonat la taula perquè consideraven insuficients les propostes del departament i denunciaven que no es respectaven les seves línies vermelles. Aquests sindicats havien criticat especialment la manca d’avenços en qüestions com la immersió lingüística, la inclusió educativa, la reducció de ràtios i les garanties sobre l’evolució salarial dels docents.

Des del Departament d’Educació es mostren satisfets

El secretari de Millora Educativa de la Generalitat, Ignasi Giménez, ha destacat que el govern ha mobilitzat una quantitat de recursos absolutament extraordinària per millorar la situació del personal docent. “El que fem avui és un exercici de responsabilitat per posar les bases per a la transformació necessària del sistema educatiu”, ha dit Giménez. Malgrat tot, ha defensat l’acord que van fer el març amb CCOO i la UGT, afirmant que allà es va fer un pas important, i que ara s’amplia amb aquest annex i la incorporació de la USTEC-STEs i ASPEPC·SPS.

S’ha fet èmfasi en la mobilització de recursos per part del govern per a resoldre el malestar en el sistema educatiu, i que aquestes mesures permetran millorar els resultats educatius, avançar cap a una escola inclusiva, reduir la burocràcia i millorar les condicions salarials i laborals dels docents.

Giménez ha assegurat que, ara sí, “sense cap mena de dubte, els docents catalans són al capdavant dels docents millor retribuïts de l’estat”. Ha aprofitat també per a agrair la generositat de les organitzacions sindicals.

Com seran les consultes?

Ara seran les assemblees i la consulta al conjunt de docents les que decidiran si avalen la proposta, i després de votar el cap de setmana, es preveu que dilluns o dimarts se sàpiguen els resultats. Els sindicats signants defensen que incorpora avenços substancials, però també reconeixen que hi ha reivindicacions pendents.

De moment, els sindicats no han donat més detalls de la consulta, encara que segurament es començarà a votar demà a la tarda fins dilluns.

Mobilitzacions convocades

De moment, els sindicats encara no han acordat si mantindran les mobilitzacions previstes per a la setmana vinent, tenint en compte també que alguns s’han aixecat de la negociació. El primer de juny hi ha convocada vaga a Girona i a la Catalunya Central, el 2 de juny al Barcelonès, el 3 de juny a Tarragona i Terres de l’Ebre, el 4 de juny a Lleida, Alt Pirineu i Aran i el dia 5 a tot Catalunya.

Sobre això, els sindicats sí que han especificat que en cas que el pre-acord no sigui validat pel col·lectiu, impulsaran un nou cicle de vagues a partir del 8 de juny.

S’han evacuat les cinc plantes de l’establiment hoteler i el Sistema d’Emergències Mèdiques ha atès tres persones per inhalació de fum, de les quals dues han estat traslladades a l’Hospital de Palamós i una ha estat donada d’alta allà mateix. El SEM ha mobilitzat cinc ambulàncies i una unitat logística, com també un equip conjunt amb els bombers.

Una volta s’ha donat per controlat, els agents han revisat la resta de plantes i ventilat l’espai. Fonts municipals han confirmat a l’ACN que aquesta nit no es podria dormir a la tercera planta de l’edifici, però els clients s’han reubicat al mateix establiment i en hotels de la cadena. Per a aquest incendi, Protecció Civil ha emès una pre-alerta del Pla Procicat.

—Frase vostra: “La immigració és el nostre autèntic fet diferencial.”
—A final del segle XX, un 75% de la població té origen immigrant i només un 25% de catalans tenia els quatre avis catalans. Hi ha molt poques societats a Europa que presentin aquesta configuració demogràfica. Això ens diferencia de la resta de societats europees.

