Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Ramon Tremosa
14.06.2012
Ramon Tremosa: 'El descrèdit d'Espanya és total, amb un govern incompetent, fatxenda i populista'
El que Catalunya no té força per a fer en l'àmbit espanyol, que ho faci Europa. Hi ha irritació a Europa perquè el Rajoy no fa res d'allò que la Comissió Europea, Alemanya i el Banc Central volen que faci. Si li han dit que ha de retallar el dèficit públic, retallar l'IRPF és un error greu. Perquè, encara que l'apugis 15 punts, en un context de destrucció de llocs de feina la recaptació no creix, com s'ha demostrat aquests últims mesos. En canvi, l'IVA és un impost molt més efectiu. Si l'apuges 2 punts, automàticament augmenten els ingressos de l'estat i es redueix el dèficit en un mes. I Espanya té un 18% d'IVA i hi ha països que en tenen un 22% o 23%. Europa veu que Espanya no fa allò que ja han fet els altres. I ara l'obligaran a apujar l'IVA i s'ho haurà d'empassar.
I passarà igual amb les pensions; les havia d'haver congelades i no apujar-les un 1,2% com va fer al gener per poder dir 'a mi, ningú no em diu què he de fer'. Rajoy diu: 'Jo sóc sobirà'… Doncs molt bé, aleshores que no demanin que els mercats comprin bons de l'estat. I també li van dir que rebaixés el sou dels funcionaris. Però ell va dir que a Madrid no es tocaven els sous dels funcionaris. Quin és el missatge d'Espanya a Europa? Els dictàmens de les institucions europees ho diuen ben clar: 'Espanya no fa allò que toca'. És un país sense credibilitat. I això s'ha agreujat amb la negació del rescat. Espanya és un país que no fa el que han fet tots els altres per preparar la sortida de la crisi.
En aquesta situació, qui compra bons espanyols? Ningú. Algunes informacions apuntaven avui la compra de deute pel BCE, cosa que no s'ha confirmat. La situació és molt extrema. Espanya està molt tocada. És un descrèdit de país amb un govern incompetent, fatxenda, que per populisme i electoralisme no vol fer allò que tothom ha fet.
I en tot això, Catalunya no hi pinta res, des del punt de vista europeu. És una regió, i ja sabem com han triturat les regions quant a imatge. És difícil que el Mas pugui tenir el seu forat per a aportar res a la solució. És cert que Catalunya té una relació privilegiada amb Europa i hi exerceix un cert pes. Prova n'és que la reunió del Banc Central Europeu es va fer a Barcelona i no a Madrid, amb el president Mas fent de amfitrió. I va enviar un missatge molt clar: 'En aquest país no vivim de la subvenció ni del subsidi'.
A més, no totes les retallades tenen el mateix impacte econòmic. En Draghi ho va dir clarament a Barcelona: Cal retallar en despesa pública supèrflua i no en despesa pública productiva. I en Rajoy ha fet com en Zapatero. S'ha carregat un 30% dels diners públics de R+D destinats a les empreses que fan recerca. Això és liquidar i escapçar tota possibilitat de sortir de la crisi pel camí correcte. I ho retallen per posar-ho al tren de Zamora a Ourense? Fantàstic! Qui voleu que se'n fiï, d'Espanya?
Què van fer els grans fons de pensió del petroli noruecs? Fa sis mesos van eliminar tot el deute espanyol que tenien. Què han fet els fons de pensió americans? Deute espanyol fora. I els bancs alemanys? Tot fora. I ara ens trobem que els bancs espanyols tenen el 40% del deute públic espanyol. No badis! Si hi ha d'haver una quitança del deute públic espanyol, riu-te'n del forat del balanç del totxo. Els bancs espanyols tenen la bombolla: 340.000 milions de deute públic espanyol. Això és al·lucinant!
És normal que la gent estigui espantada perquè, a més, tot això no s'explica. I la gent viu aquesta situació amb molta confusió i va despistada.
El mal és que el govern de Catalunya no té poders fiscals, no té cap mena de competència financera, i en les capacitats de sortir d'aquesta situació, no hi pinta res. Ben res. No té pes polític ni capacitat d'influència a Madrid. En aquests moments, l'aportació que pugui fer és irrellevant, atesa la magnitud del desastre.
És elemental això que passa. La prima de risc mesura la probabilitat de no-pagament. Aquests senyors no se'n surten. Ja van començar dient: 'Nosaltres tenim capacitat per a treure la banca del forat tot sols. I ara necessiten 60.000 milions per a recapitalitzar la banca. I el deute públic són 800.000 milions emesos. Quina mena d'estratègia de creixement té Espanya? Cap. Aquest deute no es podrà tornar tot. Els millors economistes ja han avisat que cal preparar una quitança del deute públic i privat espanyol. Europa i el món veuen clar que els polítics espanyols que governen i que ens han governat no se'n surten. Siguin del color que siguin.
Produint cada any un dèficit de 95 mil milions d'euros; l'economia ensorrada; la desocupació creixent; escapcen els productius; facilitats zero al sector econòmic; fatxendes i fent a l'inrevés del que haurien de fer; apujant els impostos equivocats; retallant les partides del pressupost productives; els aeroports deficitaris; els trens deficitaris; un forat espectacular en la tarifa elèctrica; la xarxa d'autopistes plena d'infrastructures delirants… No tenen solució aquesta gent. És un país en fallida. Si no hagués estat per les injeccions del Banc Central al desembre i al març per a comprar deute espanyol, ja hauria petat tot. S'havien de fer unes emissions de deute que no volia ningú.
La solució política espanyola seria un govern tècnic. Però si no es deixen ni rescatar Bankia, imagineu un rescat estatal… La tensió que han creat aquests dies tot just per la recapitalització d'unes entitats financeres. Aquesta gent no entén res.
I en aquesta situació, el cost de la permanència de Catalunya a Espanya és més elevat. Jo estic convençut que ara és el moment d'anar-nos-en.
Ramon Tremosa, economista i eurodiputat de CiU (@ramontremosa)
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015