Una capella d’Antoni Gaudí al cor de Gràcia?

En ple barri de Gràcia, a la plaça de la Virreina, s’alça l’església de Sant Joan, que fou la primera parròquia de la vila. Fins ara ningú s’imaginava que darrere aquelles escalinates on s’hi asseu gent a fumar i a beure nit i dia, s’hi amaga la que podria ser una obra d’Antoni Gaudí. Es tracta d’una petita capella que hi ha al final de la nau central i que fins ara era atribuïda a Francesc Berenguer, etern col·laborador de Gaudí. Aquesta tesi la sosté Josep Maria Tarragona, expert gaudinià i escriptor de la biografia del geni arquitectònic català. Avui exposarà els seus arguments en el segon congrés mundial sobre Gaudí.

‘Quan vaig entrar aquí, de seguida vaig sentir la mateixa emoció estètica i la punció religiosa que té la cripta de l’església de la Colònia Güell i altre capelles que projecta Gaudí. No en vaig tenir cap dubte’, explica Tarragona mirant l’església de Sant Joan. Corria el 1999 quan aquest periodista estava escrivint la biografia de Gaudí i va voler conèixer personalment els llocs on havia transcorregut la vida de l’arquitecte. Així és com un bon dia va arribar a l’oratori on Gaudí rebia cada matí l’eucaristia i de la que era feligrès després de traslladar-se a viure al Parc Güell.

D’aleshores ençà han transcorregut quinze anys i aquella sensació que Josep Maria Tarragona va tenir, s’ha anat fent robusta a base d’arguments arquitectònics que avui donarà a conèixer.

L’església va haver de ser reconstruïda el 1909 després de quedar calcinada durant la Setmana Tràgica. L’encarregat de les obres va ser Francesc Berenguer i ningú dubta de la seva autoria. En el cas de la capella, Tarragona hi observa un reguitzell de detalls arquitectònics que el porten a pensar que es va dissenyar seguint els consells de Gaudí. Les voltes recobertes de mosaics, el disseny de les columnes, els arcs carpanells o la profusió d’àngels al voltant de la capella en són alguns exemples. O detalls de més fàcil observació per a tots aquells que no estan avesats al món arquitectònic, com són les grans creus de malta vermelles del sostre, també presents al Parc Güell, a la Pedrera i a l’església de la Colònia Güell, i que Gaudí utilitzava durant aquells anys per a signar. O les inscripcions llatines del mosaic: ‘Tenen una cal·ligrafia que Gaudí sempre utilitzava en les inscripcions dels seus edificis molt abans de conèixer Berenguer’, argumenta Tarragona.

El reconeixement del gremi
No hi ha cap organisme ni institució que hagi de validar la tesi que proposa Tarragona. Només hauria pogut dictar sentència Josep Basegoda, arquitecte i factòtum de l’obra gaudiniana que va dedicar la seva vida a estudiar les obres de l’arquitecte català. Preguntat per com encaixarà la comunitat arquitectònica la seva teoria, Josep Maria Tarragona es mostra prudent perquè sap que totes les dades que aporta poden ser discutibles: ‘Avui ho veurem. És una acceptació, un consens, que s’ha de produir entre el gaudinisme, com la càtedra Gaudí de la UPC i de la UB, o els experts de la Sagrada Família i gaudinistes d’arreu del món.’

Per a sostenir la seva tesi, Tarragona no només farà ús d’arguments tècnics, sinó també de la biografia de Gaudí i de la relació professional i personal que aquest va mantenir amb Francesc Berenguer. Si per alguna banda pot coixejar la seva teoria, aquesta és la del punt de vista documental. No hi ha cap document que atribueixi l’obra a Gaudí perquè l’església es va cremar dues vegades, el 1909 i el 1936. Per una altra banda, Berenguer no va acabar mai la carrera d’arquitectura i no tenia al títol, fet que el va portar a signar totes les obres que va fer al llarg de la seva vida amb el nom d’algun company de gremi, entre ells, Gaudí. ‘No podem trobar cap document que digui que això és de Berenguer. I encara que estigués signat per Gaudí, tampoc seria determinant per saber qui va dissenyar-ho, perquè Gaudí hauria pogut firmar pel seu company’.

Josep Maria Tarragona no és la primera persona que observa traços gaudinians en el disseny de la capella de Sant Joan de Gràcia. Abans, Xavier Bastida i Canal, historiador i rector de l’església en qüestió, ja ho va apuntar en un llibre publicat el 1992:

«La capella recorda al gaudinisme, especialment en les arcades, pilastres i capitells, encara que en les seves motllures hi resplendeix la línia corba, característica de Berenguer»

La polèmica de la Sagrada Família
Aquests últims dies han sembrat polèmica les paraules del regidor d’Arquitectura, Paisatge i Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, que va qualificar la Sagrada Família de ‘pseudobra’ i ‘mona de Pasqua gegant’. Tarragona ha dedicat centenars d’hores en estudiar la vida de Gaudí i aprecia clarament el personatge, però no observa cap polèmica en les paraules de Mòdul. ‘Això que ha dit ja passava en vida de Gaudí. Hi havia gent que deia que la Sagrada Família era el model del màxim mal gust que podia haver-hi. Eugeni d’Ors, el mateix Josep Pla i tots els noucentistes la van criticar. Així que és un debat que ja existia i que s’ha anat repetint.’