05.05.2016 - 22:00
|
Actualització: 06.05.2016 - 00:47
La situació del país és ben curiosa. A la superfície, s’hi veu un acord parlamentari més o menys travat entre Junts pel Sí i la CUP i un govern de Junts pel Sí que funciona de manera cohesionada. Però per sota hi ha molts bastons, posats amb més elegància o no tanta, segons els casos. La batalla pel control de la situació i sobretot pel control de les organitzacions i les institucions independentistes és un fet innegable.
I la cosa ja no afecta els partits polítics, només. Perquè l’ANC viurà també un procés electoral el 14 de maig i coses que fa quatre dies eren impensables avui apareixen a la llum pública, amb la voluntat de forçar nous espais de normalitat. Així, vint-i-dues persones que es presenten com a candidats a les eleccions dins l’ANC van sorprendre despús-ahir amb un manifest irrellevant en termes intel·lectuals però que tenia la funció de fer visible que ells van junts, que són un equip.
La cosa no tindria gaire importància si no fos que els estatuts de l’Assemblea prohibeixen explícitament que es presenten grups o llistes tancades, precisament per evitar el control de l’ANC per algun grup organitzat. L’article 6.3 diu fins i tot que no es permetran ‘ni noms d’equip ni altres indicadors de grup’. I què és la publicació de l’article signat per 22 candidats si no una evident ‘indicació de grup’?
Podem estar d’acord o no amb el reglament de l’ANC, i personalment he de dir que el trobe excessiu en molts punts. Però això que fan aquests vint-i-dos candidats és un desafiament directe a l’ANC. Un desafiament, si més no, a allò que ha estat l’ANC fins ara, a les seues regles, al seu funcionament i a les seues maneres de fer.
Un lúcid apuntament d’Enric Blanes a VilaWeb ja ho deixava clar ahir. La reacció de les bases de l’ANC, com era previsible, ha estat de prudència –perquè hi pesa molt l’ànim d’evitar l’enfrontament. Tanmateix, el problema que hi veig és que mentre alguns exageren la prudència uns altres ho aprofiten per exagerar l’audàcia. I van obrint escletxes, l’una rere l’altra, allà on abans ningú no veia possible cap mena d’enfrontament interessat.
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial i avui us he de recomanar especialment per la seua duresa el de Ricard Gené, completament antagònic amb el meu article.
Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
