Vicent Marzà: ‘Estan rabiosos però no aconseguiran res, el País Valencià ha canviat i ells no’

Podríem remarcar la joventut o la senzillesa del nou conseller d’Educació, Cultura, Innovació i Esports de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, de trenta-dos anys. Aquests serien els trets més significatius que el diferencien de la majoria de polítics, però no seríem exactes. Després de parlar-hi veus de seguida que té unes altres característiques més essencials que el fan immune a tota la pressió mediàtica, que ha remogut cel i terra per trobar traces ‘catalanistes’ al seu ADN. Evidentment les han trobades i les han exhibides per demanar el seu cap en safata de plata, com si fóssim en el temps que els diaris tallaven colls i els polítics eren titelles. El temps però mai no passa en va. El País Valencià no és el mateix i Marzà n’és el reflex. Forma part d’una generació desinhibida, sense complexos i que no té por de ser qui són. Se senten hereus dels qui han lluitat davant seu i van fer possible que anessin a una escola de qualitat i en valencià. I potser per tot això no s’arronsen i fan de la normalitat bandera. A més, Marzà és d’aquells a qui no li agrada perdre el temps i s’estima més d’afrontar les coses de cara i directe. Sap escoltar, però no li fa res parlar. Confia en el diàleg i en pensa fer la seva principal força.

—Amb un temps rècord us heu convertit en la bèstia negra del PP. Us ho pensàveu?
—Sabíem que era una conselleria que seria al punt de mira de la dreta mediàtica i política. Vèiem clar que farien el màxim soroll per a evitar que es poguera veure què fèiem nosaltres, que és capgirar totalment l’educació, la cultura, la innovació i l’esport del nostre país. Érem conscients que teníem un repte important i que ells jugarien a això.

—Sorprèn que intentin de recuperar estratègies de fa trenta anys, revifant polèmiques anticatalanistes fora d’època.
—Ells estan centrats en el passat, com si res no haguera canviat. La societat valenciana ha canviat i els ha passat totalment desapercebut. Es pensen que els pot funcionar allò que els va funcionar fa anys. Juguen a una qüestió que ells sempre han criticat, que és mirar de dividir la societat valenciana en un moment que hem d’estar pel finançament i quan la societat ha dit que ja estava bé de pràctiques del passat, que s’ha de fer política de veritat. I això ho fem a la conselleria i al conjunt del govern. Fan soroll perquè no s’escolte tot allò que podem dir sobre què han deixat ells. Saben que poden passar molta vergonya, han deixat el caos absolut. És brutal.

—Aconseguiran de crear aquesta cortina de fum?
—Estan rabiosos, però no ho aconseguiran. El País Valencià ha canviat i ells no.

—Sentiu que el govern us dóna suport?
—Sí, molt. Més enllà del govern també estic molt content de com treballem en equip a la conselleria. Tots treballem a l’una.

—Què us ha sorprès més de tot allò que heu trobat?
—Més enllà dels temes ideològics, que eren clars i que els feien prioritzar uns temes per damunt d’uns altres, ens ha sorprés més que semblava que se n’hagueren anat de vacances. S’han deixat de fer coses molt senzilles. Hem vist com s’havien perdut inversions de milions d’euros que anaven destinades a activitats. I en alguns casos no solament s’han perdut, sinó que s’han hagut de pagar interessos al prestatari i tot.

—Ho explicareu?
—Supose que ho explicarem més endavant. La veritat és que sorprén la deixadesa amb què gestionaven els recursos de valencians i valencianes. És especialment greu.

—Al Museu Sant Pius V, què hi heu trobat?
—Ha estat una de les primeres caixes que hem obert i que hem donat a conéixer a la societat. De 250.000 euros que s’havien de gastar en restauració i manteniment, n’havien gastat 3.000 i prou amb aquesta finalitat. En canvi, s’havien gastat aquests diners amb unes altres coses, per exemple a fer desfilades de moda. Això ha causat que algunes obres s’hagen deteriorat molt. És un cas paradigmàtic del fet que no gestionaven pensant en què convenia, sinó pensant que podien fer com volgueren.

—Fareu canvis importants?
—Sí, però per nosaltres és prioritari fer un codi de bones pràctiques que determine com s’han de gestionar les institucions culturals. També volem fer un Pla Estratègic de Cultura del País Valencià. Els qui han governat fins ara pensaven en la persona, li cercaven el lloc i després que fera com volguera. Nosaltres volem fer-ho a l’inrevés. Primer volem saber què s’ha de fer, com s’ha de gestionar i després veure quina és la persona més adequada, en un procés obert en què puga participar qualsevol gestor cultural. Volem fer política cultural i per això no hem anat a destituir tots els qui hi havia. Volem crear les eines per a fer-ho bé.

