Opinió
-
Barcelona Pirineus 2026: Els jocs de la fam per demà
Josep Garganté
26.07.2015
-
Un tanoca, dos vots
Lluís de Yzaguirre
26.07.2015
-
De Processos Constituents
Núria Jàvega
25.07.2015
-
Carta oberta a Felipe VI
Ramón Cotarelo
24.07.2015
-
Esperem no haver-ho de repetir més
Grup GELA
24.07.2015
-
Un procés democràtic paral·lel si l'estat impedeix la independència
Albert Bertrana
21.07.2015
-
La cançó de l'enfadosa
Carme Junyent
20.07.2015
-
Política lingüística per a un país en construcció
Ferran Suay
20.07.2015
-
Se'n diu democràcia
Joan Minguet
19.07.2015
-
La república catalana de Podem
Ramón Cotarelo
17.07.2015
-
L'hora d'Europa
Bernat Joan
12.07.2015
-
La pilota, com la música en valencià, és més viva que mai i alhora invisibilitzada
Lluís Planes
10.07.2015
-
Moviment d'Esquerres: xarnera i punt de trobada
Magda Casamitjana
09.07.2015
1/72>
Salvador Cardús
02.01.2012
Salvador Cardús: 'Aquest any pot acabar essent el principi de tot'
Veig venir que l’any 2012 serà veritablement determinant per al futur polític de Catalunya. El desafiament que representa la majoria absoluta del PP a Espanya, però amb un estat econòmicament feble per a no dir ruïnós, indefectiblement, ens portarà d’una banda a una enorme tensió política abans d’arribar l’estiu. Tanmateix, d'una altra, serà la gran oportunitat per a respondre-hi amb el coratge que ha faltat al país –i particularment als governs anteriors- quan l’estat també passava moments delicats. S’ha acabat allò d’anar a salvar Espanya per fer mèrits que, després, mai no han estat reconeguts.
En aquest sentit, la meva esperança –que alhora és un desig- és que els catalans estiguem a l’alçada de les circumstàncies. La societat civil haurà de demostrar la seva capacitat de pressió i mobilització col·lectiva, a més d’aportar idees i projectes veritablement constructius. I el govern haurà de dirigir –amb la resta de partits que s’hi avinguin- el gran salt que ha de fer el país. Perquè n’estic segur, CiU es jugarà la legislatura vinent, en molt bona part, aquest mateix 2012. Així com el PSC és el 2012 que haurà de decidir si vol seguir o no un procés de valencianització que l’acabi fent insignificant a Catalunya, circumstància que podria donar pas a una nova gran força de centre esquerra veritablement catalanista. De la mateixa manera, serà aquest any que ERC podrà demostrar que sap entendre el país abans de fer-lo, i ICV haurà de convèncer del seu compromís nacional abans de les campanades del 2013.
No és que pensi que el 2012 sigui el final de res, però sí que pot acabar essent el principi de tot. I el meu desig és que no el deixem passar de llarg.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015