Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Oriol Vidal-Aparicio
22.11.2012
Oriol Vidal-Aparicio: ‘La constitució espanyola: segrest nacional legalitzat (1)’
La posició dels dos grans partits polítics espanyols és que la constitució no permet convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que qui vulgui sempre pot intentar de reformar-la. En un reportatge del programa '30 Minuts' de TV3 (‘La independència, pas a pas’, 4.11.2012), Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia espanyol, feia la reflexió següent: ‘Per què mereix respecte jurídic això que ocorre a Escòcia? Perquè han seguit la legislació, perquè no hi ha hagut una declaració unilateral dels escocesos dient: ‘Al marge de la legislació del Regne Unit, convocarem un referèndum.’ (...) Si el nacionalisme català --i hi té tot el dret-- vol modificar el seu estatus jurídic, el que ha de fer és acceptar la legislació vigent, com l’ha acceptada el nacionalisme escocès i com l’ha acceptada la província del Quebec.’ (Ja se sap que a Espanya la legislació vigent és sagrada per sempre i passi què passi, excepte quan es tracta de la sobirania de Gibaltar.)
Ruiz-Gallardón fa gala d’un cinisme extrem quan passa per alt allò que tots sabem: que en un marc jurídic com el canadenc o el britànic ‘el nacionalisme català’ no tindria cap mena de problema a l’hora de plantejar el que planteja. En aquells països la llei s’interpreta amb un gran respecte al principi democràtic que diu que no es pot obligar un poble a viure sota un marc jurídic que no accepta. Ni al Canadà ni al Regne Unit no ens impedirien de demanar-nos clarament, en un referèndum vinculant, si volem constituir-nos en estat independent o no. El govern canadenc entén que ‘la secessió és tant una qüestió jurídica com política’, entén que el principi democràtic ‘estableix que el clar rebuig de l’actual ordre constitucional i l’expressió clara del desig d’obtenir la secessió per la població d’una província (...) obliga les altres províncies i el govern [central] a reconèixer i respectar aquesta expressió de voluntat democràtica’ i ‘resulta en l’obligació recíproca de totes les parts (...) de negociar els canvis constitucionals necessaris per a respondre a aquest desig’ (Tribunal Suprem del Canadà, 20.8.1998). El govern britànic entén que ‘no es pot mantenir un poble [dins un estat] contra la seva voluntat’ (David Cameron, 15.10.2012), de la mateixa manera que fa uns quants anys va entendre la necessitat de respectar ‘el desig democràtic de la majoria del poble d’Irlanda del Nord respecte de la seva preferència per la Unió o per una Irlanda unida i sobirana’, tot afirmant que no tenia ‘interessos egoistes, ni estratègics, ni econòmics a Irlanda del Nord’ (Declaració de Downing Street, 15.12.1993).
Ruiz-Gallardón prefereix eludir l’evidència: per sobre de tot, allò que la comparació amb l’actitud dels governs canadenc i britànic posa de manifest no és precisament que els catalans ‘vulguem infringir la legalitat’, sinó la intransigència legalista i el gran dèficit democràtic de l’estat espanyol. Ara, el cinisme de l’argument es revela plenament quan reconeix que encara que el govern català fes tots els passos dins de la legalitat espanyola (i els farà), la resposta continuaria essent ‘no a tot’... referèndum inclòs, és clar. Ruiz-Gallardón va sincerar-se en una entrevista a La Sexta (15.10.2012). Pregunta: ‘Hi hauria cap mena de possibilitat que el govern d’Espanya pactés amb la Generalitat la celebració d’un referèndum?’ Ruiz-Gallardón: ‘No, perquè no ho autoritza la constitució.’ [Nota de l’articulista: Mentida.] I es pregunta retòricament: ‘Ha proposat el senyor Mas al parlament espanyol una reforma de la constitució per a poder convocar aquest referèndum? Hi ha hagut iniciativa legislativa del parlament català?’ Entrevistador: ‘Si ho fessin, com la rebrien?’ Ruiz-Gallardón: ‘Hi ha un precedent històric. Ho va fer el senyor Ibarretxe, i el parlament [espanyol], democràticament, va dir que no.’ Així, doncs, ja ens ho avancen d’entrada: el vaixell sobiranista català embarrancarà a les mateixes roques que el Pla Ibarretxe.
L’argument de l’estat espanyol, ara queda clar, va així: ‘Tot es pot plantejar dins la legalitat. La legalitat actual no permet que els catalans es preguntin a través d’un referèndum si els satisfà el seu marc jurídico-polític actual o en volen un altre. Si els nacionalistes perifèrics volen canviar aquesta legalitat per poder-se preguntar sobre el seu marc jurídico-polític, que ho plantegin. Per cert, quan ho plantegin, els direm que no, perquè nosaltres, els nacionalistes espanyols, tenim una majoria inexpugnable al parlament espanyol. El que no entrarem a discutir és si preguntar als ciutadans sobre els seus marcs jurídico-polítics és legítim, perquè aquest debat no ens interessa. La nostra consigna és: de legitimitat, no se n’ha de parlar; parlarem de legalitat i prou --la legalitat que vam pactar després d’una dictadura sota l’amenaça del tot o res i amb documentades pressions de l’exèrcit--. Som conscients que vam colar un gol per l’escaire en condicions de gran inestabilitat democràtica, per això aquesta legalitat s’ha de fer valer contra tot i contra tothom, i mai de la vida acceptarem un debat sobre la legitimitat d’aquesta legalitat.’
És aquí on se’ns manifesta la raó fonamental en què descansa tot l’edifici constitucional espanyol: el segrest nacional legalitzat. El sistema assegura que la voluntat de les nacions no castellanes, que no seran mai majoria, sigui silenciada per sempre. En la negació del dret d’autodeterminació de les diverses ‘nacionalitats’ hi ha subjacent una de les certeses més antigues del nacionalisme espanyol: en cas de reconèixer-se aquest dret, sense coaccions i sense amenaces, els catalans l’aprofitarien immediatament per fotre el camp. És únicament quan obrim els ulls a aquest segrest nacional legalitzat que l’expressió ‘atado y bien atado’ ens revela el veritable significat.
Oriol Vidal-Aparicio, professor de constitució dels EUA i de política internacional a Glendale Community College, i autor del bloc Catalunya: Per què Espanya?
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015