Unanimitat de les Corts per a exigir una ‘reforma immediata’ del model de finançament

Les Corts Valencianes han aprovat avui una proposta de consens de tots els grups instant la Generalitat a exigir al govern espanyol ‘una reforma immediata’ del finançament autonòmic amb efectes de l’1 de gener de 2014 per a poder ‘disposar d’uns serveis públics fonamentals en exercici de les competències pròpies’ i que assoleixi ‘almenys la mitjana de finançament per habitant del conjunt d’autonomies’.

La cambra també ha instat a exigir ‘el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats’ d’ençà que es varen fer efectives les transferències de competències –un dèficit calculat en 12.433 milions del 2002 el 2013–, i ‘la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació’.

Puig reclama un acord ampli
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat ‘l’acord més ampli possible’ a les corts i al conjunt de la societat per reclamar un finançament millor. El president s’ha adreçat a la cambra durant el ple monogràfic sobre finançament i ha assegurat que defensaria l’acord ‘en tots els àmbits, en totes les condicions i hi haja qui hi haja en el pròxim govern d’Espanya’. Ha proposat un nou model de finançament autonòmic entorn de tres trams de recursos, creant un fons de garantia de l’estat del benestar, un espai fiscal propi i la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’estat, entre més.

Puig ha formulat un nou model per a totes les autonomies, basat en el treball del grup d’experts de les corts, amb tres trams de recursos: garantia del nivell mínim dels serveis públics fonamentals, suficiència competencial i tram d’autonomia.

‘S’ha de garantir l’accés de tots els espanyols al mateix nivell de serveis de sanitat, educació i prestacions socials –ha dit–, amb un nivell de recursos mínims i iguals per a tots, acordat amb àmplies majories entre les comunitats i l’estat amb un horitzó temporal ampli.’

Sobre això, ha proposat un fons de garantia de l’estat del benestar per evitar que les caigudes de recaptació en períodes de recessió els facin perillar. I ha posat d’exemple el fons que ja hi ha per a les pensions.

Quant al segon tram, ha dit que cal dotar de ‘suficiència’ la resta de competències autonòmiques sobre la base d’un conjunt d’indicadors com ara població, PIB, extensió, densitat, dispersió o insularitat, entre més.

Així mateix, ha defensat que les autonomies tinguin un espai fiscal propi per decidir els seus nivells impositius i complementar els nivells de despesa mínims.

Per tal d’articular el model, Puig ha proposat de crear un fons de desenvolupament regionals per finançar polítiques de creixement i promoure la convergència econòmica entre territoris; un instrument de reequilibri financer que permeti que les autonomies que acumulen deutes per infrafinançament n’acordin el reconeixement amb l’estat, ‘com el cas del País Valencià’; i la revisió de les contribucions forals a les càrregues de l’estat, calculant-les de manera que facin compatible la singularitat institucional amb els principis d’equitat, solidaritat interterritorial i transparència.

‘Lleialtat mal entesa’
Ximo Puig ha lamentat que els valencians no hagin actuat mai units de debò quan es tractava de negociar amb l’estat el finançament, i ha afegit: ‘La lleialtat que sempre ha demostrat la Comunitat Valenciana amb la resta d’Espanya ha estat mal entesa i gairebé mai recíproca. Lleialtat d’anada i no de tornada. Es parlava del problema català, del basc, de l’andalús… i mai del problema valencià, malgrat que estem en un procés d’empobriment des de fa anys.’

Ha insistit en el finançament insuficient al País Valencià en els successius models, que ha donat lloc a un deute històric estimat de més de 12.400 milions d’euros entre el 2002 i el 2013, als quals es pdrien afegit més de 3.000 milions d’euros en interessos. Així mateix, ha dit que aquest deute representava més del 50% de l’augment del deute públic entre el 2002 i el 2013.

També ha lamentat que el govern espanyol hagi prorrogat el 2014 i el 2015 l’actual model de finançament, que havia de ser vigent fins l’any 2013, i que la manca d’ingressos impedeix de comptar amb recursos que són imprescindibles.

Finalment ha indicat que, malgrat tenir l’11% de la població de l’estat espanyol, les inversions de l’estat no han arribat a aquest percentatge, cosa que ha contribuït a ‘l’abisme financer’. Sobre això, ha dit que al final del segon trimestre del 2015 el deute públic valencià era de més de 40.000 milions d’euros, el 40% del PIB, la més elevada de totes les autonomies.