—Diuen que a la vostra conselleria, l’educació ocupa el primer pla i a la cultura, no hi doneu tanta importància…
—Nosaltres veiem clar que tractarem de la mateixa manera totes les àrees de govern. M’he reunit amb la majoria del món cultural valencià, igual que he fet amb l’educatiu. Ara, els processos dels dos són ben diferents. Al cultural tenim grans contenidors buits, institucions agregades a la mateixa conselleria amb una gestió gens transparent i molt clientelar, tenim una programació molt elitista i poc oberta a tot el món, tenim artistes concrets que repeteixen i fan sempre igual. Tot això ho volem canviar. Els creadors valencians han de tenir el màxim pes a la programació cultural valenciana i la indústria cultural valenciana ha de revifar i ser un motor econòmic. Volem que la cultura siga la nostra marca. Ells deien ‘València és al mapa’, però només hi podrà estar si posem en valor allò que tenim. És la cultura, que ens ha de fer diferenciar del passat, d’aquesta visió del País Valencià associada a la corrupció i al clientelisme. Això s’ha acabat. El PP parlava de ‘la comunidad del sol y la playa’. Nosaltres volem parlar del país creatiu, cultural que se sent pròpies la llengua i la cultura. Treballarem en tot això i el primer pas és fer el pla estratègic.

—Hi ha calendari?
—Volem fer-ho bé i implicar més institucions perquè es puga coordinar la política cultural que es fa als ajuntaments i les diputacions. Al final del 2015 volem tenir l’esborrany del pla estratègic i haver parlat amb totes les organitzacions culturals. Ens agradaria de començar el 2016 amb aquest pla ben arrelat perquè tots a l’una puguem tirar endavant la cultura del País Valencià.

—Les petites empreses culturals que han fet tant d’esforç durant aquests anys rebran ajuts? Hi ha algun pla d’ajuda més immediat?
—Farem com fem en uns altres àmbits, que és estirar tant com puguem els pressupostos que tenim fins ara i canviar les prioritats. No volem que s’acabe el 2015 sense que es visualitze aquesta gent que ha treballat a l’ombra i volem que la institució els done suport. Això ho podem fer durant el 2015. El canvi es veurà més clarament als pressupostos del 2016, que tot just comencem a mirar cap a on podem anar. Volem que al gener o febrer del 2016 realment es valore allò que s’ha fet i deixem de parlar de cultura a l’ombra i parlem de cultura valenciana.

—Un dels temes que ha quedat més malmès durant aquests anys és el de la recerca.
—Per nosaltres la investigació és un punt clau. Pensem que el full de ruta de la redefinició del País Valencià l’han de marcar les universitats públiques valencianes. Les àrees de recerca han de ser clau per a redefinir-nos com a poble. Necessitem un finançament estable i just de les universitats valencianes públiques i volem treballar-hi braç a braç. El PP perdia milions d’euros destinats a investigació per un simple fet d’incompliment de terminis. Hi havia persones que no podien continuar investigant perquè quedaven vacants les places de la Generalitat. El primer pas que vam fer va ser canviar eixos terminis. Amb una cosa tan simple i concreta ara hi ha una trentena de persones que poden tenir plaça d’investigació durant quatre anys. Això és un exemple potser massa concret però indica quantes coses es poden fer.

—Els centres de recerca de la Generalitat estan molt dispersos, penseu fer alguna cosa per millorar-ho.
—És cert, no s’ha coordinat gens bé i no s’han tingut uns propòsits clars. No prometrem allò que no tenim, però si juguem amb les eines que tenim i ho fem de forma estratègica podem obtenir més bons resultats. Una de les dificultats en aquest camp és que no s’han coordinat gens amb Sanitat, d’on també depenen alguns centres de recerca. Les pròximes setmanes tindrem una reunió amb la consellera de Sanitat per parlar sobre aquestes qüestions. Cal que es coordinen bé els organismes i que es tinga una política de recerca potent. També tenim línies amb Economia, de qui depenen els instituts tecnològics. Hi ha d’haver una transferència entre què és la recerca bàsica i els instituts tecnològics.

—Penseu que l’ICREA podia ser un model?
—És un dels models que mirem. Nosaltres encara no hem definit si crearem un institut, però sí que ens n’agrada el model i el volem estudiar bé.