—Frase que surt al llibre: “Els catalans han oblidat que són immigrants.”
—Aquesta idea, no se’m va acudir a mi, sinó a una estudiant meva de Londres. Aquesta noia era ella mateixa britànica, però de pares gallecs. Un dels texts que donava a llegir als estudiants era Què és una nació?, d’Ernest Renaud. Una nació és un plebiscit diari, deia ell, i per a ser una nació s’han de recordar moltes coses, però també se n’han d’oblidar moltes altres. Aquesta noia, al seu treball, deia que els catalans havien oblidat que eren immigrants. Volia dir que, per poder exercir la catalanitat, no pots estar tot el dia dient-te que ets immigrant o que els teus pares o avis eren immigrants. En la nostra vida privada ens en podem oblidar, però com a societat sí que és importantíssim que ho recordem. I convertir, com diu Salvador Cardús, la immigració en un lloc de memòria, que és la memòria de tots. Hi ha d’haver un relat, un discurs, que permeti que tothom s’hi senti inclòs, que tothom tingui un lloc en la història de Catalunya. I si provinc del Paquistan i em diuen que aquest país s’ha forjat com Austràlia, el Canadà, els Estats Units i l’Argentina, rebent gent de fora que amb el seu esforç el fa créixer i acaba formant part de la seva societat, doncs això és proporcionar-me un lloc en la història del país.

—Exemple d’oblit: al segle XVII, un home de cada cinc a Catalunya era occità. Barnils, segurament, n’era un. Jo havia oblidat que vinc de fora.
—Hi ha una majoria molt majoritària de catalans que tenim aquest origen.

—Què és ser català, per a vós?
—No tinc la resposta a la pregunta de què és ser català i no crec que la tingui ningú en aquests moments. La cosa important, crec, no és tant sentir-se català com que la resta de catalans et reconeguin com a tal. I, en aquests moments, tenim aquest dèficit, aquesta manca de reconeixement a una part important de la població que se sent catalana, però que no és percebuda com a tal. La qüestió real és com oferir aquest reconeixement. El reconeixement normalment es fa amb condicions: ningú no forma part d’un equip, d’un grup d’amics, sense que els altres no t’hi acceptin com a membre.

—Tinc coneguts estrangers a qui la gent s’adreça en castellà, ells els responen en català i els continuen parlant en castellà. No els obren la porta.
—Al meu marit li passa això. El meu marit és noruec, parla català i no sap castellà. I això porta a situacions divertides, per exemple en trucades comercials: “Em pots parlar en català o en anglès”, els diu. És una funció que la gent que s’incorpora de manera recent a la nostra comunitat nacional pot jugar. Una funció molt important de preservar l’espai de la llengua. Entre nosaltres parlem anglès, però el meu marit ja abans de venir a viure a Catalunya tenia molt clar que faria aquest pas. I el parla.

—Idea del llibre: “La llengua catalana fa que el de fora passi a ser de dins.”
—Abans, els catalans eren catalans per les seves constitucions i pel seu sistema jurídic i pel seu sistema polític. Una mica com els americans d’ara, per a qui el sistema polític, les lleis i les constitucions són una part molt important d’allò que representa ser americà. En el moment en què es perd això i comença la revolució industrial, amb una transformació molt profunda de la societat catalana i també amb un èxode del camp cap a les ciutats, sense estructures pròpies d’estat i amb unes lleis que s’han perdut, quina és la manera més fàcil, més pràctica, més senzilla i fins i tot podríem dir més democràtica de convertir gent de fora en gent d’aquí? Doncs fas aquest pas de començar a parlar la llengua i, en el moment en què ets percebut com un parlant d’aquí, ja ets d’aquí. I això forma part de l’experiència social. La meva experiència va ser aquesta.

—Quina va ser la vostra experiència?
—A casa meva parlem en castellà. No vaig començar a parlar català fins a setze anys, més o menys. I en el moment en què la gent et percep com un parlant de català, et considera com un igual. En aquell moment, al final dels setanta, el català era la llengua de la llibertat i de prestigi social, amb uns autors literaris molt reconeguts. Era una llengua progressista, si es pot dir això, innovadora, amb què es feien coses realment molt bones. Llavors era molt atractiu. Per a generacions posteriors, això va canviar. I en el moment en què el català s’institucionalitza –afortunadament es va institucionalitzar–, llavors passa a ser la llengua de l’escola: però és la llengua del professor. I potser durant un temps no es va parar prou atenció a aspectes com el vincle entre llengua i transgressió.

