Un llibre explica els vint anys de guerrilla anarquista (1939-1960) a través de Quico Sabaté

El llibre ‘Quico Sabaté i la guerrilla anarquista‘ (Editorial Descontrol) es presenta avui (18.00) a les Cotxeres de Sants de Barcelona. Aquest volum de 282 pàgines és la darrera novetat sobre un dels maquis anarquistes més populars de tots els temps, Francesc Sabaté Llopart, Quico Sabaté (1915-1960). Les gestes del maqui llibertari Sabaté –que inclouen atracaments, contraban d’armes i tota mena de sabotatges contra el franquisme– van convertir-lo en un mite durant la seva vida i també a la fi, l’any 1960, quan, perseguit per la guàrdia civil franquista, fou mort per un sometent a Sant Celoni. Tanmateix, el llibre és un intent d’emmarcar Sabaté en la guerrilla anarquista que va durar vint anys (1939-1960) i involucrà centenars de persones, i no pas un sol home. Aquesta guerrilla fou referent de les guerrilles revolucionàries de l’Amèrica del Sud. El llibre intenta explicar, doncs, que Sabaté no estava pas sol, ni la seva història era una història individual, sinó una història col·lectiva molt poc coneguda: la guerrilla anarquista sota el franquisme.

‘Al llibre aportem una llista incompleta d’un centenar de guerrillers anarquistes que formaven part d’aquesta guerrilla urbana que va durar vint anys. Del 1939 fins al 1960, amb la mort del Quico. I la influència d’aquesta llista, com han reconegut teòrics de la guerrilla urbana –com ara Carlos Marighella i sobretot Abraham Guillén, el gran teòric–, es veu en els tupamaros, els montoneros, els cubans i altres guerrilles a Sud-amèrica. Tots sabien i tenien de referència la guerrilla catalana i llibertària. Per a ells va ser un precedent, i el van tenir molt en compte.’ Això ens ho explica Ricard de Vargas Volarons, coordinador de l’obra, autor d’alguns dels texts centrals del llibre i l’home que avui presentarà el volum. Així mateix, el llibre inclou interessants mapes on es localitzen rutes i amagatalls d’aquesta guerrilla.

L’obra és col·lectiva i inclou articles de gent de pes. L’anarquista Stuart Christie, detingut per haver provat d’atemptar contra Franco, i més tard reconegut estudiós de l’anarquisme i autor de la brillant trilogia ‘Granny Made Me an Anarchist’, ‘Franco Made Me A Terrorist’, i ‘Edward Heath Made Me Angry’ escriu un dels capítols. També parla Jean-Marc Rouillan, militant del MIL, Gari i Acció Directa, i autor de ‘Odio las Mañanas’, sobre els vint-i-tres anys a presons franceses. També es recuperen escrits d’Octavi Alberola, i aportacions d’Argi Ferrero, un dels investigadors i historiadors actuals que més han centrat el treball en Sabaté o una entrevista amb Antonio Téllez, amic de Sabaté, i autor de l’obra canònica sobre ell, publicada ja fa anys, i traduïda al català.

Les dues filles de Sabaté, Paquita i Alba, encara són vives i viuen a França. La gran, Paquita, també escriu al llibre. També s’ha parlat amb Roget i Quima Dorada, col·laboradors de Sabaté i que encara són vius. ‘Aquesta guerrilla no hauria existit sense l’actuació de les dones. Dones com la Quima. Moltes feien de guies, enllaços, contraban d’armes o logística. Quan l’any 1957 detenen 44 persones, la meitat són dones’, diu Volarons. Entre el material que el llibre ofereix, es destaquen tres exemplars de la revista ‘Combate, portavoz de los grupos anarcosindicalistas’ que s’han anat a cercar a l’arxiu de la CNT que hi ha a Amsterdam.

Finalment, el llibre inclou un DVD amb quatre documentaris sobre ‘Els maquis’, ‘Homenatge a Quico Sabaté’, ‘Col·lectiu Penta’ i un ‘Cançoner’ de Jaume Arnella, que inclou cançons com ara ‘Bella Ciao’, ‘Grândola, vila morena’, ‘Adio Lugano’ (en català) i cançons de guerra diverses.