19.10.2016 - 12:12
CERDANYOLA DEL VALLÈS (BARCELONA), 19 (EUROPA PRESS)
Un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), publicat aquest dimecres en la revista ‘Perspectivas Demográficas’, ha posat en evidència que la supervivència del sistema públic de pensions no depèn de la falta de treballadors sinó de l’ocupació.
L’anàlisi ha remarcat que el gruix de la població vinculada a la Seguretat Social es concentra entre els 38 i 59 anys, és a dir, aquelles persones nascudes en les dècades dels seixanta i setanta i per tant, els més grans es jubilaran en vuit anys i els més joves en 30, per aquesta raó “no és una població envellida”, segons ha informat la UAB en un comunicat.
En aquest sentit, l’autor de l’estudi i investigador del CED-UAB, Pau Miret, ha afirmat que “no falten treballadors, el que es necessita és feina”, responsabilitzant la crisi econòmica del desequilibri en les pensions.
Ha apuntat que les generacions dels 60 i 70 són les més nombroses d’Espanya i haurien de ser les que sostinguessin el sistema, gràcies a haver aconseguit suposadament una bona posició laboral, algunes dècades de vida laboral encara per viure.
Miret ha estimat que actualment s’està desaprofitant “com a mínim” el 18% del potencial demogràfic, que traduït en números són quatre milions de persones que podrien cotitzar i no ho fan.
La població que cobra una pensió ha augmentat fins al 23% entre el 2004 i 2014, passant de 4,5 a 5,6 milions de persones, la relació de dependència demogràfica entre cotitzacions i jubilacions al final de l’expansió econòmica era d’un a quatre i actualment és de tres a un, tot i que Miret ha assenyalat que la situació s’agreuja amb la percepció d’altres prestacions contributives –invalidesa, viduïtat i orfandat, entre d’altres–, i la ràtio el 2014 era superior a un pensionista per cada dos contribuents nets.
Ha qualificat d'”insuportable” la relació quan la població pensionista està cobrant una prestació per desocupació, i va arribar a quatre persones que perceben prestació o pensió per cada cinc contribuents nets.
Miret ha insistit a aprofitar el potencial demogràfic, d’aquesta manera s’augmentarien els cotitzants i alhora desapareixerien els que cobren una prestació per atur i milloraria la salut laboral, per la qual cosa les pensions d’invalidesa passarien a ser una categoria residual.
Ha assenyalat que la relació de dependència seria menys de la meitat que l’actual, i per aquesta raó ha conclòs que les tensions del sistema contributiu de la Seguretat Social ni tenen ni tindran en les pròximes dècades una causa estrictament demogràfica “sinó que es deuen a la fase recessiva del cicle econòmic capitalista”.
