Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Arcadi Oliveres
29.01.2013
Arcadi Oliveres: Un camí impecable
Que el tribunal de l'Associació Europea de Lliure Comerç doni la raó a Islàndia és una molt bona notícia. A més, inesperada, perquè les darreres informacions feien preveure el contrari. És un pas més, i molt important, en l'intent de demostrar que el deute privat que ha esdevingut públic no l'hem de pagar els ciutadans. I va molt en línia amb tot això que passa aquí ara. És un gran precedent.
Aquí a Barcelona hi ha l'Observatori del Deute en la Globalització, que auditava el deute extern del tercer món. Ara, a més a més, s'interessa pel deute dels països mediterranis. I, juntament amb més organitzacions, treballa en una auditoria del deute espanyol per determinar quin deute és legítim de pagar i quin és el que en diuen 'odiós' i que no hauria de ser pagat amb diner públic, perquè, per exemple, ha estat contret quan s'han salvat bancs privats.
La idea de la iniciativa és fer aquesta separació del deute i fer-la pública amb una gran campanya. I, és clar, per a aquesta iniciativa el precedent d'Islàndia, per més que pugui ser simbòlic, és molt important. I dic simbòlic perquè tot el deute acumulat d'Islàndia és més petit que no el que tenia la Caixa de Castella-la Manxa: uns tres mil milions d'euros. És a dir, que és molt poca cosa comparat amb el deute que pugui tenir l'estat espanyol. Però, com deia, Islàndia ha fet tot aquest camí d'una manera impecable i ara els tribunals li ho han reconegut. Per tant, és un model magnífic.
Arcardi Oliveres
(Comentari recollit via telefònica per la redacció de VilaWeb)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015