Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
Un tanoca, dos vots
Veient la histèria dels xartulians demanant que el 27S es comptin vots i amb quina reincidència recorden que les votacions al nostre Parlament no gaudeixen de plena proporcionalitat, hem de tenir clar que ja hem guanyat.
La meva bola de vidre diu que traurem 68 diputats (38 a BCN, 11 a GI, 10 a LL i 9 a TGN) però només el 46% dels vots vàlids: pels pèls! A hores d'ara, tots ja sabem que el gran argument per rebatre el recompte de vots és que no ens ho han deixat fer (bo, encara hi som a temps, de comptar vots: a Grècia han muntat un referèndum en una setmana...). Però convé que donem un cop d'ull a l'argument que diu que els vots no valen el mateix a Lleida que a Girona. Com es rebat aquest argument? Simplement, dient que, si som on som, és perquè els franquistes de dretes han gaudit de majories basades en el fet que a Espanya creuen que un tanoca val dos vots. Que, sense la sobrerepresentació de les àrees que el règim considera de gent prou tanoca per a poderlos teledirigir (sigui amb el panem et circensesde tota la vida, sigui amb el caciquisme de tota la història espanyola), mai els franquistes haurien arribat a tenir la força que els ha emborratxat del desig genocida d'esborrar Catalunya del mapa, de fer realitat el deliri del Criminalísimo de convertir España en una sola nació.
Anem a pams. ¿Volem valorar si s'ha de qüestionar la representativitat d'un conjunt de diputats perquè han obtingut els escons amb menys vots que la resta de diputats?
Agafem la ciutat de l'Hospitalet, que no és districte electoral i té 253518 habitants (totes les dades són de la Wikipedia); en proporció, li correspondria un dels 31 diputats de la província de Barcelona, amb cinc miliions i mig d'habitants. Tot seguit, comparemho amb les demarcacions que tenen menys habitants: Melilla (78476) té un diputat, Ceuta (82376), un també i Soria (95223) en té dos. Juntes, tenen 256075 habitants i quatre (sí, QUATRE) diputats. Hum, sembla que algú s'hauria de repensar si convé dur el carro per aquest pedregar...
Perquè si seguim sumant, resulta que les vintiuna demarcacions més petites (de 51) tenen juntes, si no ve d'un pam, els mateixos habitants que la província de Barcelona: a les tres anteriors hi afegim Teruel (144607), Segovia (164169), Palencia (171668), Ávila (172704), Zamora (191612), Cuenca (219138), Huesca (228361), Guadalajara (256461), Álava (319227), La Rioja (322955), Orense (333257), Lugo (351350), Salamanca (352986), Burgos (375657), Albacete (402318), Cáceres (415446), Lleida (442308) i Huelva (521968). En total, aquestes vintiuna demarcacions tenen 5642267 habitants i ABRACADABRA! 69 diputats per un xic més de cinc milions i mig. Cada 178358 habitants de Barcelona tenen un diputat, mentre que a tanocalàndia cada 81771 habitants tenen un diputat. És a dir, que cada tanoca té dos vots i escaig; potser els tanoques som nosaltres, no?
Posat cercar el punt flac a l'argument dels 38 diputats de més que tenen a tanocalàndia, es podria dir que res no indica que els franquistes de dretes no haguessin pogut obtenir també la majoria absoluta en el darrer període de sessions amb un sistema realment proporcional.
La meva resposta és que a tanocalàndia voten majoritàriament la dreta més troglodita. De fet, les deu demarcacions més petites, amb menys habitants que l'Hospitalet de Llobregat, no haurien de ser demarcació si ens regíem amb criteris purament pragmàtics. En realitat, vist que de tanoques no en tenen res, les podríem anomenar "províncies funcionàries", perquè quedarien buides si en trèieu les delegacions dels ministeris, organismes públics (Loteries, Tràfic, Mines, Meteorologia, Seguretat Social, Muface...), delegacions d'institucions com el Cervantes, RTVE, la UNED, amb els seus caps, les seves secretàries, els seus tres torns de xofer de cotxe oficial, els seus uixers i administratius, les famílies de tots aquests, els policies que custodien tots els seus edificis, els metges i mestres que atenen tota aquesta població, les famílies dels policies, els mestres i els metges... I no he tocat el tema militar, que algun pes deu tenir a les "plazas africanas". A l'Hospitalet no tenen res de tot això, almenys a nivell de delegació de capital de província.
Doncs, quan els franquistes del PSOE, de Ciudadanos o del PP ens vinguin amb la manca de proporcionalitat del sistema electoral a Catalunya, els haurem de demanar coherència i que no sigui tan pocavergonyes: si la manca de proporcionalitat ha permès prostituir el Tribunal Constitucional amb militants del PP que porten anys refranquistitzant la seva Constitución i ens ha ficat en aquest merder, no pot ser que no la puguem emprar nosaltres per alliberarnos de la tirania espanyola.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015