11.07.2016 - 22:00
|
Actualització: 12.07.2016 - 08:36
El Regne Unit, després del referèndum, ha entrat en un procés de redefinició que per a aquells catalans que vivim als estats francès o espanyol resulta simplement fascinant. El debat sobre abandonar Europa o no s’ha transformat de sobte en el debat sobre com ha de ser el Regne Unit del futur. I la manera com s’expressa aquest debat no pot estar més lluny d’això que vivim en aquestes latituds.
La proposta que serà presentada aquesta setmana per un grup de polítics de tots els partits és que les quatre nacions que integren el Regne Unit (Anglaterra, Escòcia, Gal·les i el nord d’Irlanda) obtinguen la sobirania plena i, després d’això, puguen decidir si els interessa de compartir algunes competències per tal de mantenir els lligams de l’actual Regne Unit que tots quatre consideren, voluntàriament, necessari de mantenir.
Si es fa aquesta proposta és perquè el Brexit implicarà ben probablement la independència d’Escòcia i, segurament, la reunificació d’Irlanda. Sobre això no ens hauríem d’enganyar: evidentment, és un darrer intent de salvar el Regne Unit; tanmateix, torna a ser una lliçó de democràcia. El Regne Unit que permet a Escòcia de votar si vol ser independent o no i que permet als seus ciutadans de decidir si volen continuar dins la Unió Europea o no ara proposa un canvi d’esquema radical que em fa l’efecte que a Espanya pocs polítics podrien arribar a entendre.
L’editorial de The Guardian d’ahir era molt explícit: donava suport al projecte explicant, en un llenguatge ben londinenc, que cal ‘donar a les diverses parts del país tant poder com vulguen tenir i que després compartesquen els aspectes de la seua sobirania que vulguen compartir, en una nova Unió federal’. Primer sobirania total, doncs, i després en tot cas ja veurem quina nova fórmula n’emergeix, si és que n’emergeix cap. Per si no era prou clar, encara, el diari argumenta que avui la sobirania ha d’anar ‘de baix cap amunt i no a l’inrevés’ i certifica que no pot haver-hi cap forma d’unió moderna que no es base en aquesta sobirania popular i en les decisions voluntàries dels diversos pobles que integren el Regne Unit.
Si jo fos escocès, evidentment, diria que gràcies per l’intent però que m’estime més marxar, ara que puc. Però, així i tot, estic segur que saludaria amb elegància la valentia, la intel·ligència i el sentit de l’oportunitat d’una classe política, la britànica, que entén que el món ha canviat i que no es pot continuar governant les poblacions com es feia abans. Com pretenen continuar fent encara avui des de París i, sobretot, des d’aquest Madrid que ni entén res del que passa avui al món ni vol entendre-ho.
[Si ens llegiu des de la web, a sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. Aquesta és una més de les maneres amb que els subscriptors de VilaWeb participen de la redacció del diari i ajuden a fer-lo millor amb les seues crítiques. Si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
