Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Darmen Tuiakàiev
01.04.2014
Una lliçó apresa a Catalunya
Ha passat prou temps d'ençà que vaig tornar al meu país, el Casaquistan, d'una estada de tres mesos a Catalunya per a estudiar-hi castellà. Fins ara no n'havia escrit res perquè volia que els pensaments i les impressions rebudes al vostre país durant tres mesos s'assentessin una mica.
Perquè, certament, Catalunya (de fet, el fort esperit català) m'ha influït amb força. Encara ara em commoc pensant com el vostre país ha pogut conservar la identitat i la llengua, malgrat la llarga repressió del govern espanyol.
Quan vaig tornar al meu país i en vaig veure la situació, encara vaig admirar més la unitat dels catalans. I és que aquí molta gent pensa fins i tot que la nostra llengua, el casac, desapareixerà.
Malgrat que res ni ningú no ens hi posa obstacles (no pas com Espanya fa amb Catalunya), no ens en sortim a l'hora de fer créixer el nivell d'importància de la nostra llengua en comparació amb el rus. En canvi, la major part de les altres repúbliques ex-soviètiques ho van assolir fa temps.
Bé, naturalment he començat per mi mateix. Ara llegeixo llibres en casac per millorar-ne el nivell, escolto la ràdio en casac i m'esforço a parlar només en casac amb els altres casacs…
Al Casaquistan, els casacs només som el 65% de la població: el 35% restant són d'unes altres procedències (1). Per començar a parlar en casac amb aquests últims cal trencar una barrera psicològica molt forta, atès que durant dos segles el rus fou la llengua internacional al Casaquistan i la gent no es pot ni imaginar la manera de començar a parlar en casac amb els qui són d'unes altres procedències. De fet, gairebé cap d'ells no el sap.
Així he decidit de dir, si més no, la primera frase en casac a cada conversa amb aquests interlocutors i, si no em comprenen, la tradueixo, perquè ara penso que és molt i molt important de mostrar a tothom que per viure aquí cal parlar casac, tal com per viure a Barcelona cal aprendre el català. Hi ha casacs que també pensen així, per bé que actualment siguem ben pocs.
És molt penós que quan algú comença a defensar la necessitat de parlar en casac en tots els àmbits, la gent el pugui qualificar de carca o fins i tot de feixista. Els casacs et poden qualificar de feixista! A les converses sobre la situació lingüística amb gent d'unes altres procedències no puc ni imaginar-me com em poden arribar a qualificar.
Vaig venir a Catalunya només per aprendre la llengua espanyola i n'he tornat molt transformat.
Darmen Tuiakàiev, arquitecte i esperantista
(1) En aquests països, gent vinguda d'uns altres indrets mantenen la pertinença nacional al lloc d'origen, de generació en generació. De fet, els descendents dels russos i alemanys que van arribar al país al principi del segle XX es consideren ciutadans del Casaquistan, però no se senten casacs, sinó russos i alemanys.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015