Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Alfred Bosch
13.08.2013
Alfred Bosch: 'Gibraltar, per a Espanya, és com Catalunya'
Gibraltar, per a Espanya, és com Catalunya. Per a nosaltres és molt diferent, però per a ells no ho és tant. Reconèixer el dret d'autodeterminació dels gibraltarenys és reconèixer el dels catalans. I per principi i per defecte el govern espanyol això no ho pot admetre. Aquí hi ha una actitud gairebé d'ofici que passa per refusar tota mena de diàleg amb la gent implicada. Encara que sembli mentida, els últims amb qui el govern espanyol parlarà són els gibraltarenys. I, en el cas català, la situació és similar. No els importa la gent afectada. I això, als gibraltarenys i als catalans, ens agermana. La carta que he enviat al ministre en cap de Gibraltar parla d'això. Al final de la carta, dic: 'La vostra llibertat és la nostra llibertat.' Això és exactament així perquè l'actitud del govern espanyol ens ha unit. Els gibraltarenys i els catalans som molt diferents, però l'actitud d'Espanya ens iguala. Senzillament perquè patim els mateixos mals. En concret, un per sobre de tot: Espanya no reconeix el dret de la gent a decidir què vol ser.
Al poder espanyol li interessa magnificar el conflicte amb Gibraltar perquè li serveix per tapar els escàndols financers del PP. Això és obvi i és així. Però aquest només és un dels factors, no pas l'únic. L'altre factor és que el poder espanyol, i en aquest cas el govern del PP, parteix d'un axioma indiscutible: 'Gibraltar és espanyol. Punt.' I, com deia, ni ganes de parlar amb la gent implicada, perquè no compta; i ni ganes d'aplicar la democràcia, perquè per a ells no és un tema de democràcia. És una visió imperialista de les coses. Ep, parlo del govern espanyol, no del poble espanyol, que per sort és més savi. El poder espanyol, i en especial aquest que tenim ara, és com és i té tics imperialistes.
Sobre aquest conflicte cal tenir clars els punts de partida. Això no és un conflicte de pescadors, en contra del que ens expliquen. Jo demanaria als periodistes i a tothom que parlés amb els pescadors i amb grups ecologistes com GreenPeace, Verde Mar, Ecologistas en Acción d'Andalusia, etc. Els pescadors i aquests grups expliquen que el tema dels blocs de ciment és ridícul, perquè posar blocs de ciment és una mesura ecològica per a protegir la biodiversitat en determinades zones. L'estat espanyol ho fa a tot arreu, per exemple. És a dir, els blocs de ciment no són el tema, són el pretext. El govern espanyol ha creat una crisi diplomàtica internacional. Per això el ressò que ha tingut la carta m'ha sorprès relativament. Aquí hi ha molta premsa anglesa i aquest és un tema calent. Per això ha tingut ressò. I si al poder espanyol li sap greu que tingui ressò, més greu em sap a mi, perquè s'ho han buscat.
Per què Espanya actua així? Jo no crec que calgui fer lectures estratègiques gaire complicades. Tot plegat és força immediatista. La seqüència és la següent: u, Gibraltar és espanyol, demostrem-ho; dos, tenim un problema de nassos amb Bárcenas, tapem-lo com sigui, encara que sigui amb una guerra a les Malvines. Crec que l'estratègia és aquesta i que no va més enllà del nas de Rajoy. Un nas, d'altra banda, que cada dia és més llarg, però que igualment no arriba gaire lluny.
Alfred Bosch
(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015