—Dieu que heu volgut fer una certa crítica a Jaume Vicens Vives. Quina seria?
—Vicens Vives, durant dècades, va ser una figura de consens entre els polítics, fossin d’una tendència o d’una altra, la qual cosa, d’entrada, a mi ja em fa pensar. Per una banda, expressa aquesta idea que els catalans som fruit d’uns quants llevats, que provenim d’orígens molt diversos perquè som una terra de pas, però per una altra també fa una crítica a allò que anomena l’hibridisme. I situa l’hibridisme al cantó del sentimentalisme, de la impulsivitat, de la rauxa i de totes les qualitats que històricament s’han situat a la banda de la feminitat. I situa l’hibridisme en les tendències més silvestres del país. Escriu això durant la postguerra, després de la revolució i de l’ensulsiada de la guerra del 1936-1939. D’alguna manera, allò que diu és que tota la culpa és dels murcians, per dir-ho de pressa i una mica col·loquial. I una implicació d’allò que diu és que aquesta part de la població, que és híbrida, és situada a la banda de la irracionalitat. I com pots mantenir una conversa política amb gent situada a la banda de la irracionalitat? La conversa, en realitat, no és possible. Perquè és irracional. I això té conseqüències encara avui.

—En un capítol del llibre recordeu tots els qui s’han posicionat en contra de la normalització lingüística. Són, dieu, els castellanoparlants que no es van voler desprendre dels privilegis que tenien.
—Això és l’anàlisi dels manifests castellanistes, per dir-ho així, que s’havien fet d’ençà del 1982. Un d’aquests va ser el manifest dels 2.300, que es va publicar a Madrid aquell 1982. La reacció catalana al manifest va ser la Crida a la Solidaritat, amb un gran concert al camp del Barça. Després hi ha els dos manifests del Foro Babel. Quan van sortir, em vaig sentir escindit.

—Per què?
—Em sentia escindit perquè m’havia oblidat que era castellanoparlant. La meva vida era fonamentalment en català, amb la família en castellà, i de cop i volta sortien tots aquells recordant-me que era castellanoparlant (ja ho sabia, però no calia que m’ho recordessin) i interpel·lant-me perquè hi prengués posició. I, encara pitjor, parlaven en nom meu. I, per a mi, això era intolerable. Part de la motivació per a fer aquest treball era analitzar de la manera més objectiva i precisa possible aquests discursos que en general fan molta trampa. Molta trampa.

—Per exemple?
—Fixa’t que sempre parlen dels nens. En llatí, infant és l’ésser que encara no parla: no té veu. Poden tenir presència en l’espai públic, però no voten. No tenen veu pública com a tals, els infants. Llavors és molt fàcil d’arrogar-se la veu dels infants. I això és trampa. A mi ningú d’ells no em va preguntar què volia o què en pensava.

—Dieu que tots som immigrants, però que la representació cultural sobre aquest fet és baixa. Esmenteu obres i autors que en parlen: Laila Karrouch, Matthew Tree, Agnès Agboton, Pius Alibek, Saïd El Kadaoui, Salah Jamal, Patrícia Gabancho, Silvana Vogt…
—Sí, però pensa que tot això és a partir de l’any 2000. El primer llibre de Najat El Hachmi, Jo també sóc catalana, és del 2004. És un molt bon llibre d’una gran escriptora, que té una capacitat no sols de fabulació, sinó també de percepció de la realitat molt aguda. És una persona d’una gran intel·ligència i d’una gran intel·ligència crítica. És capaç de fer un discurs que va més enllà del simple relat. És una capacitat molt important, aquesta.

