15.05.2017 - 23:35
|
Actualització: 16.05.2017 - 10:47
George Orwell arriba a Banyuls de la Marenda. Tren, sol i platja. Un panorama gairebé romàntic, si no fos per la data, primera setmana de juny del 1937. Per darrere s’intueix el retrat d’una Barcelona grisa i plena de trinxeres. Els deliris i les purgues després dels Fets de Maig… Ell ha pogut fugir gràcies el seu passaport britànic: Eric Arthur Blair, nascut a Motihari (Índia britànica, 1903). La realitat no entén en pseudònims quan hom s’hi juga el coll.
Està prim i mig malalt. Els símptomes incipients d’una mala companyia. Una càrrega que el perseguirà per sempre més, la tuberculosi. Les ulleres són un record de les nits en blanc al terrat del Poliorama defensant la seu del POUM, però la malaltia porta una altra signatura: el front d’Aragó. Allà, amb el fusell a la mà, combat el feixisme i l’hivern. Malviu, entre rates i tabac, en caus de fang gebrat. Una ferida de guerra, paradoxes de la història, li mig salva la vida i ara podem llegir 1984.
Una setmana de viatge encara el separa d’Anglaterra. Una volta allà, s’instal·la a Greenwich, a la casa de la família de la seva dona. Paper i tinta, i comença a reflexionar sobre els sis mesos més intensos de la seva vida. L’editor de The New Statesman, Kingsley Martin, es nega a publicar-li dos textos. Considera que la seva mirada crítica ‘perjudica els republicans’. Orwell no li ho perdonarà mai.
No és l’únic que es llegeix amb prevenció les seves paraules. Victor Gollancz, editor d’El camí a Wigan Pier, un llibre d’Orwell sobre les condicions de treball dels obrers de Lancashire i Yorkshire, també considera que té poc compromís amb els ideals comunistes. Massa crític, vaja.
Orwell arreplega els papers i la tinta. Abandona Greenwich i es tanca en un ranxo de Wallington (seixanta quilòmetres al nord de Londres). Quan no escriu té cura de cabres, d’un gall i d’un gos anomenat Marx. Humor anglès. Un toc irònic, que manté fins i tot quan explica com s’amagava de les purgues contra el POUM a Barcelona.
«El pitjor d’una ciutat com Barcelona, quan la policia et cerca, és que tothom obri tan tard. Quan dorms a la intempèrie sempre et despertes de matinada, i els cafès de Barcelona no obren fins poc abans de les nou.»
Homenatge a Catalunya va prenent cos. 250 pàgines de vivències i política que es poden resumir en aquesta frase: ‘A vegades és millor lluitar i ser atonyinat, que no lluitar en absolut.’ Sota el mateix sostre, anys més tard, parirà La rebel·lió dels animals.
Federic Warburg és l’únic editor que s’ofereix a publicar un llibre emmarcat –o estigmatitzat– en l’esquerra dissident: contrària a l’estalinisme. L’abril del 1938, Secker & Warburg posa a la venda 1.500 còpies d’Homenatge a Catalunya. És un fracàs comercial.
A la portada del llibre es veu com un puny se sobreposa a l’esquelet d’un edifici massacrat per la guerra. Al llom hi ha una guitarra mig esventrada i sense cordes. Hi predomina un color verd esgrogueït. Com si la coberta volgués advertir que conté un relat malaltís. La crònica de com una lluita noble esdevé una derrota caòtica i trista.
Un original a subhasta
Avui la casa de subhastes Swann Galleries de Nova York posa a la venda una còpia d’aquesta primera edició. Un relat pur, per dir-ho d’alguna manera. La tirada va ser tan minoritària que va passar qualsevol filtre. Cada paraula, cada coma i cada punt, són on els va imaginar Orwell. En versions posteriors, traduccions i originals, les lletres tenen el deix fètid de la manipulació de la censura.
El valor estimat d’aquest llibre balla entre 3.500 i 5.500 euros. Swann Galleries explica que l’exemplar està en bones condicions. Els vuitanta anys escassos de l’edició es noten als marges grogosos. Els únics defectes són a la sobrecoberta, on hi ha una petita taca i la part superior llom és una mica estripada. Si el llibre estigués en perfectes condicions, el preu es dispararia fins a 15.000 euros.
Ací podeu veure’n l’anunci a The New York Times:
Avui al New York Times anunci de la subhasta de la 1a edició de 1938 de l'Homenatge a Catalunya d'Orwell. 4/6.000$ pic.twitter.com/OvLts3l2LO
— Oriol Soler (@OriolSoler) May 12, 2017
La subhasta es fa a dos quarts de vuit del vespre (hora catalana). Si hi esteu interessats, ací hi podeu participar.
