Varufakis i Assange estrenen les reaccions internacionals contra l’autoritarisme i en favor del referèndum

L’assalt de la Guàrdia Civil al setmanari El Vallenc i l’augment de les agressions verbals de l’estat espanyol contra les autoritats catalanes comencen a rebre significatives crítiques internacionals. Ahir, s’hi van referir dos clars representants de l’esquerra europea, que van condemnar l’actitud de l’estat espanyol: l’editor de Wikileaks, Julian Assange, i l’ex-ministre grec de finances Ianis Varufakis.

Assange va fer una sèrie de piulets al llarg del dia, fins i tot un en català, en què condemnava l’assalt al Vallenc. El més significatiu, en anglès i català, presentava la famosa foto del manifestant que prova d’aturar un tanc a Pequín durant la revolta de Tiananmen.

Espanya, això no funcionarà a #Catalunya. Els catalans tenen dret a l’autodeterminació. Els arrests només unifiquen i enforteixen. pic.twitter.com/HNdIG43S27

— Julian Assange 🔹 (@JulianAssange) 9 de setembre de 2017

En un altre piulet, Assange recomanava la lectura d’un editorial del director de VilaWeb, Vicent Partal, publicat en anglès al diari nord-americà CounterPunch.

Five Things to Remember About Cataloniahttps://t.co/uuYk16Hg8I

— Julian Assange 🔹 (@JulianAssange) 9 de setembre de 2017

Per una altra banda, Ianis Varufakis, en una entrevista a la versió en espanyol de The Huffington Post, s’expressava amb una enorme contundència en contra de l’autoritarisme de Rajoy i a favor del dret d’autodeterminació dels catalans.

Quan li pregunten si el Brexit i la independència de Catalunya són el mateix fenomen, Varufakis respon que no: ‘El Brexit va ser el resultat d’un provincialisme militant de tints xenòfobs, impulsat sobretot per gent marginada per l’establishment i en contra de la Unió Europea. Els catalans no són així. Primer, no són racistes ni xenòfobs. I en segon lloc, volen ser part de la Unió Europea. Simplement, no volen ser part d’Espanya. No és la mateixa cosa. La comparació adequada és entre Catalunya i Escòcia. Són nacionalistes i volen separar-se del país que no consideren seu, però són europeistes. Són partidaris d’acollir refugiats, no volen noves fronteres… No prenc partit sobre si Catalunya ha de ser independent o si ho ha de ser Escòcia o no’.

Aleshores, l’entrevistador li pregunta si els catalans tenen dret a l’autodeterminació i ell respon que sí: ‘En tot cas, suposi que la gent de Rodes a Grècia –és un exemple fictici– volgués separar-se de Grècia: la resta de grecs tindríem dret a dir que no? No ho crec. No vull que la gent estigui vinculada a mi, si no ho vol. Si la meva dona es vol separar de mi, estaria devastat, però no crec que tingués dret de frenar-la.’

Varufakis continua defensant el dret d’autodeterminació dels catalans, mentre l’entrevistador va exposant-li totes les crítiques. En un moment parlen de les finances europees. L’entrevistador li demana si no li preocupa què podria succeir als bancs a Catalunya si perdessin accés, de la nit al dia, a la protecció del Banc Central Europeu (BCE) i Varufakis respon de manera clar: ‘No perdrien la protecció del BCE. EL BCE sap perfectament quina és la fragilitat del sistema bancari a Europa i trobarien una fórmula de manera fàcil per estendre l’assistència de sistemes de liquiditat. Des del 2008, el BCE ha fet coses extraordinàries per a mantenir els bancs a la superfície, retorçant les normes gairebé diàriament. Farien igual.’