—I teniu una teoria del perquè es parla poc del fenomen de la immigració.
—Pots dir que era un tabú o que era una altra cosa. Jo, en general, no crec que sigui un tabú. Hi ha poca representació perquè no hi havia els recursos discursius, retòrics, simbòlics, ni tan sols materials, per a fer-ho. I després hi ha un altre tema: la immigració és en general una experiència traumàtica. Per a qui la passa i per a la població receptora. I, sobretot, la immigració dels anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, en condicions de dictadura i en massa: probablement també tenia aquest element traumàtic. I un trauma és, entre més, una cosa que no es pot simbolitzar. Ens ha costat anys d’arribar-ho a fer.

—Saïd El-Kadaoui parla del dol, de la pèrdua i també de la idealització de l’origen que tenen els qui arriben.
—Una vegada més, parlem d’algú amb una capacitat crítica molt fina. Psicoanalista, coneix molt bé els ressorts de com funciona la subjectivitat. Té aquest llibre tan bonic que es diu Cartes al meu fill, on parla precisament de les dificultats que et pots trobar a l’hora de fer-te la pròpia identitat. I sobretot quan provens d’un context mixt. És realment una aportació molt interessant, la seva.

—A la Catalunya dels deu milions, hi ha gent que es queixa per la qüestió ètnica. I vós dieu que els deu milions poden ser un desastre d’un punt de vista econòmic. Introduïu, en el tema immigratori, qüestions de classe i econòmiques.
—És que nosaltres podem fer tots els discursos tan bonics com vulguem i podem animar la gent a parlar català i podem fer els programes de televisió que vulguem i els films que vulguem i les novel·les que vulguem, i tot serà molt bonic. Però si no existeixen les condicions materials perquè la gent pugui viure bé, llavors aquests discursos es desfan. Fer la Catalunya dels deu milions fonamentada en la precarietat, crec que és un mal negoci, perquè serà una Catalunya superpoblada i les administracions no recaptaran prou ingressos per a poder sostenir els serveis socials que caldran. Per tant, serà una Catalunya de molta gent desemparada. És un factor que cal tenir en compte. Si no es resol aquesta base material, em sembla que no anirem pel bon camí.

—Esmenteu la importància dels atemptats del 2017 en el naixement d’Aliança Catalana.
—Quan hi va haver els atemptats del 2017, em van venir al pensament els atemptats de Londres just abans o després que s’anunciessin els Jocs Olímpics. Allò va ser increïblement traumàtic també perquè els perpetradors eren britànics. Com és possible que algú que sigui britànic faci això als altres britànics? I a Catalunya passava una mica això mateix, perquè era gent que potser no era nascuda aquí, però sí educada aquí, escolaritzada aquí. A mi, aquells atemptats em feien pensar en la relació que tenen els anglesos amb el catolicisme.

—Quina relació?
—El gran problema del catolicisme al segle XVI era que els catòlics eren anglesos, però obeïen el papa, que era una autoritat estrangera. I aquí passava una mica això. Aquests nois del Regne Unit eren britànics, però retien obediència a la comunitat religiosa. I a Ripoll també passa una cosa semblant. I això va crear una reacció que, a més, es va afegir a tot allò que va passar després del Primer d’Octubre, que també va ser una experiència molt traumàtica, en un context en què no s’havia fet un dol sobre els atemptats. I llavors hi ha hagut una reacció que té un punt de visceral.

—Qualifiqueu Aliança de partit xenòfob i d’extrema dreta.
—Perquè són xenòfobs i, mentre no demostri el contrari, són d’extrema dreta en els seus pronunciaments públics. I, a més, amb un discurs sobre la identitat catalana que crec que serà desastrós, perquè la situarà en una posició minoritària. És un discurs adreçat als convençuts i que veu l’altre com un perill. Això és desastrós i és un problema molt gros.

Les negociacions, però, continuen obertes. Sindicats i administració tenen previst reprendre els contactes diumenge a les 18.00, després d’uns quants dies de reunions i mobilitzacions.

Pel que fa al gran escull de les negociacions, les ràtios escolars, és a dir, el nombre d’alumnes per aula, la conselleria ha presentat una reducció progressiva de les ràtios a infantil, primària, ESO i batxillerat que s’aplicaria entre els cursos 2027-2028 i 2031-2032. La proposta estableix que el curs 2031-2032 s’hauria d’arribar als 22 alumnes per grup a infantil i primària, als 25 a l’ESO i als 30 al batxillerat.

