Opinió

 

1/72>

Iuri Andrukhòvitx

28.01.2014

Crida de l'escriptor ucraïnès Iuri Andrukhòvitx als ciutadans europeus

Estimats amics, i especialment periodistes i editors estrangers:

Aquests dies molta gent em demana que descrigui la situació actual a Kíev i a Ucraïna en general, i que expressi el meu punt de vista sobre què passa i sobre què passarà en un futur pròxim. Com que és físicament impossible d'escriure per a cadascun dels vostres diaris un article d'anàlisi en detall, he decidit de preparar aquesta concisa apel·lació que cadascú de vosaltres pot utilitzar segons el seu bon criteri.

La informació més important que us he de donar és aquesta:

En menys de quatre anys de govern, el règim de Ianukòvitx ha portat el país i la societat a límits de tensió extrems. És especialment greu que s'hagi atrinxerat en una posició desesperada per la qual ha de mantenir-se sempre al poder, sigui com sigui. En cas contrari, rebrà greus sancions penals.

L'única resposta que el règim ha donat a les protestes pacífiques, que ja fa tres mesos que duren, és una violència 'combinada': atacs de la policia especial a Maidan [plaça de la Independència de Kíev], combinats amb la persecució dels activistes de l'oposició i dels ciutadans (vigilàncies, atonyinaments, incendi d'automòbils i cases, violació d'habitatges, detencions, cadenes infinites de judicis…). La paraula clau és 'intimidació'. Però, malgrat tots aquests mètodes, s'han tornat ineficaços, i la gent continua protestant cada dia més intensament, mentre el govern endureix la repressió com més va més.

El 'fonament legislatiu' per a aquesta repressió va ser instituït el 16 de gener, quan els diputats del parlament dependents del president van votar a mà alçada, amb què violaven completament el reglament. Mitjançant aquest procediment, en pocs minuts foren acceptades una colla de modificacions legislatives que en realitat instauraven una dictadura i l'estat d'emergència al país, i això sense declaració expressa. Jo mateix, escrivint i divulgant aquestes línies, em converteixo en un delinqüent per 'haver difamat' i  'haver fomentat conflictes', etc.

Si acceptem aquestes 'lleis' hem de conformar-nos a acceptar que avui, a Ucraïna, tot allò que no és permès pel govern resta prohibit. I l'única cosa que permet el govern és l'obediència cega.

En desacord amb aquestes 'lleis', la societat ucraïnesa, per enèsima vegada, va sortir en defensa del seu futur el 19 de gener.

Avui, en les imatges de televisió des de Kíev, podeu veure els manifestants amb cascs de tota mena, i de vegades amb porres de fusta a les mans. Però us prego que no cregueu que són 'extremistes', 'provocadors' ni 'radicals d'extrema dreta'. Avui els meus amics i jo mateix anem equipats d'aquesta manera a les manifestacions. En aquest sentit, ara jo, la meva dona, la nostra filla i els meus amics som tots 'extremistes'. No ens queda cap més opció: hem de protegir la nostra vida, la nostra salut i les dels nostres amics. Ens bombardegen des de destacaments aeris de la policia, i amics nostres cauen morts pels franctiradors. Segons diverses fonts, el nombre de manifestants morts al districte governamental només durant aquests tres últims dies és entre cinc i set. Els desapareguts a la rodalia de Kíev supera la desena.

No podem deixar de manifestar-nos, perquè això significaria que acceptem un país on la vida pren la forma d'una cadena perpètua. La nova generació ucraïnesa que va créixer i es va formar en l'època postsoviètica rebutja, naturalment, qualsevol mena de dictadura. Si triomfa la dictadura, Europa haurà d'admetre la possibilitat d'una Corea del Nord a la frontera oriental i, segons diverses estimacions, entre cinc i deu milions de refugiats. No voldria atemorir ningú: és la revolució dels joves. I el govern fa la seva guerra no declarada especialment contra ells. Al vespre, a Kíev es mouen grups no identificats d'homes vestits de paisà que capturen majoritàriament joves, especialment amb els símbols de Maidan o la Unió Europea. Els segresten i els porten al bosc, on els despullen i els torturen en el fred atroç del gener. Sorprenentment, les víctimes d'aquesta mena de detencions són sovint joves creadors: actors, artistes i poetes. Sembla que per Kíev marxen uns 'esquadrons de la mort' amb la missió de destruir.

Un altre detall quotidià: la policia posa paranys als manifestants ferits, els captura i (repeteixo: ferits!) els porta a un lloc desconegut per interrogar-los. Anar a un hospital, fins i tot per la gent ferida causalment per la metralla accidental de les granades de la policia, és extremadament perillós. Els metges no poden fer res i es troben obligats a lliurar els seus pacients a l'anomenada 'policia'.

En resum: a Ucraïna es cometen crims en massa contra la humanitat. I l'actual president i el seu govern en són els responsables. Si parlem d'extremistes, només puc dir que els extremistes són avui els alts funcionaris del govern.

Ara deixeu-me respondre dues de les vostres preguntes més freqüents i també més difícils de respondre per mi: no sé què passarà, ni tan sols sé què podeu fer per nosaltres. Però sí que podeu difondre la meva crida a tanta gent com pugueu.

Si us plau, demostreu la vostra solidaritat amb nosaltres! Penseu en nosaltres!

Qualsevol cosa que pugueu fer servirà per a la nostra causa. El poble ucraïnès defensa uns valors europeus en una societat lliure i justa, uns valors que defensem amb la nostra sang, en sentit literal. Espero que ho tingueu en compte.

Editorial