Opinió

 

1/72>

Lluís Caelles

20.11.2012

Lluís Caelles: 'El 'precepte capital', el va dictar de "puño y letra" l’exèrcit franquista'

Aquest article no és una gasetilla d’opinió. Sigui dit d'entrada. És exclusivament el recull de dos fets molt separats en el temps que la petita història connecta, ni que sigui un instant.


Madrid, març del 1978: la ponència constitucional que prepara l’avantprojecte de constitució espanyola, els anomenats '7 magnífics', constata que han arribat a un cul- de-sac en la negociació per a definir l’estructura territorial de l’estat. No hi ha manera d’arribar a un acord en l’encaix de les nacions --nacionalitats, en deien, i encara en diuen-- i el fràgil consens constitucional amenaça naufragi. Com es resol? Fent quallar un nou consens. Una 'pressió exterior', segons que ha deixat explicat un dels ponents, Jordi Solé Tura: la comissió constitucional elegida per conductes democràtics rep un paper amb un text tancat. No se’n pot canviar ni una coma. Aquest text és l’article 2 de la constitució: 'La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible...' Solé Tura mateix atribueix, veladament, l’autoria de la nota a l’estat major de l’exèrcit; els militars.


Madrid, novembre del 2012: el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, blasma des de la COPE els defensors del dret de decidir de Catalunya. La bala de plata del dia és l’assimilació d’un referèndum català a un cop d’estat. Però la sorpresa arriba amb la lletra menuda de l’entrevista. García-Margallo parla dels articles constitucionals que entren en joc per a desactivar tota pretensió catalana d’autodeterminació. I diu: 'La Constitución española tiene dos preceptos capitales; todo el resto es literatura' (sic). Tot seguit, el ministre fa la llista d'aquestes dues disposicions: Article 1, sobre sobirania, i... Article 2: 'La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible...'


El 'precepte capital' el va dictar de puño y letra l’exèrcit franquista. A la ponència elegida democràticament li van deixar la 'literatura'.


Ara sí. Ara començaria l’article d’opinió.


Lluís Caelles, periodista (@lluiscaelles)

Editorial