Mentrestant, la reducció s’aniria aplicant progressivament aprofitant les vacants que es facin als centres per regularitzar la relació entre alumnat i unitats. La conselleria també es compromet a crear meses de treball per continuar estudiant una reducció de les ràtios en totes les etapes educatives segons la disponibilitat pressupostària. El document inclou mesures específiques per a zones amb risc de despoblament, on es podrien aplicar reduccions addicionals.

També fixa una ràtio màxima efectiva de vuit alumnes a les noves aules UECO a partir del curs 2027-2028 i preveu reduccions complementàries als grups ordinaris de referència de l’alumnat escolaritzat en aquestes unitats.

Pel que fa a la llengua, qüestió que ocupa només dos paràgrafs, la conselleria proposa de desplegar un pla de formació del professorat amb una incidència especial a les comarques de predomini lingüístic castellà. La proposta també preveu regular la formació impartida tant per la conselleria com per entitats col·laboradores que permeti obtenir els certificats de Capacitació en Valencià i el Diploma de Mestre en Valencià.

A banda, la proposta preveu un increment del complement específic de 75 euros mensuals el setembre del 2026, un altre de 75 euros el gener del 2027 i un tercer de 50 euros el gener del 2028. És a dir, exactament el mateix que oferia la darrera versió de la protesta. La darrera també inclou que, a partir d’aquell moment, s’obriria una nova negociació per estudiar una pujada addicional del complement específic, condicionada a la disponibilitat pressupostària i vinculada a l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC).

El document també incorpora la implantació de sis dies de lliure disposició a partir del curs 2026-2027. Tres d’aquests dies es podrien gaudir en període lectiu i tres més en dies no lectius. A més, reconeix expressament el dret del professorat a la desconnexió digital.

Plantilles docents

Sobre les plantilles docents –un altre dels punts de fricció–, la conselleria ofereix d’obrir una negociació s amb la prioritat de recuperar les hores dels cicles semipresencials. La primera reunió s’hauria de fer tres setmanes després de la signatura de l’acord i una comissió de seguiment s’encarregaria d’avaluar i ajustar les necessitats del sistema.

El document també proposa de millorar el sistema informàtic de substitucions per reduir-ne els terminis en almenys dos dies a partir del setembre del 2026. Educació també es compromet a prioritzar la compensació horària dels equips directius de primària allà on correspongui.

Pel que fa al professorat interí, proposa de simplificar els tràmits administratius perquè els docents cessats puguin reincorporar-se més ràpidament a les borses de treball, mantenir els llocs del professorat expert i especialista durant el curs 2026-2027, obrir permanentment les borses de treball i garantir la continuïtat de les condicions dels interins en la futura regulació.

La proposta inclou, igualment, la derogació de l’ordre del 29 de juny de 1992 per substituir-la per una nova normativa que reguli aspectes com el treball fora del centre, les condicions del professorat major de 55 anys, el dret de desconnexió digital i l’aplicació de la directiva europea sobre temporalitat.

Infrastructures

Quant a les infrastructures, la proposta preveu de posar en marxa un Pla Director d’Infraestructures Educatives que inclogui un pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat per als centres educatius. A més, incorpora una nova línia de subvencions per als ajuntaments destinada a millorar els centres educatius de titularitat municipal, especialment en àmbits com l’eficiència energètica, l’accessibilitat, les reparacions, les instal·lacions elèctriques o la climatització. Aquest programa tindria una dotació de 10 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat.

Pel que fa als centres afectats per la gota freda, la conselleria preveu destinar 2 milions d’euros a l’execució del Pla Director d’Infraestructures Educatives en matèria de confort tèrmic i accessibilitat. La proposta inclou la celebració de reunions trimestrals de seguiment sobre l’estat d’execució de les inversions i una reunió monogràfica abans que acabi aquest curs. També es compromet a informar periòdicament sobre la reconstrucció dels centres afectats per la gota freda.

