Via pactada, final de trajecte

No ha durat ni vint-i-quatre hores. L’última oferta del govern català tramesa dimecres pel president Carles Puigdemont en una carta a Rajoy va rebre ahir una resposta. El president espanyol també va enviar una missiva per refermar-se en allò que fa anys que diu: que no pensa autoritzar cap referèndum perquè això voldria dir vulnerar la constitució espanyola. Un cop de porta definitiu.

L’última oferta feia dies que s’anunciava. Dilluns, des del centre de Madrid, Puigdemont, acompanyat del vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, van avançar que el govern català, després de la tasca del Pacte Nacional pel Referèndum, ja estava en disposició de fer el darrer oferiment: o es pacta el referèndum o es pacta la transició al nou estat. De moment, ja sabem com ha acabat la primera part.

Tornar a començar
No és previst que el govern espanyol faci cap oferta, a banda la que ha anat repetint aquests darrers dies: demanar al govern català de tornar a començar la partida i debatre el referèndum al congrés espanyol. Aquest és el discurs a què s’aferra l’executiu espanyol. Els ministres el repeteixen constantment com una consigna. Però al congrés espanyol, ja hi van anar els diputats del parlament Jordi Turull (CiU), Joan Herrera (ICV-EUiA) i Marta Rovira (ERC) el 8 d’abril de 2013. Van defensar-hi la proposició del parlament de traspassar a la Generalitat la competència de convocar el 9-N. I el congrés la va rebutjar frontalment amb 209 vots contraris.

El govern català no té pas intenció de tornar al 2013. Aquesta fase ja s’ha superat, han dit i repetit els membres del govern. Puigdemont li n’explicava el perquè al president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, que ahir, en l’obertura de la reunió anual de l’entitat, el va interpel·lar de la mateixa manera que ho fa el govern espanyol. Això li responia Puigdemont: ‘En aquests sis o set anys, hem acreditat una voluntat d’acord i de proposta. Les vegades que hem anat al congrés a fer propostes superen la desena; les vegades que s’ha votat allà són unes quantes. El congrés ho sap perfectament bé, això. I és l’escenari del gran pacte de l’estatut, en què vam confluir diverses institucions.’

Discursos paral·lels
Paral·lelament a aquest ‘oferiment’, el govern espanyol ha emprès una estratègia comunicativa que consisteix a atribuir a l’executiu català els preparatius d’un cop d’estat. Aquesta setmana han estat el ministre d’Interior, José Ignacio Zoido; la de Defensa, María Dolores de Cospedal; i el d’Educació i portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, que han parlat en aquests termes, mentre Rajoy comparava Catalunya ‘amb les pitjors dictadures’.

La via pactada doncs, de moment, no sembla que tingui més metres de rail. Formalment, és morta. Tanmateix, Puigdemont ha repetit més d’una vegada que la porta per a negociar estarà oberta fins al darrer segon. Ara per ara, el pacte és una utopia i només falta saber quan serà que el govern de Puigdemont emprendrà la via unilateral que ha promès. Començarà a construir-se tan bon punt es posi data i pregunta al referèndum. Ahir la CUP demanava que es comuniqués de seguida. El govern ha dit i redit que l’anunci es faria abans de l’estiu. Però, des d’ahir, és clar que això pot arribar en qualsevol moment.