Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Xavi Sarrià
25.01.2012
Xavi Sarrià: 'Camps i Costa són culpables d’haver arruïnat el País Valencià'
Camps i Costa són culpables. M'és ben igual que els hagen absolt pels vestits del seu 'amiguito del alma'. Aquest judici no era sinó un judici menor, comparat amb totes les trames que esguiten de ple el PPCV. Perquè Camps i Costa són culpables, perquè ho és el model polític que van promoure ells i el seu partit. Culpables d’un model basat en el ‘pelotazo’ i la bombolla, en què les institucions públiques, les caixes i la RTVV eren simples instruments utilitzats en benefici propi i del seu partit sense escrúpols ni vergonya. Culpables d'haver fet encara més milionaris centenars d'aprofitats com el Bigotes, Julio Iglesias, Eccletson o Urdangarín. Culpables d’haver convertit la política valenciana en un exercici d’opulència i balafiament, de prepotència i despotisme, de populisme i censura. Culpables que els seus deliris de grandesa ens hagen abocat a la l’actual situació de fallida tècnica de la Generalitat Valenciana. Culpables, en definitiva, d’haver saquejat i arruïnat el País Valencià. Aquesta és la qüestió. I avui comencem a sofrir les conseqüències de la seua política. Unes conseqüències que, per desgràcia, només són la punta de l’iceberg d‘allò que ens espera. Però no tot són males notícies. També hem vist com un marea humana de dignitat i coratge va inundar, dissabte, València i Alacant. Aquest és el camí. Aquest és el combat. Tota la resta són banalitats.
Al carrer ens trobaran.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015