Educació inclusiva

Sobre la inclusió en l’educació, la proposta aposta per delegar les competències per cobrir les places del personal no docent d’atenció educativa (PAE) i regular el procediment de selecció dels centres públics que desenvoluparan plans d’acció comunitària a partir del curs 2027-2028, amb l’objectiu d’atendre els centres amb més vulnerabilitat. Pensa augmentar un 30% els professionals d’educació social durant el curs 2026-2027 i crear 135 noves places addicionals de professorat d’Audició i Llenguatge (AL). També preveu l’obertura d’almenys 36 noves aules UECO el curs 2026-2027 i es compromet a mantenir aquest ritme de creixement en cursos posteriors.

En l’àmbit de la salut mental, la conselleria aposta per reforçar les Unitats de Detecció Precoç en Salut Mental creades conjuntament amb Sanitat i ampliar el nombre de psicòlegs generals sanitaris a les àrees on es detectin necessitats específiques. La proposta inclou igualment un pla de benestar docent i per al conjunt de professionals del sistema educatiu, amb una atenció especial a les zones afectades per la gota freda.

Pel que fa a l’orientació educativa, es preveu estendre l’atenció a l’alumnat dels ensenyaments de règim especial i de persones adultes mitjançant les Unitats d’Orientació Educativa (UEO) i crear tres noves places de coordinador territorial d’orientació.

Educació també pensa revisar el marc normatiu actual d’inclusió per adaptar-lo a les necessitats del sistema educatiu i explicitar a les instruccions d’inici de curs que els orientadors dels centres d’infantil i primària tenen la consideració de professorat de secundària a tots els efectes. A més, es reconeixeran com a llocs d’especial dificultat les destinacions a les Unitats Educatives Terapèutiques i a les Unitats Pedagògiques Hospitalàries.

Formació professional

Quant a la formació professional, la conselleria es compromet a mantenir amb fons propis els cicles formatius que fins ara es finançaven amb recursos europeus i assegura que l’oferta global de cicles per al curs 2026-2027 serà, com a mínim, equivalent a la del curs actual i es farà a partir de criteris objectius, tenint en compte factors com l’ocupabilitat, el desenvolupament social, la ruralitat i la millora dels itineraris educatius.

A més, preveu d’augmentar el pressupost destinat a equipar i renovar els recursos materials dels diferents cicles formatius.

Simplificació de la burocràcia

El punt on conselleria i sindicats són més a prop de l’acord és en el de la simplificació burocràtica. La proposta proposa d’aprovar en un termini màxim de sis mesos un decret de simplificació administrativa educativa que incorpori un ampli paquet de mesures destinades a reduir la càrrega burocràtica als centres.

Entre les principals novetats hi ha la implantació de l’expedient digital del docent, la regulació del treball fora del centre educatiu, la revisió de les càrregues administratives existents i la introducció d’una clàusula que impedeixi augmentar la burocràcia en futures normatives educatives.

La proposta també inclou un tràmit únic per als projectes d’innovació educativa, l’eliminació de sol·licituds per accedir als recursos extraordinaris per a la millora acadèmica (REMA), l’expedició electrònica dels documents oficials d’avaluació i la realització d’avaluacions diagnòstiques virtuals sense correcció manual per part dels docents. A més, es compromet a unificar les diferents aplicacions informàtiques en un únic canal, desenvolupar les plataformes de relació amb les famílies, simplificar els plans i projectes educatius dels centres i establir un calendari més racional de tràmits administratius.

La proposta també contempla la incorporació progressiva d’auxiliars administratius als centres educatius, el traspàs de la gestió del personal administratiu i de serveis (PAS) a Educació i l’ús d’eines d’intel·ligència artificial per produir documentació administrativa i facilitar traduccions.

Finalment, la conselleria pensa avançar cap a la creació semiautomàtica del Pla d’Actuació Personalitzat (PAP) dins la plataforma ITACA3.