—Reduir el cost de les taxes universitàries és un dels primers entrebancs que heu trobat. En teniu la solució?
—Nosaltres tenim un designi claríssim i és que no hi pot haver cap persona que es quede sense estudiar per criteris econòmics. Això ha passat i clama al cel. No pot passar. Amb aquesta idea bàsica treballem una proposta i la farem pública aviat, sabent que treballem amb el pressupost que va fer el PP.

—Amb aquesta qüestió ja heu rebut les primeres crítiques d’allò que fins ara era el vostre sindicat.
—Cadascú ha de fer la seua funció i entenc perfectament que reivindiquen. Nosaltres som govern i hem d’actuar d’acord amb allò que hem pactat als programes electorals, amb el pacte del Botànic, que sustenta aquest govern, i amb els recursos que hi ha. Està bé de tenir entitats que vagen pressionant. No ens fa cap mal, a l’inrevés.

—Heu sentit frustració per les limitacions?
—No. Tenim assumit que la proposta per a tota la legislatura no es podrà fer en un mes. Però, en canvi, sí que hem demostrat amb el principi del curs que, amb un pressupost del Partit Popular i tot, es podien fer més coses. L’hem estirat tant com hem pogut per evidenciar la nostra opció per l’escola pública: hem tornat a obrir disset unitats que el govern del PP havia tancat. Això demostra que era una supressió ideològica, no econòmica com deien. També amb el mateix pressupost optem per l’ensenyament professional….

—Hi ha gent que diu que tancarà les escoles concertades. No vàreu fer unes declaracions massa dures?
—No som el llop que vol tancar-ho tot. Això el Partit Popular ho vol vendre, volen que la gent tinga por. Però les declaracions que vam fer no van ser perquè sí. No podem acceptar que als centres sostinguts amb fons públic no els apliquen el mateix criteri, o que algú puga matricular el seu xiquet al centre pensant-se que serà gratuït i concertat i arribar a l’agost sense confirmació. Això ho permetia el Partit Popular, amb aquella visió seua d’anar cada vegada més diluint el sistema públic cap a un sistema mixt, que poguera desviar el fons públic. Veiem claríssim que hi ha escoles concertades que fan una funció social tan potent o més que algunes escoles públiques, de fet hi ha escoles que fan una feina espectacular a centres CAES, d’atenció preferent a barris d’exclusió social i que treballen molt bé. Ha de quedar clar que aquests centres i els que complisquen la legalitat no tindran cap dificultat. En cap cas, però, serà una barra lliure com abans quan tot valia i res no es controlava. Hi havia un sistema que tenia una doble vara de mesurar d’acord amb la titularitat pública o privada, tot i que el fons amb què ho finançaven era el mateix. El sistema públic ha de ser pal de paller.

—Actualment resten places buides a l’escola pública?
—Sí i de fet és una qüestió que abordarem amb diàleg, de la mateixa manera que ho hem fet per al cas de la LOMCE, en què es va aconseguir un consens unànime del Consell Escolar del País Valencià, on hi ha representades la patronal i les famílies de la concertada. Si proposen un diàleg, amb una proposta clara i franca, sense embuts i sense enganys podem arribar a acords com hem fet fins ara. Com s’ha fet fins ara amb els diners dels valencians i les valencianes és una vergonya i la gent ho sap.

—Podeu avançar quins serien els punts bàsics de la llei d’educació que voleu fer. Quina escola voleu?
—Una escola que servisca per a transformar la societat com a motor de cohesió social, que veja clara quina és la seua llengua i la seua cultura i que ajude a obrir-se a més llengües del món i que siga veritablement plurilingüe i no com fins ara. Això tan sols es pot fer amb un alt grau d’innovació pedagògica de qualitat altíssima. Sabem que ja tenim centres que innoven molt i que tenen experiències de molta qualitat que fins ara s’han silenciat i que tot el món les ha de conéixer perquè siguen un referent d’una escola pedagògica de veritat. Hi ha d’haver un debat crític de com ensenyem i què ensenyem per a transformar el País Valencià.

—Quins tres trets destacaríeu de l’escola actual?
—Tenim un punt molt fort amb els docents: són molt implicats i això és una qualitat molt gran. Són gent molt capacitada que ha estat silenciada i no l’han deixada treballar. Un punt fort més el tenim amb la societat valenciana, acostumada a treballar i cooperar i això ha de ser clau per a la nova educació. Ens hem d’obrir a la societat. Ja ho fem als àmbits més lúdics però també ho hem de fer amb els educatius per aconseguir la participació de tota la societat dins les aules. Que com a país siguem una societat educadora. Un tercer avantatge és la llengua, que fins ara era ha vista com un impediment i és un avantatge espectacular.

—Les cooperatives com ara la Masia, la Gavina…, han estat decisives. Ara han de continuar?
—Són aquelles escoles que abans esmentava de mostra d’experiències de qualitat i que han fet un paper clau al costat de més escoles públiques. Jo mateix vaig anar a una escola pública a Castelló que va ser molt innovadora. Totes aquestes escoles han de continuar innovant i sent un referent de qualitat.

—Teniu por que la societat es relaxi perquè tenen unes institucions que es preocupen de l’educació i la cultura?
—Una de les principals preocupacions que tinc és que no puguem institucionalitzar la societat civil. Si ens hem mantingut, ha estat a pesar de les institucions i ara no podem deixar-nos engolir i que facen l’abraçada de l’ós als moviments socials. La societat civil no pot baixar la musculatura. Com a govern això ho hem de veure clar. No podem ofegar els moviments socials.

—La gent que no ha militat a l’activisme social viu un altre món. Com ho fareu per acostar la cultura?
—Cada vegada anem més cap a una societat dual, amb una gent que és inclosa i una que és exclosa. És clau el foment de la participació i la transparència a la gestió. Moltes vegades se’ns han explicat les coses d’una manera més complexa de com són. Hem de simplificar perquè tothom sàpiga que té coses a dir i participar en els processos de decisió.

—Sou molt jove, teniu trenta-dos anys, us sentiu representant d’una nova generació que no té por i no té complexos?
—Som una generació que hem aprés molt de les lluites dels nostres pares. Som un pas més i hem anat agafats de la mà. No som una generació espontània. Som l’evolució natural d’una gent que ha treballat molt i que han fet que nosaltres siguem com som. No hem vingut a salvar res si no a continuar el treball de molta gent.

—Penseu fer algun homenatge a Ovidi Montllor?
—Tenim la voluntat de fer algun acte que homenatge l’Ovidi perquè és de justícia. Ho farem abans que s’acabe l’any.

—Quina opinió teniu de l’existència de la doble línia?
—Hem de potenciar un model òptim per al coneixement de les llengües i volem fer això, precisament. Volem evidenciar les dades i el model que volem portar endavant. Dins aquest marc de diàleg en parlarem. Volem defugir el debat únicament ideològic i centrat en qüestions d’identitat. Més enllà d’això hi ha una realitat i és que els programes òptims d’ensenyament de llengües i que és fan a la majoria de llocs, són els que s’autocentren en la llengua pròpia i que realment obrin l’oportunitat de les altres llengües d’una forma pedagògica i eficaç. I això ho portarem endavant. Volem un model que és el de l’eficàcia i dels resultats pedagògics, més enllà del que fins ara ha estat dirigit per una qüestió ideològica que no era eficaç pedagògicament.

—De què us sentiu més orgullós?
—D’haver pogut reobrir aquestes unitats de l’escola pública, és una de les coses més potents. Haver-me reunit sense vetar ningú amb totes les direccions de tots els centres educatius del País Valencià. Hem fet assemblees amb tots els centres educatius i això no s’havia fet mai. També d’haver-me reunit amb les entitats culturals. Em sent bé amb aquesta manera de fer, que no s’havia fet mai. La gent ho veu i ho viu. La rebuda de la gent no me l’esperava, més enllà d’allò que els primers moments penses que poden ser molt durs perquè és una conselleria complicada. Quan vas pels pobles i veus la gent il·lusionada, amb ganes de parlar i proposar. Aquesta il·lusió que veus als ulls de la gent fa que no pugues cansar-te’n. Em fa sentir orgullós que la gent torne a recuperar l’esperança de fer les coses bé, més enllà del fet que pensen què pensen, això sorprèn.

—Deien que us amagàveu perquè vàreu tancar el Twitter.
—No m’amague gens.

—Recuperareu el Twitter?
—A diferència d’uns altres, si jo tinc Twitter, el voldré gestionar jo i ara no tinc temps. Estic abocat a cercar solucions, donar alternatives i que hi haja un canvi ja. Sé que les xarxes socials són importantíssimes però ara no hi arribe. No me n’amague, com pots veure. Tinc descuidats els àmbits més personals.

—No heu anat a Dinamarca com teníeu previst. Com a mínim heu tornat a anar amb bici?
—No. M’he centrat tant amb això que no he pogut anar amb bici. Els meus amics diuen que m’han segrestat. Però allò que importa de veritat és que continuarem fent allò que faça falta.